Reagrupament del Poble Francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 65:
Durant aquest període, el general De Gaulle fou prohibit a les emisions de ràdio mentre que els diaris nacionals li eren aclaparadorament hostils. S'hagué de moure a través de França per donar a conèixer el seu programa, però podia comptar amb una nova premsa afiliada al partit com « L'étincelle », « Le Rassemblement » (1948-1954), « Liberté de l'Esprit » (1949-1954) i algunes publicacions locals com « Démocrate des Charentes », « La Voie libre ». Però tota aquesta premsa gaullista tindrà una difusió feble.
Foren els desplaçaments del general de Gaulle o dels seus portantveus oficial ([[Jacques Debû-Bridel]], [[Jean Fribourg]], [[André Malraux]], [[Gaston Palewski]], [[Geneviève de Gaulle]], el [[coronel Rémy]], [[Jean Nocher]], [[Robert Boulin]]) qui popularitzaren el seu discurs. Però a vegades les reunions del RPF foren rebudes per grups de militants comunistes amb crits de « feixistes! » i sovint es produïren enfrontaments entre gaullistes i comunistes (A Grenoble, el servei d'ordre del RPF fou qüestionat a causa de les ferides per arma de foc i de la mort d'un militant comunista, Lucien Voitrin, el 18 de setembre de 1948<ref name=Kauffer/>).
== Llegat del RPF ==
| |||