Viquipèdia

Guifré el Pilós: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
enllaç directe
Etiquetes: Revertida repetició de caràcters editor visual
Línia 25:
{{article principal|Llegenda de Guifré el Pilós}}
[[Fitxer:Sant Miquel de Cuixà - Claustre.jpg|miniatura|Claustre del [[Sant Miquel de Cuixà|monestir de Sant Miquel de Cuixà]] ([[Conflent]])]]
=== vfdhbhrfjdbhrdjjdbhcjnsuufenueunaomsu ufndhnsnmdijeomokmahoslanhusdjnvhu ===
Els orígens familiars de Guifré I de Barcelona eren desconeguts durant l'alta [[edat mitjana]]. La [[llegenda de Guifré el Pilós]], recollida per primera volta en la saga ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]'',<ref>[[Guifré el Pilós#PCC|Abadal 1958]], pàg. 14.</ref> narra que aquest era fill d'un cavaller que també s'anomenava ''Guifré'', originari de la vila de [[Rià (Conflent)|Rià]] (o d'Arrià); aquesta llegenda fou recollida pels monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll i comença amb les paraules següents:<ref>[[Guifré el Pilós#FNC|Salrach 1978]], Vol II, pàgs. 3-5.</ref><ref>{{ref-llibre|ref= GCB |cognom= Barrau Dihigo |nom= Lucien |cognom2= Massó i Torrents |nom2=Jaume|enllaçautor2=Jaume Massó i Torrents |títol= [http://books.google.cat/books?id=0-4UUDSrqzQC&pg=PP9&dq=guifr%C3%A9&lr=&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q=guifr%C3%A9&f=false Gesta comitum barcinonensium] |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data= 1925; reed. 2007 |isbn= 84-728-3961-3}}</ref>
 
{{citació|Pels relats dels antics, sabem que en un temps llunyà hi hagué un cavaller de nom "Guifré", <br/> oriünd de la vila anomenada "Arrià", que és en territori del Conflent, tocant al riu Tet, <br/> prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà.|[[Gesta Comitum Barchinonensium]]}}
 
Aquestes primeres paraules de la llegenda situen el lloc d'origen del cavaller Guifré d'Arrià, pare llegendari de Guifré el Pilós, a la vila de [[Rià i Cirac|Rià]], situada prop del [[riu Tet]] i del monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]], a l'antic [[comtat de Conflent]] (el mil·lenari comtat del Conflent fou amputat de [[Catalunya]] i annexionat a França pel [[tractat dels Pirineus]] l'any 1659).
 
Durant els segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}}, diversos historiadors començaren a posar en dubte la historicitat de la llegenda; així, mentre l'historiador aragonès [[Jerónimo Zurita]] encara la inclogué en la seva obra ''[[Anales de la Corona de Aragón|Anales de la corona de Aragón]]'' (1562-1580),<ref>{{Ref-llibre|ref=ACA|cognom=Zurita y Castro|nom=Jerónimo|enllaçautor=Jerónimo Zurita y Castro|títol=[http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 Anales de la Corona de Aragón]|data=1562-1580}} Llibre primer, cap. VI.</ref> ja l'historiador occità [[Pèire de Marca]] la definí com una «faula» en la seva obra ''Marca hispanica; sive, Limes hispanicvs'' (1688).<ref>{{Ref-llibre|ref=MHLH|cognom=Marca|nom=Pèire de|enllaçautor=Pèire de Marca|títol=[http://books.google.cat/books?id=uzqrPgAACAAJ&dq=Marca+hispanica%3B+sive,+Limes+hispanicus&lr=&as_brr=0&ei=eMlFS-yBIZewyAS_icnsDQ&hl=ca&cd=6 Marca Hispanica sive Limes hispanicus: hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae, ruscinonis, & circumjacentium populorum]|editorial=Muguet|data=1688}} Llibre tercer, cap. XXX.</ref>
 
=== Sunifred d'Urgell, pare de Guifré el Pilós ===
[[Fitxer:Padrinàs.jpg|miniatura|Muntanyes prop de [[Padrinàs]] ([[Alt Urgell]])]]
Al {{segle|XVIII}}, mentre els historiadors i monjos benedictins Claude de Vic ([[1670]]-[[1734]]) i Joseph Vaissette ([[1685]]-[[1756]]) redactaven la ''Histoire générale de Languedoc'' (1730),<ref>{{ref-llibre|ref=HGL|cognom=Vic|nom=Claude de|cognom2=Vaissete|nom2=Joseph|títol=[http://books.google.cat/books?printsec=frontcover&dq=editions:OCLC154317556&pg=RA1-PA81&id=RyNeAAAAIAAJ&hl=ca#v=onepage&q=&f=false Histoire générale de Languedoc Histoire générale de Languedoc]|data=1730}}; vol II, pàg. 81.</ref> trobaren un document de l'any [[888]] en què uns germans realitzaven una donació de béns a l'[[abadia de la Grassa]] ([[comtat de Carcassona]], [[Septimània]]) per a la [[Salvació en el cristianisme|salvació]] de l'ànima dels seus pares: ''«dompni Suniefridi, genitoris nostri, vel dompne Ermessindae genitricis nostrae''»; els germans que signaven la donació eren Sesenanda, Sunifred, el comte Guifré, el comte Radulf i el comte Miró. La identificació d'aquests comtes l'any [[888]] resultava senzilla: eren el comte de Barcelona Guifré el Pilós, el comte de Conflent [[Miró el Vell]], i el comte de Besalú [[Radulf I de Besalú|Radulf]], i aquest document desvelava no tan sols que aquests comtes eren germans, sinó que eren fills d'un matrimoni format per un Sunifred casat amb una Ermessenda.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Guifré_el_Pilós»