|
0,08 ppm [[xenó]]
}}alfredonny marcià dura 687 dies terrestres o 668,6 sols. Quan tinguem la necessitat de tenir un calendari, aquest ha de constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.
}}
'''Mart''' és el quart [[planeta]] del [[sistema solar]] segons la seva proximitat al [[Sol]] i el segon més petit, després de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]]. Duu el nom del [[Mart (mitologia)|déu de la guerra]] [[mitologia romana|romà]] i és conegut com el «'''planeta vermell'''» o «'''planeta roig'''» per l'efecte de l'[[òxid de ferro]] que té a la superfície, que li dona un aspecte rogenc únic entre els astres visibles a ull nu.<ref name=LAAS>{{ref-web|títol=Plutó: un altre planeta vermell|editor=[[Agrupació Astronòmica de Sabadell]]|data=6 juliol 2015|consulta=24 novembre 2020|url=https://astrosabadell.org/ca/inici/noticies/473-pluto-un-altre-planeta-vermell}}</ref> És un [[planeta tel·lúric]] amb una [[atmosfera]] tènue i un relleu que recorda els [[cràters d'impacte]] de la [[Lluna]] i les valls, els deserts i els [[casquets polars]] de la [[Terra]].
Com que el seu [[període de rotació]] i la inclinació del seu [[moviment de rotació|eix de rotació]] respecte al [[pla de l'eclíptica]] són semblants als de la Terra, [[Mesura del temps a Mart|els dies i les estacions]] hi tenen una durada comparable. S'hi troben l'[[Olympus Mons]], que és el [[volcà]] més gran i la [[llista de muntanyes més altes del sistema solar|muntanya més alta]] de tots els planetes del sistema solar, i [[Valles Marineris]], un dels [[congost (hidrografia)|canyons]] més grans del sistema solar. A l'hemisferi nord, la [[conca boreal]] cobreix un 40% del planeta i podria ser el resultat d'un impacte gegant. Els seus dos [[satèl·lits de Mart|satèl·lits naturals]], [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] i [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]], tenen una mida petita i una forma irregular. És possible que es tracti d'[[asteroides]] capturats{{sfn|Martínez|Miralles|Marco|Galadí-Enríquez|2008|p=130}} de manera similar a [[(5261) Eureka]], un [[troià de Mart]].
[[Exploració de Mart|Mart ha estat explorat]] per diverses naus espacials no tripulades. La primera nau espacial a visitar-lo fou el ''[[Mariner 4]]'', que fou llançat per la [[NASA]] el 28 de novembre del 1964 i assolí el punt de màxima proximitat al planeta el 15 de juliol del 1965. La sonda detectà el cinturó de radiació de Mart, unes mil vegades més feble que [[cinturó de Van Allen|el de la Terra]], i transmeté les primeres imatges d'un altre planeta preses des de l'espai profund.
Es continuen estudiant l'[[habitabilitat planetària|habitabilitat]] de Mart en el passat i la possibilitat que encara albergui [[vida a Mart|formes de vida]] avui en dia. Evidència geològica proporcionada per missions posteriors suggereix que Mart va estar cobert per aigua en algun punt de la seva història.<ref name=marswater/> El 2005, dades de radar van revelar la presència de grans quantitats de gel d'aigua als pols<ref name=specials1/> i en latituds mitjanes.<ref name=jsg.utexas.edu/><ref name=esa050221/> L'[[astromòbil]] ''[[Spirit]]'' va analitzar compostos químics que contenien molècules d'aigua el març del 2007; la sonda ''[[Phoenix (sonda)|Phoenix]]'' va agafar una mostra de gel d'aigua directament en terreny superficial de Mart el 31 de juliol del 2008.<ref name=spacecraft1/>
A Mart, hi ha set naus funcionals: cinc en òrbita –''[[Mars Odyssey]]'', ''[[Mars Express]]'', ''[[Mars Reconnaissance Orbiter]]'', ''[[MAVEN]]'' i ''[[Mars Orbiter Mission]]''– i dues a la superfície –''[[Curiosity]]'' i ''[[Perseverance]]''. També hi ha naus ja no funcionals com ''Spirit'', ''Phoenix'' i ''[[Opportunity]]''. Observacions del ''[[Mars Reconnaissance Orbiter]]'' han revelat possible aigua en moviment durant els mesos més càlids de Mart.<ref name="NASA – NASA Spacecraft Data Suggest Water Flowing on Mars"/> El 2014, l'astromòbil ''Curiosity'' de la NASA va descobrir que el sòl marcià conté entre un 1,5% i un 3% d'aigua per massa (però no fàcilment accessible, ja que està combinada amb altres compostos).<ref name="Guardian"/>
Mart es pot veure fàcilment des de la Terra a ull nu, amb el seu color vermellós característic. La seva [[magnitud aparent]] pot arribar a −3.0,<ref name="MallamaSky"/> tan sols superada per [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Lluna]] i el [[Sol]]. Els telescopis òptics des de la superfície poden arribar a resoldre característiques de fins a 300 km quan la Terra i Mart estan més a prop.<ref name="usra"/>
== Noms ==
Mart ja era conegut des de la més remota antiguitat. Els [[Antic Egipte|egipcis]] l'anomenaven «Her Deschel» que significa 'el Vermell'. Els [[Babilònia|babilonis]] el coneixien sota el nom de «Nirgal» o 'l'Estrella de la Mort'. Els [[Antiga Grècia|antics grecs]] el van identificar amb el déu de la guerra, [[Ares]]. Però van ser els [[Imperi Romà|romans]] qui li van donar el seu nom modern, a partir del seu propi déu de la guerra, [[Mart (mitologia)|Mart]].
