Emirat de Tulàytula: diferència entre les revisions

[[Ismail al-Zafir]] va ser el primer monarca d'aquest emirat des del [[1023]] fins el [[1043]], lluitant contra la [[República de Qurtuba]] per a mantenir la seva independència. Després va regnar [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]], que sol·licità l'ajuda de [[Ferran I de Castella]] contra [[Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain|Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud]] de l'[[Emirat de Saraqusta]]; vint anys més tard, els toledans, atacats per Ferran I, compren la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de [[paria|paries]]. Quan [[AlAbd-Mamunal-Màlik al-Mudhàffar]] de València]] fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control castellà, però Yahya ibn Ismail al-Mamun només es va limitar a deposar al [[Taifa de balansiyaBalansiya|valencià]] i a unir ambdós regnes el [[1064]], amb la permissivitat de Ferran I.

Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que després del fracassat [[Setge de Qurtuba (1069)|setge toledà]] serà agregada a la [[Taifa de Sevilla]] el [[1070]]. El nou rei, [[Alfons VI de Lleó]], va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d'[[AlMuhàmmad ibn Abbad al-Mútamid|al-Mutamid de Sevilla]] va derrotar el [[1074]] al granadí [[Abd Allah ibn Buluggin]] i li va obligar a pagar paries, al mateix temps que donava suport a Iaia I al-Mamun perquè ocupés el [[Regne de Còrdova]] el [[1075]].

Yahya I es va convertir així en el rei més important de la Taifa de Toledo, annexionant-se la [[taifa de Còrdova|Còrdova]] i [[taifa de Balansiya|Balansiya]]. En 1075 va ser enverinat a [[Còrdova]], assumint el regnat el seu nét [[Yahya Alal-Qadir]], que el [[1075]] es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el [[1077]], així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per al-Mutawàkkil de [[Badajoz]].

Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de [[MuqtadirÀhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|al-Múqtadir de Saragossa]], [[[[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid|al-Mutamid de Sevilla]] i [[Alal-MutawàakilMutawàkkil ibn al-Àftas]] de Badajoz; mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de traïr la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'[[Islam]] la cessió de Toledo.