Resurrecció de Jesús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: az:İsanın dirilməsi |
m Bot: Enllaç a article destacat per: hr:Uskrsnuće Isusa Krista; canvis cosmètics |
||
Línia 9:
A diversos episodis dels [[Evangeli|Evangelis Canònics]] Jesús [[prediu la seva mort]] i resurrecció, i assegura que es basava en el pla de [[Déu Pare]].<Ref>[[#Couch|Couch]], pàg. 127</ref> Els cristians veuen la resurrecció de Jesús com part del pla de [[salvació]] i [[redempció]].<Ref>[[#Hutson|Hutson]], pàg. 55-56 </ref>
Els estudiosos discuteixen sobre l'origen de les narracions de la resurrecció. Alguns investigadors contemporanis consideren que la informació sobre la resurrecció de Jesús s'han derivat de les experiències dels seguidors de Jesús i de l''[[Pau de Tars|Apòstol Pau]].<ref name=
== Esdeveniments al Nou Testament ==
Al [[Nou Testament]] hi ha tres grups d'esdeveniments que envolten la mort i resurrecció de Jesús: la ''[[Crucifixió de Jesús|crucifixió i enterrament]]'', on Jesús és posat en una tomba nova després de la seva mort, la ''[[descoberta de la tomba buida]]'' i les ''[[aparicions de Jesús ressuscitat]]''. El Nou Testament no inclou un descripció del "moment de la resurrecció" i a l'[[Església Oriental]] les icones no descriuen aquell moment, sinó l'espectacle el [[Myrrhbearers]], i no descriuen escenes de salvació.<
=== Enterrament ===
Línia 42:
# Que Jesús ressuscitat s'aparegués primer de tot a unes dones (o una dona) encarregant-li que proclamés aquest fet important entre els deixebles, incloent-hi Pere i els altres apòstols;
# La importància de Maria Magdalena;
#L'atenció a la pedra que havia tancat la tomba.<ref name="Stagg2"/><Ref>{{Citar publicació |cognom=Setzer |nom=Claudia |enllaçautor= |coautors= |article=Excellent Women: Female Witness to the Resurrection. |url=http://www.jstor.org/pss/3266223 |format= |llengua= |consulta= 17 juliol 2011|publicació=Journal of Biblical Literature |editorial= |lloc= |volum= 116|exemplar=Núm. 2 |data=1997 |pàgines=pàg. 259-272 |issn= |citació= |ref= }}</ref> Hi ha petites variacions en l'hora en que les dones visitaven la tomba, el nombre i identitat de les dones; el propòsit de la seva visita; l'aparició del missatger (angelic o humà); el seu missatge a les dones; i la resposta d'elles.<
Els quatre evangelis descriuen que les dones varen ser les primeres a trobar buida la tomba de Jesús, encara que el nombre varia de una ([[Maria Magdalena]]) a un nombre sense especificar. Segons Marc i Lluc, l'anunci de la resurrecció de Jesús va ser comunicat primer a les dones. Segons Mateu i Joan, Jesús es va ''aparèixer'' primer a les dones (només a Maria Magdalena segon Joan).<
Als Evangelis, especialment els [[Evangelis sinòptics]], les dones juguen un paper central com testimoni ocular en la mort de Jesús, l'enterrament i la descoberta de la tomba buida. Tots tres sinòptics situen les dones com subjecte de les observacions,<ref name=Bauckham>{{cite book|last=Bauckham|first=Richard |title=Jesus and the eyewitnesses: the Gospels as eyewitness testimony|url=http://books.google.cat/books?id=zcVVp_YD4w4C|accessdate=28 d'octubre de 2011|date=15 de desembre de 2006|publisher=Wm. B. Eerdmans Publishing|language=anglès|isbn=978-0-8028-3162-0}}, pàg. 48</Ref> presentant-les clarament com testimonis oculars.<Ref>{{cite book|last=Gerhardsson,|first=B.|coauthors=Hermann Behrens, Darlene Loding, Martha Tobi Roth|title=Dumu-e2-dub-ba-a: studies in honor of Åke W. Sjöberg|url=http://books.google.cat/books?id=-Uh4QgAACAAJ |year=1989|publisher=Samuel Noah Kramer Fund, University Musum|language=anglès|isbn=978-0-934718-98-1|chapter=Mark and the Female Witnesses}}, pàg. 219–220, 222–223</ref><ref name=Bauckham/>
Línia 52:
== Tradició cristiana ==
[[FItxer:Turin plasch.jpg|thumb|Negatiu de la imatge del [[Sant sudari|Sant sudari de
