Expedició de Magalhães-Elcano: diferència entre les revisions

Durant l'estiu (hivern a l'hemisferi nord), Magalhães va decidir enviar un dels seus vaixells en reconeixement per trobar el pas que conduís cap a la costa oest americana, a l'[[oceà Pacífic]]. En aquest procés el ''Santiago'' va naufragar el 3 de maig de 1520. Tres mesos més tard, Magalhães va decidir anar cap al sud amb els quatre vaixells restants. El 21 d'octubre de 1520 Magalhães va veure un [[cap (geografia)|cap]] que va anomenar [[cap Vírgenes]], el punt que marcava l'entrada de l'estret. En aquest instant va començar l'exploració per descobrir un pas cap a occident i en la qual van dedicar més d'un mes en localitzar. No serà fins un mes després kuan finalment aconsegueix creuar l'estret, inicialment anomenat "Canal de Tots els Sants", però ràpidament rebatejat com a [[Estret de Magallanes]] en honor de l'explorador. En el laberint de fiords, envoltat de penya-segats "amenaçant" les aigües "perdudes", les històries indiquen que els mariners varen observar moltes fumeres a l'interior: la ''Tierra del Humo'' que varen reflectir els mapes posteriors del viatge com a [[Terra del Foc]].

 

 

Al centre de l'estret, [[Esteban Gómez]] pilot del ''San Antonio'', es va rebel·lar amb els seus homes i empresonà el capità [[Álvaro de Mesquita]],<ref name="Mesquita">{{ref llibre|autor=Antonio Pigafetta|títol=First Voyage Round the World by Magellan: Translated from the Accounts of Pigafetta and Other Contemporary Writers|url=http://books.google.cat/books?id=Kyjs9Uw6z2cC&pg=PR7&dq=for+arms+a+globe,+with+the+motto+%22Primus+me+circumdedisti%22.&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=Mesquita&f=false|consulta= 3 febrer 2013|data= 24 juny 2010|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-1-108-01143-3|pàgines=50–}}</ref> cosí de Magalhães, va desertar va donar la volta dirigint-se cap a la península amb la seva càrrega d'aliments i béns per a bescanviar. Després de creuar l'Atlàntic, el vaixell arribà a Sevilla el 6 de maig de 1521 amb 55 homes a bord.<ref>{{Harvnb|ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 372-374}}</ref>