El color [[roig]] del planeta Mart, clarament visible a ull nu, va fer que se'l considerés des d'antic relacionat amb la [[sang]], la [[guerra]] i la [[mort]]. A vegades, es fa referència a Mart com el ''Planeta Roig''.
== Característiques generals ==
El planeta Mart té una forma lleugerament [[El·lipsoide|el·lipsoïdal]], amb un [[diàmetre]] [[línia equatorial|equatorial]] de 6.794 [[km]] i un diàmetre [[pol geogràfic|polar]] de 6.750 km. Mesures micromètriques molt precises han donat un aplatament de 0,01, tres vegades més gran que el de la Terra. A causa d'aquest aplatament, l'[[moviment circular|eix de rotació]] és animat d'una lenta [[precessió dels equinoccis|precessió]] deguda a l'atracció del Sol sobre la inflor equatorial del planeta; però la precessió lunar, que en el nostre planeta és dues vegades més gran que la solar, no té el seu equivalent a Mart.
Mart és un món molt més petit que la [[Terra]]. Les seves principals característiques, en proporció amb les del globus terrestre, són les següents: diàmetre 53%, superfície 28%, volum 15% i massa 11%. Com que els oceans cobreixen el 71% de la superfície terrestre i Mart no té mars, les terres d'ambdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície. La [[densitat]] és inferior a la de la [[Terra]], i és 3,94 vegades la densitat de l'[[aigua]]. Un cos a Mart pesaria 1/3 del seu pes a la Terra, a causa de la dèbil [[gravetat|atracció gravitatòria]].
[[Fitxer:Earth Mars Comparison.jpg|esquerra|miniatura|Grandària de Mart comparada amb la Terra]]
Vistes des de la Terra i amb [[telescopi]]s modestos, algunes de les característiques de la superfície marciana tenen l'aparença de «taques» més o menys fosques i ben delimitades, que són excel·lents punts de referència. Van ser observades per primera vegada el [[1659]] per [[Christiaan Huygens]], i gràcies a aquestes va poder mesurar el [[període de rotació]] de Mart: n'obtingué el valor d'un dia. El [[1666]], [[Giovanni Cassini]] el va fixar en 24 h 40 m, valor molt proper al vertader. Comparant els dibuixos fets en un interval de prop de 300 anys, s'ha establert el valor de 24 h 37 m 22,7s per al [[dia]] sideral (el període de rotació de la Terra és de 23 h 56 m 4,1s).
De la duració del dia sideral, es dedueix fàcilment que el dia solar marcià té una duració de 24 h 39 m 35,3s. El dia solar mitjà, el temps entre dos passos consecutius del Sol pel [[meridià]] del lloc, dura 24h 41 min 18,6 s. El dia solar a Mart té, igual que en la Terra, una duració variable, açò es deu al fet que els planetes seguixen òrbites el·líptiques al voltant del Sol que no es recorren amb uniformitat. A Mart, la variació és encara més gran a causa de l'elevada [[excentricitat]] de la seva òrbita. Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nord-americanes d'exploració de Mart han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de «sol», sense preocupar-se pel fet que eixa veu significa [[sòl]] en [[llengua francesa|francès]] i designa en [[llengua espanyola|castellà]], en [[llengua portuguesa|portuguès]] i en [[llengua catalana|català]] la llum solar o, escrit amb majúscula, l'astre central del nostre sistema planetari. L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668,6 sols. Quan tinguem la necessitat de tenir un calendari, aquest ha de constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.
Mart té períodes estacionals semblants als de la Terra, encara que les seves [[estació de l'any|estacions]] són més llargues, perquè un any marcià és quasi dues vegades més llarg que un any terrestre. La diferencia en la distància al Sol causa una variació de temperatura d'uns 30 °C en el punt subsolar entre l'[[afeli]] i el [[periheli]].
|