La resurrecció de Jesús ha estat, durant molt de temps, peça central de la fe cristiana i apareix dins de diversos elements de la tradició cristiana, des de festes fins a manifestacions artístiques fins a relíquies religioses. a l'ensenyament cristià, els sagraments obtenen de la passió i resurrecció de Crist el seu poder salvador, del qual en depèn la salvació del món sencer.<ref>''The encyclopedia of Christianity, Volume 5'' by Erwin Fahlbusch, Jan Milic Lochman, Geoffrey William Bromiley, John Mbiti 2008 ISBN
Un exemple de la relació entre els ensenyaments sobre la resurrecció amb relíquies cristianes és l'aplicació del concepte de "formació d'imatge miraculosa" en el moment de la resurrecció al [[Sant sudari]]. Els autors cristians han manifestat la creença que el cos que l'amortalla embolicava no era merament humà, sinó diví, i per aixó la imatge a l'amortalla es produeix miraculosament ale moment de la resurrecció.<ref>Charles S. Brown, 2007 ''Bible "Mysteries" Explained'' ISBN
=== Pasqua ===
Línia 68:
El [[Nou Testament]] ensenya que la resurrecció de Jesús és a la creació de la fe cristiana. {{Citar Bíblia2|1co|15:12-20|}} {{Citar Bíblia2|1Pere|1:3|}} Els cristians, a través de la fe en l'obra de Déu {{Citar Bíblia2|Colossians|2:12|}} són espiritualment ressuscitats amb Jesús, i són redimits de manera que puguin iniciar una manera nova de vida. {{Citar Bíblia2|Rom|6:4}}
In the teachings of the apostolic Church, the resurrection was seen as heralding a new era. Forming a theology of the resurrection fell to [[Apostle Paul]]. It was not enough for Paul to simply repeat elementary teachings, but as {{bibleref2|Hebrews|6:1|NIV}} states, "go beyond the initial teachings about Christ and advance to maturity". Fundamental to Pauline theology is the connection between Christ's Resurrection and [[Redemption (theology)|redemption]].<ref>''The creed: the apostolic faith in contemporary theology'' by Berard L. Marthaler 2007 ISBN
Als ensenyaments de l'Església apostòlica, la resurrecció es veia com l'anunci d'una nova era. La formació d'una teologia de la resurrecció va recaure sobre l'[[Pau de Tars|apòstol Pau]]. No era prou que Pau simplement repetís els ensenyaments elementals, però tal com s'esmenta a {{Citar Bíblia|Hebreus|6:1|}}, "ves més enllà dels ensenyaments inicials sobre Crist i avança cap a la maduresa". Fonamental per teologia paulina és la connexió entre la Resurrecció de Crist i [[redempció]].<Ref>''El credo: la fe apostòlica en teologia contemporània'' per Berard L. Marthaler 2007 Isbn 0896225372 pàgina 361</ref>Paul explicada la importància de la resurrecció de Jesús com la causa i base de l'esperança de cristians per compartir una experiència similar dins {{bibleref2|1co|15:20-22||1 Corinthians 15:20-22}}:
[[Fitxer:Nicaea icon.jpg|thumb|L'[[Constantí I el Gran|emperador Constantí]] i [[bisbe
<blockquote>
Línia 86:
If the cross stands at the center of Paul's theology, so does the Resurrection: unless the one died the death of ''all'', the ''all'' would have little to celebrate in the resurrection of the one.<ref>''Theology of Paul the Apostle'' by James D. G. Dunn 2003 ISBN page 235</ref> Paul taught that, just as Christians share in Jesus' death in baptism, so they will share in his resurrection<ref name = "Ehrman 2006"/> for Jesus was designated the Son of God by his resurrection.{{bibleref2c|Rom|1:4}} <ref name = "Ehrman 2006">Ehrman, Bart. Peter, Paul, and Mary Magdalene: The Followers of Jesus in History and Legend. Oxford University Press, USA. 2006. ISBN 0-19-530013-0</ref> Paul's views went against the thoughts of the Greek philosophers to whom a bodily resurrection meant a new imprisonment in a corporeal body, which was what they wanted to avoid; given that for them the corporeal and the material fettered the spirit.<ref>''Meditation and Piety in the Far East'' by Karl Ludvig Reichelt, Sverre Holth 2004 ISBN
Si la creu roman en el centre de la teologia de Paul, així fa la Resurrecció: llevat que aquesta morís la mort de ''completament'', el ''completament'' tindria poc celebrar en la resurrecció d'aquest.<Ref>''Teologia de Paul l'Apòstol'' per James D. G. Dunn 2003 pàgina Isbn 235</ref>Paul ensenyat un que, només mentre els cristians participen en la mort de Jesús en el baptisme, així participaran a la seva resurrecció <ref name=
