Conflicte ètnic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiqueta: Revertida
Línia 38:
 
== Resolució institucional ==
Diversos estudiosos han intentat sintetitzar els mètodes disponibles per a la [[Conflictologia|resolució]], [[gestió de conflictes|gestió]] o transformació d'un determinat conflicte ètnic. [[John Coakley]], per exemple, ha desenvolupat una [[wiktionary:Typology|tipologia]] dels mètodes de resolució de conflictes que han estat emprats pels estats, que enumera com: indigenització, acomodació, [[Assimilació cultural|assimilació]], [[aculturació]], transferència de població, alteració de límits, [[genocidi]] i suïcidi ètnic.<ref name=coakley>{{Ref-publicació|cognom=Coakley|nom=John|any=1992|publicació=International Political Science Review|volum=13|exemplar=4|pàgines=343–358|doi=10.1177/019251219201300401}}</ref> [[John McGarry]] i [[Brendan O'Leary]] han desenvolupat una taxonomia de vuit mètodes macropolítics de regulació de conflictes ètnics, que els estats utilitzen sovint en combinació entre ells.<ref>John McGarry and Brendan O’Leary (1993) 'Introduction: The macro-political regulation of ethnic conflict', in John McGarry and Brendan O’Leary (eds.) ''The Politics of Ethnic Conflict Regulation: Case Studies of Protracted Ethnic Conflicts'', London: Routledge, pp. 1-40</ref> Inclouen una sèrie de mètodes que consideren clarament moralment inacceptables.
 
Amb l'interès creixent en l'àmbit dels conflictes ètnics, molts analistes polítics i politòlegs van teorizar possibles resolucions i van fer un seguiment dels resultats de la implementació de polítiques institucionals. Com a tal, les teories sovint se centren en quines [[Institució|institucions]] són les més adequades per abordar els conflictes ètnics.
Línia 69:
 
=== Autonomia no territorial ===
Una teoria recent de la resolució de la tensió ètnica és [[Autonomia no territorial|l'autonomia no territorial]] o NTA. La NTA ha sorgit en els darrers anys com una solució alternativa a les tensions ètniques i els greuges en llocs que poden generar conflictes.<ref name=":8">{{Ref-publicació|cognom=Osipov|nom=Alexander|data=2013|publicació=Journal on Ethnopolitics and Minority Issues in Europe}}</ref> Per aquest motiu, la NTA s'ha promogut com una solució més pràctica i de construcció d'estat que el consociacionalisme.<ref name=":8" /> NTA, coneguda alternativament com a autonomia no cultural (NCA), es basa en la diferència de ''[[Ius soli|jus solis]]'' i ''[[Ius sanguinis|jus sanguinis]] ,'' els principis del territori versus el de la persona.<ref name=":9">{{Ref-publicació|cognom=Coakley|nom=John|data=1994|publicació=International Political Science Review|volum=15|exemplar=3|pàgines=297–314|doi=10.1177/019251219401500305}}</ref> Atorga als grups ètnics el dret d'autogovernar-se i governar qüestions potencialment relacionades, però limitades a: educació, llengua, cultura, afers interns, religió i les institucions establertes internament necessàries per promoure i reproduir aquestes facetes.<ref name=":8" /> <ref name=":9" /> <ref name=":10">{{Ref-web|url=http://www.stefanwolff.com/files/ConsociationalTheoryPaper.pdf|títol=A Consociational Theory of Conflict Management|cognom=Wolff|nom=Stefan|consulta=2016-05-07|arxiudata=2015-02-18|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150218104705/http://www.stefanwolff.com/files/ConsociationalTheoryPaper.pdf}}</ref> A diferència del federalisme, els grups ètnics no tenen assignat un subestat titular, sinó que els grups ètnics estan dispersos per tota la unitat estatal. Els seus drets de grup i l'autonomia no es limiten a un territori determinat dins de l'estat. Això es fa per no debilitar l'estat central com en el cas de l'etnofederalisme.<ref name=":46">{{Ref-llibre|títol=Nationalism Reframed|cognom=Brubaker|nom=Roger|editorial=Cambridge|any=1996|lloc=New York}}</ref> <ref name=":04">{{Ref-llibre|títol=Containing Nationalism|cognom=Hechter|nom=Michael|editorial=Oxford University Press|any=2000|lloc=New York}}</ref>
 
