Guillem de Berguedà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.184.150.212. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 6:
 
== Biografia ==
El [[vescomtat de Berguedà]] depeniadepènia del [[comtat de Cerdanya]] i les primeres notícies que es tenen dels vescomtes són del {{segle|X|s}}. L'any [[1131]] apareix documentat Guillem de Berguedà, pare del trobador, amb motiu de retre homenatge a [[Huguet de Mataplana]], del qual tenia un feu; però no és fins a [[1138]] que apareix la primera menció del trobador, quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial. Escrits posteriors ens indiquen que tenia tres germans més petits: Ramon, Berenguer i Bernat. Possiblement la infantesa i joventut de Guillem de Berguedà va transcórrer com la d'altres personatges d'aquella època: un temps de formació tant en l'aspecte físic com cultural en una [[Catalunya]] que estava encara en procés de formació, amb estret contacte amb els territoris [[occitània|occitans]], i en què les disputes internes que s'anaven alternant amb les guerres amb els sarraïns eren el marc de fons.
 
Alguns [[sirventès|sirventesos]] ens donen notícia del seu empresonament per diversos delictes abans de [[1175]], però fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior. Els [[3 de març]] d'aquest any matà a traïció, és a dir, de forma no honorable, [[Ramon Folc III de Cardona]], personatge que devia odiar profundament el trobador, que l'havia insultat i humiliat en diversos sirventesos, i contra el qual devia haver utilitzat el gran poder que tenia a Catalunya i en la cort del rei [[Alfons el Cast|Alfons I]] sense altres resultats que fer encara més virulents els atacs del trobador i portar-lo finalment a la mort. Les conseqüències de l'assassinat foren immediates, Guillem de Berguedà hagué d'amagar-se i fugir, finalment, de Catalunya i, a més, fou desposseït del títol de vescomte que li corresponia com a fill més gran, encara que heretà les possessions familiars, de les quals mai no en va poder gaudir amb tranquil·litat.