Diferència entre revisions de la pàgina «Amr ibn al-As»

Sense canvi de mida ,  fa 7 anys
m
cap resum d'edició
m
'''Amr ibn al-As as-Sahmí''', més conegut simplement com '''Amr ibn al-As''' (en {{lang-ar|'''عمرو بن العاص السهمي'''}}, ''ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī''), (c.[[672]]-[[663]]) fou un general àrab [[sahaba|company]] del [[profeta]] [[Mahoma|Muhàmmad]], de la tribu de [[Qurayx]].
 
Es va convertir vers el [[630]] quan va considerar que [[Muhàmmad]] triomfaria. El Profeta el va enviar a [[Oman]], on va entrar en negociacions amb els prínceps locals [[Jàyfar]] i [[Abbad ibn Julanda]], que van adoptar l'islam ([[632]]). Quan va tornar a [[Medina]] el profeta ja era mort. El [[633]] [[Abu-Bakr as-Siddiq]] el va enviar amb un exèrcit a [[Palestina]] i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del [[riu Jordà|Jordà]], i va prendre part a la [[batalla d'AdjnadaynAjnadayn]] ([[30 de juliol]] del [[634]]) i del [[batalla del Yarmuk|Yarmuk]] (15-[[20 d'agost]] del [[636]]).
 
Després va anar a [[Egipte]], segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'[[Úmar ibn al-Khattab]] o sota ordes d'aquest. El [[640]] els bizantins foren derrotats a [[Heliòpolis]]; Amr va rebre reforços dirigits per [[Az-Zubayr ibn al-Awwam]]. El [[641]] va ocupar [[Babilònia d'Egipte|Babilònia]], i el [[642]] va entrar a [[Alexandria]]. Al general se li deu la fundació de [[Fustat]] o Misr el [[641]].
 
El [[645]], poc després de pujar al califat [[Uthman ibn Affan]], aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc [[Abd-Al·lah ibn Sad]] (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant ([[646]]), i es va retirar a les seves terres d'[[Adjlan]] i [[alAs-Sab]] on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a [[Talha ibn Ubayd-Al·lah]] i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota [[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan aquest es va haver d'enfrontar a [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]], va optar obertament per aquest darrer, com [[Busr ibn Abi-Artat]], i va dirigir la cavalleria siriana a la [[batalla de SiffinSiffín]] el [[657]]. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836 |isbn=1598843370}}</ref> Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat [[Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq]], que fou derrotat ([[658]]) i executat.
 
El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El [[22 de gener]] del [[661]] es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per [[Zadawayh]], un suïcida [[kharigita]]; Amr, que estava indisposat, va encarregar a [[Khàrija ibn Hudhafa]] de fer la ''[[salat]]'' al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el [[663]] amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir [[Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb]].
38.035

modificacions