The [[Apostolic Fathers]], discussed the death and resurrection of Jesus, including [[Ignatius of Antioch|Ignatius]] (50−115),<ref>Ignatius makes many passing references, but two extended discussions are found in the [[Letter to the Trallians]] and the [[Letter to the Smyrnaeans]].</ref> [[Polycarp]] (69−155), and [[Justin Martyr]] (100−165). Following the [[Constantine I and Christianity|conversion of Constantine]] and the liberating [[Edict of Milan]] in 313, the [[First seven Ecumenical Councils|ecumenical councils]] of the 4th, 5th and 6th centuries, that focused on [[Christology]] helped shape the Christian understanding of the redemptive nature of Resurrection, and influenced both the development of its iconography, and its use within Liturgy.<ref>''The Resurrection and the icon'' by Michel Quenot 1998 ISBN
Els [[Pares apostòlics|Pares Apostòlics]], parlats la mort i resurrecció de Jesús, incloent-hi [[Ignasi d'Antioquia|Ignatius]] (50−115),<ref>Ignatius fa moltes referències de pas, però dues discussions esteses es troben a la [[Carta To The Trallians]] i la [[Carta To The Smyrnaeans]].</Ref>[[Policarp d'Esmirna|Policarpa]] (69−155), i [[Justí el Màrtir|Màrtir De]] [[Justin]] (100−165). Després de la [[Edicte de Milà|Conversió Of Constantine]] i l'EDICTE que allibera DE MILÀ en 313, els [[consells ecumenical]] del 4t, 5ns i 6ns segles, que se centraven en [[Cristologia|Christology]] ajudat formen la comprensió cristiana de la natura redemptora de Resurrecció, i influïen tant el desenvolupament del seu iconography, com el seu ús dins de Litúrgia.<ref>''La Resurrecció i la icona'' per Michel Quenot 1998 Isbn 0881411493 pàgina 72 </ref>
Línia 98:
Belief in bodily resurrection was a constant note of the Christian church in antiquity. And nowhere was it argued for more strongly than in North Africa. [[Saint Augustine]] accepted it at the time of his conversion in 386.<ref>''Augustine: ancient thought baptized'' by John M. Rist 1996 ISBN
La creença en resurrecció corporal era una nota constant de l'església cristiana en antiguitat. I enlloc no es discutia per a més fortament que a Àfrica del Nord. [[Agustí d'Hipona|Saint Augustine]] ho acceptava en el moment de la seva conversió en 386.<Ref>''Augustine: pensament antic batejat'' per John M. Rist 1996 Isbn 0521589525 pàgina 110</ref>Augustine Resurrecció defensada, i sostenia que posat que Crist s'ha aixecat, hi ha [[Resurrecció Dels Morts]].<Ref>''Augustine i el Catechumenate'' per William Harmless 1995 Isbn 0814661327 pàgina 131</ref><ref>. ''Augustine De doctrina Christiana'' per Saint Augustine, R. P. H. Green 1996 Isbn 0198263341 pàgina 115</ref>a Més, sostenia que la mort i resurrecció de Jesús era per a la salvació d'home, manifestant: "per aconseguir cada resurrecció nostra, el salvador pagat amb la seva vida única, i ell prepromulgava i presentava el seu i només un a tall de sagrament i a tall de model.<ref>''El Trinity'' per Saint Augustine (Bisbe d'Hippo.), Turó Edmund, John E. Rotelle 1991 Isbn 0911782966 pàgina 157 </ref>
Línia 104:
The 5th century theology of [[Theodore of Mopsuestia]] provides an insight into the development of the Christian understanding of the redemptive nature of Resurrection. The crucial role of the sacraments in the mediation of salvation was well accepted at the time. In Theodore's representation of the [[Eucharist]], the sacrificial and salvific elements are combined in the "One who saved us and delivered us by the sacrifice of Himself". Theodore's interpretation of the Eucharistic rite is directed towards the triumph over the power of death brought about by the Resurrection.<ref>''Adventus Domini: eschatological thought in 4th-century apses and catecheses'' by Geir Hellemo 1997 ISBN