L'origen de NTA es remunta a les obres marxistes d'[[Otto Bauer]] i [[Karl Renner]].<ref name=":102">{{Ref-web|url=http://www.stefanwolff.com/files/ConsociationalTheoryPaper.pdf|títol=A Consociational Theory of Conflict Management|cognom=Wolff|nom=Stefan|consulta=2016-05-07|arxiudata=2015-02-18|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150218104705/http://www.stefanwolff.com/files/ConsociationalTheoryPaper.pdf}}</ref> <ref name=":11">{{Ref-llibre|títol=Challenge of Non-Territorial Autonomy: Theory and Practice|cognom=Smith|nom=David J.|editorial=Peter Lang|capítol=Challenges of Non-Territorial Autonomy in Contemporary Central and Eastern Europe}}</ref> La NTA va ser emprada durant el període d'entreguerres, i la Societat de Nacions va intentar afegir clàusules de protecció per a les minories nacionals als nous estats.<ref name=":929">{{Ref-publicació|cognom=Coakley|nom=John|data=1994|publicació=International Political Science Review|volum=15|exemplar=3|pàgines=297–314|doi=10.1177/019251219401500305}}</ref> A la dècada de 1920, [[Estònia]] va concedir una certa autonomia cultural a les poblacions alemanyes i jueves per tal d'alleujar els conflictes entre els grups i el nou estat independent.<ref name=":11" />
 
A Europa, sobretot a [[Bèlgica]], s'han promulgat lleis NTA i han creat institucions i partits polítics paral·lels al mateix país.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Dalle Mulle|nom=Emmanuel|data=2016|publicació=Ethnopolitics}}</ref> A Bèlgica, la NTA s'ha integrat dins del sistema de consociació federal.<ref name=":103">{{Ref-web|url=http://www.stefanwolff.com/files/ConsociationalTheoryPaper.pdf|títol=A Consociational Theory of Conflict Management|cognom=Wolff|nom=Stefan|consulta=2016-05-07|arxiudata=2015-02-18|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150218104705/http://www.stefanwolff.com/files/ConsociationalTheoryPaper.pdf}}</ref> Alguns estudiosos de la resolució de conflictes ètnics afirmen que la pràctica de la NTA s'utilitzarà depenent de la concentració i la mida del grup ètnic que demana els drets del grup.<ref name=":93">{{Ref-publicació|cognom=Coakley|nom=John|data=1994|publicació=International Political Science Review|volum=15|exemplar=3|pàgines=297–314|doi=10.1177/019251219401500305}}</ref> <ref name=":103" />
Línia 77:
Altres estudiosos, com Clarke, argumenten que la implementació exitosa de la NTA es basa en el reconeixement en un estat de principis "universals": veritable [[Imperi de la llei|estat de dret]], [[drets humans]] establerts, garanties declarades a les minories i als seus membres per utilitzar el seu propi llenguatge quotidià, religió i pràctiques alimentàries, i un marc de legislació contra la discriminació per tal de fer complir aquests drets.<ref name=":122">{{Ref-llibre|títol=The Challenge of Non-Territorial Autonomy|cognom=Clarke|nom=Charles|editorial=Peter Lang|capítol=Preface: Using the Ideas of 'Non-Territorial Autonomy' to Avoid Violent Conflict and Meet the Modern Challenges of Nationalism}}</ref> A més, cap individu pot ser obligat a adherir-se, identificar o emfatitzar una identitat particular (com ara la raça, el gènere, la sexualitat, etc.) sense el seu consentiment perquè NTA funcioni per al seu propòsit. <ref>{{Ref-llibre|títol=Identity and Violence: The Illusion of Destiny|cognom=Sen|nom=Amartya|editorial=Penguin|any=2007}}</ref>
 
