Revisió del 16:03, 23 juny 2012 modifica EleferenBot (discussió \| contribucions) Bots 703 edits m r2.7.3) (Robot afegeix: ru:Зоопраксископ ← Edició anterior		Revisió del 11:28, 14 set 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Muybridge horse gallop animated 2.gif\|right\|thumb\|250px\|Cavall en Moviment.]] El '''zoopraxiscopi''' és un aparell inventat el [[1879]] que utilitzava la [[llum]] per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall, inventat per [[Eadweard Muybridge]]. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema, anterior al [[cinematògraf]].▼ A l'octubre de [[1878]], la [[revista]] [[Scientific American]] va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge, on es veia a un cavall movent-se al pas i al trot. La revista proposava als seus lectors que ~~retalléssin~~retallessin les il·lustracions i les muntessin en un zoòtrop, un cilindre que produeix la il·lusió de moviment quan gira i les imatges s'observen a través d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix es basa en "la [[persistència retiniana]]". ▼ ▲El '''zoopraxiscopi''' és un aparell inventat el [[1879]] que utilitzava la llum per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall, inventat per [[Eadweard Muybridge]]. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema, anterior al [[cinematògraf]]. ▲A l'octubre de [[1878]], la [[revista]] [[Scientific American]] va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge, on es veia a un cavall movent-se al pas i al trot. La revista proposava als seus lectors que retalléssin les il·lustracions i les muntessin en un zoòtrop, un cilindre que produeix la il·lusió de moviment quan gira i les imatges s'observen a través d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix es basa en "la [[persistència retiniana]]". Quan l'ull humà veu una sèrie d'imatges similars i amb canvis continus que se succeïxen amb la suficient velocitat —deu o més imatges per segon— el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu. Ara bé, si les imatges no estiguessin separades unes d'unes altres, es veurien borroses. Després de llegir aquest article, Muybridge va pensar que es podrien millorar els resultats projectant les imatges sobre una pantalla i va inventar el zoopraxiscopi. En el primer projector les imatges eren pintades en el cristall com siluetes. Una segona sèrie de discos, realitzats entre [[1892]] i [[1894]], feia servir dibuixos perfilats impresos en els discos fotogràficament i acolorits a mà. Algunes de les imatges animades eren molt complexes, incloent múltiples combinacions de seqüències de moviments d'animals i humans. En [[1888]], va mostrar les seves fotografies de cavalls a ~~Thomas~~ [[Thomas Alva Edison]], degut al fet que aquest, juntament amb William K. L. Dickson eren els inventors del fonògraf per a suggerir-los la possibilitat de combinar ambdós invents per a mostrar imatges sonores. Encara que la idea mai es va dur a la pràctica, Edison si va emprar una sèrie de fotografies de cavalls en el seu [[kinetoscopi]], aparell precursor del projector de cinema. [[Categoria:Fotografia]] [[Categoria:Tècniques de cinema]] [[Categoria:Instruments òptics]] [[cs:Zoopraxiskop]]

Zoopraxiscopi: diferència entre les revisions