Revisió del 21:57, 1 set 2012 modifica 46.24.241.199 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:14, 1 set 2012 modifica desfés 46.24.241.199 (discussió) →‎Implantació (1965-1967) Edició següent →
Línia 13: Degut a la procedència dels seus militants, el seu principal lloc d'implantació fou la [[Universitat de València]], però van mantenir alguna presència en una trentena de municipis valencians, arrivant a editar tres revistes comarcals (Terra Forta, Solc i Xuquer)En col.laboració amb Omnium Cultural varen llançar la campanya "Vint mil valencians demanen l'us de la llengua a l'Esglesia" Van intentar connectar amb el [[PSOE]] a través de [[Ricard Pérez Casado]], i més tard mantingueren contactes amb la [[CNT]] i la [[Unió Democràtica del País Valencià]]. Tingueren relacions molt fluides amb els grups cristians de [[Jordi Pujol]] i el [[Moviment Socialista de Catalunya]] (MSC) a través de [[Josep Pallach i Carolà]], [[Joan Reventós i Carner]] i [[Pau Verrié]], que els facilitaren reunions amb gent del [[Partit Socialista Italià]]; també mantingueren alguns contactes amb Josep M. Ferrer i Núria Codina, del [[FNC]]. Per contra, les relacions amb el [[PCE]] foren inexistents. Eliseu Climent i, Ricard Pérez Casado, Valeria Miralles i Vicent Albero van mantenir contactes amb el vicecònsol dels EUA a València, responsable de la C.I.A aleshores Timothy Towell i el 1965 els dos primers viatjaren als [[EUA]]per visitar la revista marxista Montlhy Review dels economistes Paul Baran y Swizy, mentre que el 1967 ho va fer [[Ciprià Ciscar Casaban]] ([[Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València\|SDEUV]]).Jose ~~D'altres~~Rodrigo, Vicent Albero i Valeriá Miralles viatjaren a Alemanya convidats pel sindicat ~~d'estudiants~~del metall alemany DGB a la reunio organitzada per la Fundació Friederich Ebert del SPD a Bonn amb tots els partits socialistes de lÈstat, el SPD a traves de la advocada madrilenya Josefina Arrillaga va proporcionar mitjans de propaganda al PSV. Durant uns anys foren hegemònics a la Universitat de València, on van fer un paper semblant al del [[Front Obrer Català\|FOC]] a Catalunya o del [[Frente de Liberación Popular\|FLP]] a Madrid. Hi organitzaren la I Assemblea Lliure d'Estudiants de València ([[2 de març]] de [[1965]]) i col·laboraren en la fundació del [[Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València\|SDEUV]]. Van treure les revistes ''Esquerra, Concret'' i ''Lluita'' i organitzaren algunes de les actuacions de [[Raimon]], aleshores vinculat al partit. També foren promotors de la campanya de pintades massives ''Parlem Valencià'' per tots els barris de [[València]] el [[9 d'octubre]] del [[1965]], i per això [[Vicent Ventura i Beltran]] fou detingut i interrogat per la [[Brigada Político-Social]]. El [[7 de març]] de [[1966]] van fer la campanya de pintades ''Valencians unim-nos'', arreu del País Valencià, per la que [[Valerià Miralles i Ortolà]] fou detingut i multat. També organitzaren xiulades massives a la crida de les festes falleres (feta en castellà) de 1965 i 1968, fetes pel president de la Junta Central Fallera, Juan Bautista Martí Belda. Participaren en la manifestació de l'[[1 de maig]] de [[1967]] amb [[CCOO]] i [[PCE]], i distribuí pamflets amb el lema ''Per un País Valencià Lliure i Socialista!''; la policia va carregar i practicà detencions i tortures. Des del 1968, però, el partit entrà en crisi i es produïren algunes escissions, degudes sobretot a la pluralitat ideològica del grup que sovint provocava certa confusió ideològica (un sector obrerista se n'escindí el 1966). == Dissolució ==

Partit Socialista Valencià: diferència entre les revisions