Accentuació del grec antic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «L'accentuació del grec antic es caracteritza per tenir tres accents: agut ('''´'''), greu ('''`''') i [[accent circumflex|ci...». |
|||
Línia 9:
:''El greu només al final és vist''
:''per al discurs i per a l'agut.''
== Fonts ==
Fora de breus descripcions sobre l'accent de tonalitat fetes per Plató, no hi ha cap font que dati d'època arcaica o clàssica que descrigui l'accentuació de la llengua d'aleshores. L'accentuació no es va arribar a explicar per escrit a cap d'aquestes èpoques, va ser a partir del [[Grècia hel·lenística|període hel·lenístic]] que va començar a descriure's i a explicar-se l'accentuació, que ja va començar a il·lustrar-se per escrit en papirs literaris, però no pas de manera sistemàtica encara. És a partir del [[segle VII]], fins i tot del [[segle IX|IX]], que es comença a explicar sistemàticament l'accentuació en manuscrits.
Les fonts de què se disposa per determinar l'accentuació del grec antic són:
* Els manuscrits medievals: cal dir que són aquests manuscrits la font principal
* Alguns papirs literaris.
* Testimonis de gramàtics.
* Algunes cançons.
És així com es coneix l'accentuació dels dialectes literaris (tret de la [[llengua koiné|koiné]], ja que és impossible saber si l'accent és d'elevació de veu o d'intensitat): àtic, jònic d'Àsia, llengua homèrica, i en menor mesura, dòric, lesbià, beocià i siracusià. L'accentuació dels dialectes no literaris documentats únicament en inscripcions antigues (com l'arcadi-xipriota o dialectes del nord-oest) és, però, completament desconeguda. Tampoc no se sap en què l'accentuació de la llengua popular es diferenciava o no de la de la llengua literària.
== Vegeu també ==
| |||