Azerbaidjan: diferència entre les revisions

| etiqueta_fundacio = Sobirania

| etiqueta_fundacio1 =de la Unió Soviètica}}

 

L'Azerbaidjan compta amb una herència cultural històrica i antiga. A més d'ésser el primer estat de majoria musulmana en tenir òperes, teatres i obres teatrals, és un dels estats musulmans amb més suport al [[secularisme]] i a la tolerància religiosa.<ref name="E.Cornell">{{ref-llibre|cognom=E. Cornell|nom=Svante|títol=The Politicization of Islam in Azerbaijan | editorial=Silk Road Paper |any=2006|pàgines=124, 222, 229, 269–270|llengua=anglès}}</ref> L'any 1918 es va establir la [[República Democràtica de l'Azerbaidjan]], la primera república secular i democràtica del [[món islàmic]],<ref>{{ref-web|títol=93 years pass since establishment of first democratic republic in the east – Azerbaijan Democratic Republic|obra=Azerbaijan Press Agency.az |url= http://en.apa.az/news.php?id=148210 |llengua=anglès|data=28 de maig de 2011}}</ref><ref name="kazemzadeh">{{ref-llibre|cognom=Kazemzadeh |nom=Firuz|títol=The Struggle for Transcaucasia: 1917–1921| editorial=The New York Philosophical Library |any=1951 |isbn=0-8305-0076-6|pàgines=124, 222, 229, 269–270|llengua=anglès}}</ref><ref name="Swietochowski2">{{ref-llibre|cognom=Swietochowski |nom=Tadeusz|títol=Russian Azerbaijan, 1905–1920: The Shaping of a National Identity in a Muslim Community |url= http://books.google.cat/books?id=cozSOSsv7ZsC&printsec=frontcover&dq=Russian+Azerbaijan,+1905-1920:+The+Shaping+of+a+National+Identity+in+a+Muslim+Community#v=snippet&q=129&f=false| editorial= [[Cambridge University Press]] |any=2004|isbn=0-521-52245-5|pàgina=129|llengua=anglès}}</ref> però passà a formar part de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] des de 1920 fins a la seva independència l'any 1991.<ref>{{ref-llibre|cognom=Pipes |nom=Richard |any=1997 |lloc=Cambridge, Massachusetts|títol=The Formation of the Soviet Union: Communism and Nationalism 1917–1923|pàgines=218–220, 229 |edició=2a edició| editorial=Harvard University Press|id = {{isbn|0-674-30951-0|9780674309517}} |llengua=anglès}}</ref> Poc després, durant la [[Guerra de l'Alt Karabakh]], Armènia va ocupar la regió de l'[[Alt Karabakh]] i d'altres territoris i [[enclavament]]s circumdants que estaven sota el poder azerbaidjanès. La [[República d'Artsakh|República de l'Alt Karabakh]], que va sorgir a la regió, continua [[Llista de moviments independentistes|sense el reconeixement diplomàtic]] de cap estat i encara és considerada ''[[de iure]]'' com a part de l'Azerbaidjan, malgrat ser independent ''de facto'' des del final de la guerra.<ref>{{ref-web|url=http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res822.htm|títol=Резолюция СБ ООН № 822 от 30 апреля 1993 года|autor=ONU|obra=UN.org|data=1993|consulta=4 de juliol de 2012|llengua=rus|arxiuurl=https://archive.today/20120530024043/http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res822.htm|arxiudata=2012-05-30}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res853.htm |títol=Резолюция СБ ООН № 853 от 29 июля 1993 года |data=1993 |autor=ONU |obra=UN.org |llengua=rus |arxiuurl=https://archive.today/20120530024044/http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res853.htm |arxiudata=2012-05-30 |consulta=2012-12-06 }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res874.htm|títol=Резолюция СБ ООН № 874 14 октября 1993 года|data=1993|autor=ONU|obra=UN.org|llengua=rus|arxiuurl=https://archive.today/20120530024046/http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res874.htm|arxiudata=2012-05-30|consulta=2012-12-06}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res884.htm|títol=Резолюция СБ ООН № 884 от 12 ноября 1993 года|autor=ONU|obra=UN.org|data=1993|llengua=rus|arxiuurl=https://archive.today/20120530024046/http://www.un.org/russian/documen/scresol/res1993/res884.htm|arxiudata=2012-05-30|consulta=2012-12-06}}</ref>