La 5a teologia de segle de [[Theodore Of Mopsuestia]] proporciona una idea del desenvolupament de la comprensió cristiana de la natura redemptora de Resurrecció. El article crucial dels sagraments en la mediació de salvació s'acceptava bé a l'època. En la representació de Theodore de l'[[Eucaristia|Eucharist]], els expiatoris i salvific elements es combinen en "Aquell que ens salvava i ens tenia pel sacrifici de Si" Mateix. La interpretació de Theodore de l'Eucharistic ritu es dirigeix cap al triomf sobre el potència de mort ocasionada per la Resurrecció.<ref>''Adventus Domini: eschatological pensava en absis de 4t segle i catecheses'' per Geir Hellemo 1997 Isbn 9004088369 pàgina 231 </ref>
Línia 110:
The emphasis on the salvific nature of the Resurrection continued in Christian theology in the next centuries, e.g., in the 8th century Saint [[John of Damascus]] wrote that: "...When he had freed those who were bound from the beginning of time, Christ returned again from among the dead, having opened for us the way to resurrection" and Christian iconography of the ensuing yeas represented that concept.<ref>Vladimir Lossky, 1982 ''The Meaning of Icons'' ISBN
L'èmfasi en la natura salvific de la Resurrecció continuava a la teologia cristiana als propers segles, p. ex., al 8è segle que Saint [[Joan Damascè|John Of Damascus]] escrivia allò: " ...When havia alliberat els que es lligaven des del començament de temps, Crist retornava una altra vegada d'entre els morts, havent obert per a nosaltres la manera a resurrecció" i iconography cristià dels subsegüents yeas representava aquell concepte.<ref>Vladimir Lossky, 1982 ''El Significat d'Icones'' Isbn 9780913836996 pàgina 189 </ref>
Línia 117:
{{AP|Resurrecció de Jesús a l'art cristià}}
[[Fitxer:Anastasis Pio Christiano Inv31525.jpg|thumb|esquerra|El [[Crismó]] amb una corona que simbolitza la victòria de la Resurrecció, damunt soldats romans, circa. 350]]
In the [[Catacombs]] of Rome, artists just hinted at the Resurrection by using images from the Old Testament such as the fiery furnace and Daniel in the Lion's den. Depictions prior to the 7th century generally used secondary events such as the [[Myrrhbearers]] at the tomb of Jesus to convey the concept of the Resurrection. An early symbol of the resurrection was the wreathed [[Chi Rho]], whose origin traces to the victory of [[emperor Constantine I]] at the [[Battle of the Milvian Bridge]] in 312, which he attributed to the use of a cross on the shields of his soldiers. Constantine used the Chi Rho on his standard and his coins showed a [[labarum]] with the Chi Rho killing a serpent.<ref>''Understanding early Christian art'' by Robin Margaret Jensen 2000 ISBN
A les [[Catacumba|Catacumbes]] de Roma, els artistes només insinuaven la Resurrecció fa servirnt imatges des de l'Old Testament com l'ardent forn i Daniel al cau del Lleó. Les descripcions abans del 7è segle generalment fa servirven esdeveniments secundaris com el [[Myrrhbearers]] a la tomba de Jesús per transmetre el concepte de la Resurrecció. Un primer símbol de la resurrecció era el [[Crismó|Chi Rho]] envoltat, l'origen de qui localitza a la victòria de L'[[constantí I el Gran|Emperador Constantine]] jo al [[Batalla del Ponte Milvio|Pont D'of The Milvian De]] BATALLA en 312, que atribuïa a l'ús d'una creu als escuts dels seus soldats. Constantine fa servirva el Chi Rho en el seu estàndard i les seves monedes mostraven un [[làbarum|labarum]] amb el Chi Rho que matava un serpent.<ref>''primer art cristià Comprensiu'' per Robin Margaret Jensen 2000 Isbn 0415204542 pàgina 149 </ref>
Línia 123:
The use of a wreath around the Chi Rho symbolizes the victory of the Resurrection over death, and is an early visual representations of the connection between the [[Crucifixion of Jesus]] and his triumphal resurrection, as seen in the 4th century [http://www1.georgetown.edu/centers/liturgy/envisionchurch/40399.html sarcophagus of Domitilla] in Rome. Here, in the wreathed [[Chi Rho]] the death and resurrection of Christ are shown as inseparable, and the Resurrection is not merely a happy ending tucked at the end of the life of Christ on earth. Given the use of similar symbols on the [[Aquila (Roman)|Roman standard]], this depiction also conveyed another victory, namely that of the Christian faith: the Roman soldiers who had once arrested Jesus and marched him to [[Calvary]] now walked under the banner of a resurrected Christ.<ref>''The passion in art'' by Richard Harries 2004 ISBN
