Belle Époque: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
== La Belle Époque a la França de 1879 a 1914 ==
=== Integració de les províncies i objectius sociodemogràfics ===
Després de la [[Depressió prolongada|Gran Depressió]] del [[1873]] al [[1896]], [[França]] entra en un període de creixença en el marc de la segona revolució industrial.
Durant el Segon Imperi el país creix, adquireix [[Niça]] i [[Savoia (regió)|Savoia]], però perd tota l'[[Alsàcia-Lorena|Alsàcia]] i una part de la [[Alsàcia-Lorena|Lorena]] en el tractat de [[Frankfurt]] de [[1871]], i és quan apareix un nacionalisme revengista.
L'espai nacional s'unifica per integrar les noves províncies. Així doncs, el ''tacot'' (tren) estén la seva xarxa ferroviària per contribuir a la fi de l'aïllament de les àrees rurals. De fet, la població, que progressivament ha anat urbanitzant-se, encara és majoritàriament rural (56% el [[1911]]). La demografia francesa no és gaire dinàmica en aquesta època.
La població francesa, encara molt jerarquitzada, pren consciència de pertànyer a una sola nació i adquireix l'orgull de ser una gran potència. Les classes mitjanes exerceixen un pes important en les condicions de la vida política nacional, fortament marcada per la constitució de nous partits liberals (moderats i radicals), amb un llarg consens, però, de republicans i patriotes.
[[París]] és una ciutat en plena urbanització i modernització, símbol de la [[França]] de la Belle Époque, i és gràcies a [[Georges Eugène Haussmann|Haussmann]] que comença a adquirir cada vegada més població.
Tanmateix, cal matisar aquest positivisme, ja que hi ha a França un retard econòmic innegable degut als problemes demogràfics (pocs naixements, [[malthusianisme]]), estructurals (les empreses són majoritàriament petites, no hi ha gaires assalariats i una artesania molt lligada a la tradició que alenteix la producció), tot i les nombroses inversions a l'estranger (els emprèstits russos), i als problemes agraris (mà d'obra agrícola massa nombrosa: 40% dels actius treballen en l'agricultura, només un 32% en el sector secundari i un 28% en el terciari). Aquest retard en l'àmbit agrari es deu a petites propietats heretades durant la Revolució de la venda dels dominis del clergue, on es practica la policultura i la ramaderia extensiva: a més a més, la mecanització agrícola, tot i que ja existeix, és encara minoritària. França és, doncs, la quarta potència mundial. Del [[1871]] al [[1913]] l'índex de creixement del PIB per càpita (1,4% per any) és inferior al d'[[Alemanya]] (1,7%), però superior al del [[Regne Unit]] (1,2%).
[[Categoria:Història de França]]
| |||