No obstant això, Clarke critica les debilitats de la NTA en àrees com l'educació, l'equilibri entre les normes de tota la societat i els valors intracomunitaris; policia, per a assumptes penals i seguretat pública; i la representació política, que limita les opcions polítiques d'un individu si es basa únicament en l'ètnia.<ref name=":123122">{{Ref-llibre|títol=The Challenge of Non-Territorial Autonomy|cognom=Clarke|nom=Charles|editorial=Peter Lang|capítol=Preface: Using the Ideas of 'Non-Territorial Autonomy' to Avoid Violent Conflict and Meet the Modern Challenges of Nationalism}}</ref> A més, el repte a l'hora d'avaluar l'eficàcia de la NTA rau en les relativament poques implementacions legals de la NTA.
 
=== Drets culturals ===
Línia 90:
A les ciutats on la població acostuma a ser molt més alta, les interaccions informals entre grups ètnics poden no ser suficients per prevenir la violència. Això es deu al fet que es necessiten molts més vincles per connectar tothom i, per tant, és molt més difícil formar i enfortir vincles interètnics.<ref name=":162">{{Ref-publicació|cognom=Varshney|nom=Ashutosh|data=April 2001|url=http://www.cridaq.uqam.ca/IMG/pdf/varshney_civil_society_copy_1_Jacques_Bertrand.pdf|publicació=World Politics|volum=53|exemplar=3|pàgines=362–398|doi=10.1353/wp.2001.0012}}</ref> A les ciutats, les associacions interètniques formals com els sindicats, les associacions empresarials i les organitzacions professionals són més efectives per fomentar les interaccions interètniques que podrien prevenir la violència ètnica en el futur.<ref name=":162" /> Aquestes organitzacions obliguen els grups ètnics a reunir-se basant-se en interessos econòmics compartits que superen les diferències ètniques preexistents. Per exemple, les organitzacions empresarials interètniques serveixen per connectar els interessos empresarials de diferents grups ètnics que augmentarien el seu desig de mantenir l'harmonia ètnica. Qualsevol tensió ètnica o esclat de violència anirà en contra dels seus interessos econòmics i, per tant, amb el temps, la rellevància de la identitat ètnica disminueix.
 
Les interaccions entre grups ètnics en entorns formals també poden ajudar els països trencats per la violència ètnica a recuperar i trencar les divisions ètniques. Paula Pickering, una politòleg, que estudia els esforços de construcció de pau a Bòsnia, descobreix que els llocs de treball formals solen ser el lloc on es formen els llaços interètnics.<ref name=":17">{{Ref-publicació|cognom=Pickering|nom=Paula|data=January 2006|url=http://people.wm.edu/~pmpick/research/EthnicRacialStudiesPickering.pdf|publicació=Ethnic and Racial Studies|doi=10.1080/01419870500352397|volum=29|pàgines=79–103}}</ref> Afirma que els llocs de treball mixts condueixen a una interacció interètnica repetida on les normes de professionalitat obliguen a tothom a cooperar i a tractar-se amb respecte, facilitant que les persones que pertanyen al grup minoritari s'apropin i formin relacions amb tots els altres.<ref name=":17" /> No obstant això, la investigació de Giuliano a Rússia ha demostrat que els greuges econòmics, fins i tot en un lloc de treball mixt, es poden polititzar per línies ètniques.<ref name=":20220">{{Ref-llibre|títol=Constructing Grievance: Ethnic Nationalism in Russia's Republics|cognom=Giuliano|nom=Elise|editorial=Cornell University Press|any=2011}}</ref>
 
== Referències ==