Expedició de Magalhães-Elcano: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Expedició de Magalhães-Elcano''' va ser una expedició marítima comandada per [[Fernão de Magalhães]] i, després de la seva mort, per [[Juan Sebastián Elcano]]. Fou finançada per la [[corona espanyola]] i és coneguda per haver estat la primera [[circumnavegació]] reeixida del planeta. L'expedició salpà de [[Sanlúcar de Barrameda]] el 10 d'agost de 1519 i hi tornà el 6 de setembre de 1522, dos dies abans de desembarcar finalment a [[Sevilla]].

 

[[Fitxer:Wyngaerde Barcelona 1563.jpg|miniatura|Barcelona 1563]]

Davant el fracàs que va tenir en exposar els seus propòsits al rei de Portugal, Magalhães va decidir anar a Espanya per exposar al jove rei i futur [[Emperador Carles V]] (i primer d'Espanya) el seu audaç projecte. La trobada fou a [[Molins de Rei]], on es trobava l'emperador per la reunió del capítol del [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]]. Un cop acceptat el seu projecte el 22 de març de 1519 es van signar unes capitulacions a [[Barcelona]] en les quals se li atorgava el títol de [[governador]] i "[[Adelantado]]" de totes les terres que descobrís.<ref>[http://histo.cat/1/Pigafetta_relazione_it.pdf Pigafetta relazione]</ref> El seu secretari [[Maximilianus Transilvanus]] certifica que el rei es trobava a Molins de Rei en aquelles dates.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/CarlosV/1519.shtml Foronda y Aguilera]</ref><ref name="Argensola1630">{{ref llibre|autor=Bartolomé Leonardo de Argensola|títol=Los anales de Aragon|url=http://books.google.cat/books?id=seFFAAAAcAAJ&pg=PA519|consulta=14 de novembre de 2011|any=1630|pàgines=519–}}</ref>