L'origen del [[volta de canó]] a la [[mediterràniaMediterrània]] es troba en els inicis de les primeres cultures [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmiques]].
En un país on no existia la [[pedra]] ni la [[fusta]], els únics materials de construcció que la naturalesa proporcionava eren el fang i les [[canya|canyes]], i se'n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma següent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues línies paral·leles... Els feixos verticals s'inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successió d'arcs... Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang... La casa de canyes o [[cabanya]] solia ser un túnel allargat, es a dir un recinte amb sostre de [[volta]]. Quan una d'elles s'encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l'escalfor; i així s'originarà l'arc. Per construir vertaders arcs n'hi havia prou en col·locar els rajols sobre una carcassa de canyes. El mateix procediment podia usar-se en la construcció de la volta.<ref>Deulofeu, Alexandre. Les cultures irano-sumèria-caldea, hittita i egípcia, ed. AACC i CEE 2005 ISBN 84-609-5660-1 </ref>