L'ús d'una corona al voltant del Chi Rho simbolitza la victòria de la Resurrecció sobre mort, i és un primer representacions visuals de la connexió entre la [[Crucifixió de Crist|Crucifixió De Jesús]] i la seva resurrecció triomfal, com vista en el 4t segle [sarcòfag de http://www1.georgetown.edu/centers/liturgy/envisionchurch/40399.html de Domitilla] a Roma. Aquí, al [[Crismó|Chi Rho]] envoltat la mort i resurrecció de Crist es mostren com inseparable, i la Resurrecció no és un final merament feliç posat al final de la vida de Crist a terra. Donat l'ús de símbols similars en l'[[Estàndard romà]], aquesta descripció també transmetia una altra victòria, és a dir allò de la fe cristiana: els soldats Romans que havien arrestat una vegada Jesús i havien fet anar-lo a [[Gòlgota|Calvary]] ara caminaven sota la pancarta d'un Crist ressuscitat.<ref>''La passió en l'art'' per Richard Harries 2004 Isbn 0754650111 pàgina 8 </ref>
Línia 129:
The cosmic significance of the Resurrection in Western theology goes back to [[Saint Ambrose]] who in the 4th century said that "In Christ the world has risen, heaven has risen, the earth has risen". However, this theme was only developed later in Western theology and art. It was, a different matter in the East where the Resurrection was linked to redemption, and the renewal and rebirth of the whole world from a much earlier period. In art this was symbolized by combining the depictions of the Resurrection with the [[Harrowing of Hell]] in icons and paintings. A good example is from the [[Chora Church]] in Istanbul, where [[John the Baptist]], [[Solomon]] and other figures are also present, depicting that Christ was not alone in the resurrection.<ref>''Images of redemption: art, literature and salvation'' by Patrick Sherry 2005 ISBN
La importància còsmica de la Resurrecció en la teologia Occidental es remunta a [[Ambròs de Milà|Saint Ambrose]] que al 4t segle deia que "En Crist el món ha augmentat, el cel ha augmentat, la terra ha augmentat". Tanmateix, aquest tema només es desenvolupava més tard en la teologia Occidental i art. Era, una qüestió diferent a l'Est on la Resurrecció estava connectada amb redempció, i la renovació i renaixement del món sencer d'un període molt anterior. En l'art això se simbolitzava combinant les descripcions de la Resurrecció amb l'[[Esquinçador D'infern]] en icones i pintures. Un bon exemple és des de l'[[Sant Salvador de Khora|Església De Chora]] a Istanbul, on [[Joan Baptista|John The Baptist]], [[Salomó d'Israel|Solomon]] i unes altres xifres són també present, descriure aquell Crist no estava sol en la resurrecció.<Ref>''Imatges de redempció: art, literatura i salvació'' per Patrick Sherry 2005 pàgina de 056708891X Isbn 73</ref> La seqüència de descripció al 10è segle [[Hosios Loukas]] mostra Crist mentre estira Adam, seguit per Eve des de la seva tomba, indicant la salvació d'humanitat després de la resurrecció.<ref>''Cel a Terra: art i l'Església a Byzantium'' per Linda Safran 1998 Isbn 0271016701 pàgina 133 </ref>
Línia 146:
