My Child Lebensborn: diferència entre les revisions

A ''My Child Lebensborn'', el jugador juga com a pare adoptiu d'un nen nascut a partir del projecte nazi [[Lebensborn]], a [[Noruega|Noruega,]] després de [[Segona Guerra Mundial|la Segona Guerra Mundial]]. <ref name=":0A1">{{Ref-web|cognom=Campbell|nom=Colin|data=May 3, 2017|títol=A game about hatred, children and war|url=https://www.polygon.com/features/2017/5/3/15475762/my-child-lebensborn-preview|consulta=August 6, 2021|obra=[[Polygon (website)|Polygon]]|llengua=en}}</ref> El jugador ha de prendre decisions basant-se en esdeveniments fora de la pantalla (p. ex. actuar davant l'assetjament que pateix el nen a l'escola) i ajudar a tenir cura d'ells a casa (p. ex. preparar-los el menjar). <ref name=":0" /> Cada dia, hi ha dues unitats de temps que el jugador pot utilitzar per assegurar-se que els comptadors de "necessitat" del nen no es buiden. <ref name=":3A3">{{Ref-web|cognom=Parkin|nom=Simon|data=June 9, 2018|títol=My Child Lebensborn review – could you raise a Nazi baby?|url=http://www.theguardian.com/games/2018/jun/09/my-child-lebensborn-review|consulta=August 17, 2021|obra=[[The Guardian]]|llengua=en}}</ref> Al final de cada capítol del joc, el jugador veu com les seves decisions cauen en un espectre emocional i com ha afectat el fill del jugador. <ref name=":3" />

Mentre Elin Festøy desenvolupava un [[documental]] sobre els nens de [[Lebensborn]], va decidir centrar-se en un projecte que despertaria empatia pels nens entre un públic més ampli. <ref name=":0">{{Ref-web|cognom=Campbell|nom=Colin|data=May 3, 2017|títol=A game about hatred, children and war|url=https://www.polygon.com/features/2017/5/3/15475762/my-child-lebensborn-preview|consulta=August 6, 2021|obra=[[Polygon (website)|Polygon]]|llengua=en}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFCampbell2017">Campbell, Colin (May 3, 2017). </cite></ref> Va conèixer a Catharina Bøhler, una desenvolupadora que ja estava creant un joc de criança infantil, i van crear el que Festøy va anomenar "un joc documental". <ref name=":0" /> A Festøy li preocupava que una pel·lícula documental fos només una pel·lícula sobre gent gran parlant de guerra, i pensava que un videojoc funcionaria millor per mostrar la història que volien explicar. <ref>{{Ref-web|cognom=Harris|nom=Iain|data=June 26, 2018|títol="The stories that they told us were so moving": The making of My Child Lebensborn|url=https://www.pocketgamer.biz/interview/68422/making-of-my-child-lebensborn/|consulta=August 6, 2021|obra=[[Pocket Gamer]]}}</ref> "Volem que la gent sàpiga com es van sentir aquests nens", va dir Festøy. <ref name=":0" /> "Volem destacar com la guerra no s'acaba fins que s'acabi l'odi. El nostre joc serà un simulador que us permetrà experimentar de primera mà com és créixer en una societat odiosa, centrada en la situació del nen enlloc de narrar el conflicte de [[Segona Guerra Mundial|la Segona Guerra Mundial]]". <ref name=":0A5" /> El joc va estar entre la primera onada de títols de videojocs que van permetre mostrar l'esvàstica a Alemanya. <ref name=":2A7">{{Ref-notícia|data=September 17, 2018|llengua=de|url=https://www.spiegel.de/netzwelt/games/attentat-1942-und-my-child-lebensborn-die-erschuetterung-spielen-a-1228433.html|access-date=November 10, 2021|issn=2195-1349}}</ref> Va ser finançat parcialment per una subvenció artística del govern noruec, i parcialment a través d'una campanya exitosa a [[Kickstarter]] . <ref name=":0" />