In 1st century BC, debates existed among Jewish religious groups. The [[Pharisees]] believed in future Resurrection, and the [[Sadducee]]s did not. The Sadducees did not believe in an afterlife, but the Pharisees believed in a literal resurrection of the body.<ref>{{Cite web| last =Pecorino | first = Philip | title = Section 3. The Resurrection of the Body | work = Philosophy of Religion | publisher = Dr. Philip A. Pecorino | year = 2001 | url = http://www2.sunysuffolk.edu/pecorip/SCCCWEB/ETEXTS/PHIL_of_RELIGION_TEXT/CHAPTER_7_SOULS/Resurrection.htm | accessdate = 2007–09–13 }}</ref> The Sadducees, politically powerful religious leaders, rejected the afterlife, angels, and demons as well as the Pharisees oral law. The Pharisees, whose views became [[Rabbinic Judaism]], eventually won (or at least survived) this debate. The promise of a future resurrection appears in the Torah as well as in certain Jewish works, such as the [[Life of Adam and Eve]], ''c'' 100 BC, and the Pharisaic book [[2 Maccabees]], ''c'' 124 BC.<ref name="Harris">[[Stephen L Harris|Harris, Stephen L.]], Understanding the Bible. Palo Alto: Mayfield. 1985.</ref>
A 1r segle Bc, els debats existien entre grups religiosos jueus. Els [[Fariseus]] creien en el futur Resurrecció, i el [[Saduceus|Sadducees]] feia no. Els Sadducees no creien en una vida després de la mort, però els fariseus creien en una resurrecció literal del cos.<Ref>{{Cite web| last =Pecorino | first = Philip | title = Section 3. The Resurrection of the Body | work = Philosophy of Religion | publisher = Dr. Philip A. Pecorino | year = 2001 | url = http://www2.sunysuffolk.edu/pecorip/SCCCWEB/ETEXTS/PHIL_of_RELIGION_TEXT/CHAPTER_7_SOULS/Resurrection.htm | accessdate = 2007–09–13 }}</ref> El Sadducees, líders religiosos políticament potènciaosos, rebutjats la vida després de la mort, àngels, i dimonis així com la llei oral de fariseus. Els fariseus, les vistes del qual es convertien en [[Judaisme Rabbinic]], finalment guanyaven (o com a mínim sobreviscut) aquest debat. La promesa d'una resurrecció futura apareix al Torah així com en certs treballs jueus, com la [[La vida d'Adam i Eva|Vida Of Adam And Eve]] ''c'' 100 Bc, i el llibre Pharisaic [[segon de Macabeus|2 maccabees]], ''c'' 124 Bc.<
Línia 161:
The earliest written records of the death and resurrection of Jesus are the letters of Paul, which were written around two decades after the death of Jesus,<ref>[http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/religion/story/oral.html L. Michael White, ''Importance of the Oral Tradition'']</ref><ref>Barnett, Paul, ''The Birth Of Christianity: The First Twenty Years (After Jesus)''{{Page needed|date=September 2010}}</ref> and show that within this time frame Christians believed that it had happened. Some scholars suppose that these contain early Christian [[creed]]s and creedal [[hymn]]s, which were included in several of the [[New Testament]] texts and that some of these creeds date to within a few years of Jesus' death and were developed within the Christian community in Jerusalem.<ref>A basic text is that of Oscar Cullmann, available in English in a translation by J. K. S. Reid titled, ''The Earliest Christian Confessions'' (London: Lutterworth, 1949)</ref> Though embedded within the texts of the New Testament, these creeds are a distinct source for early Christianity.
Els primers registres escrits de la mort i resurrecció de Jesús són les cartes de Paul, que era escrit al voltant de dues dècades després de la mort de Jesús,<ref>[http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/religion/story/oral.html L. Michael White, ''Importància de la Tradició Oral'' ]</ref><ref>. Barnett, Paul, ''El Naixement De cristianisme: Els Primers Vint Anys (Després de Jesús)'' {{Page needed|date=September 2010}}</ref>i espectacle que dins d'aquesta vegada emmarcar cristians creguts que havia passat. Alguns becaris suposen que aquests contenen primers [[credos]] cristians i [[himne
Línia 260:
[[Flavius Josephus]] (''c''. 37–''c''. 100), a [[Jew]] and [[Ancient Rome|Roman]] citizen who worked under the patronage of the [[Flavian dynasty|Flavians]], wrote the ''[[Antiquities of the Jews]] c''. 93 which contains a passage known as the ''[[Josephus on Jesus#Testimonium Flavianum|Testimonium Flavianum]]''. This passage mentions John the Baptist and Jesus as two holy men among the Jews.<ref name = "ActJJohn">[[Robert W. Funk|Funk, Robert W.]] and the [[Jesus Seminar]]. ''The acts of Jesus: the search for the authentic deeds of Jesus.'' HarperSanFrancisco. 1998. "John the Baptist" cameo, p. 268</ref> Scholars believe the original text has been changed by Christian editors, though all extant manuscripts containing the ''Testimonium Flavianum'' contain the same words as was originally quoted by the church historian Eusebius (c. 260-339CE).<ref name="Eusebius, Eccles. 1.11">{{cite book|last=Eusebius|title=The History of the Church|year=1989|publisher=Penguin|location=Harmondsworth, Middlesex|isbn=0-14-044535-8|pages=29}}</ref> This text mentions the death and resurrection of Jesus: "When Pilate, upon the accusation of the first men amongst us, condemned [Jesus] to be crucified, those who had formerly loved him did not cease [to follow him], for he appeared to them on the third day, living again, as the divine prophets foretold, along with a myriad of other marvellous things concerning him."<ref>[http://www.ccel.org/j/josephus/works/ant-18.htm Josephus ''Jewish Antiquities 18''].3.3</ref>
[[Flavi Josep|Flavius Josephus]] ''( c'' . 37-''c'' . 100), els un [[Jueus|Jueu]] i ciutadà [[Antiga Roma|Romà]] que treballaven sota el patronatge del [[Dinastia Flàvia|Flavians]], escrivien el ''[[Antiguitats judaiques|Antiguitats Del]] c de [[Jueus]]'' . 93 que conté un passatge conegut com el ''[[Testimoni flavià|Josephus En Jesus#testimonium Flavianum|testimonium Flavianum]]|TESTIMONIUM FLAVIANUM'' . Aquest passatge esmenta John the Baptist i Jesús com dos homes sagrats entre els jueus. <ref name = "ActJjohn">FUNK, W DE ROBERT i el [[Seminari De Jesús]]. ''Els actes de Jesús: la cerca de les accions autèntiques de Jesús.'' HarperSanFrancisco. 1998. Camafeu de "John the Baptist", pàg. 268</ref>Becaris creuen que el text original ha estat canviat per editors cristians, encara que contenint tots els manuscrits existents el ''Testimonium Flavianum'' contenir les mateixes paraules com era originalment citat per l'historiador d'església Eusebius (c. 260-339Ce).<
=== Importància teològica ===
Línia 278:
Many scholars have contended that in discussion the resurrection, Apostle Paul refers to a rabbinic style transmission of an early authoritative tradition that he received and has passed on to the church at Corinth. For this and other reasons, it is widely believed that this creed is of pre-Pauline origin.<ref>Neufeld, ''The Earliest Christian Confessions'' (Grand Rapids: Eerdmans, 1964) p. 47; Reginald Fuller, ''The Formation of the Resurrection Narratives'' (New York: Macmillan, 1971) p. 10; Wolfhart Pannenberg, ''Jesus—God and Man'' translated Lewis Wilkins and Duane Pribe (Philadelphia: Westminster, 1968) p. 90; Oscar Cullmann, ''The Earlychurch: Studies in Early Christian History and Theology'', ed. A. J. B. Higgins (Philadelphia: Westminster, 1966) p. 64; Hans Conzelmann, ''1 Corinthians'', translated James W. Leitch (Philadelphia: Fortress 1969) p. 251; Bultmann, ''Theology of the New Testament'' vol. 1 pp. 45, 80–82, 293; R. E. Brown, ''The Virginal Conception and Bodily Resurrection of Jesus'' (New York: Paulist Press, 1973) pp. 81, 92</ref><ref name="autogenerated1">Most Fellows of the Jesus Seminar concluded that this tradition dates to before Paul's conversion, ''c'' AD 33. [[Robert W. Funk|Funk, Robert W.]] and the [[Jesus Seminar]]. ''The acts of Jesus: the search for the authentic deeds of Jesus.'' HarperSanFrancisco. 1998. "Empty Tomb, Appearances & Ascension" p. 449-495.</ref> [[Geza Vermes]] writes that the creed is "a tradition he [Paul] has inherited from his seniors in the faith concerning the death, burial and resurrection of Jesus".<ref>Geza Vermes (2008) ''The Resurrection''. London, Penguin: 121-2</ref> The creeds ultimate origins are within the Jerusalem apostolic community having been formalised and passed on within a few years of the resurrection.<ref>see Wolfhart Pannenberg, ''Jesus—God and Man'' translated Lewis Wilkins and Duane Pribe (Philadelphia: Westminster, 1968) p. 90; Oscar Cullmann, ''The Early church: Studies in Early Christian History and Theology'', ed. A. J. B. Higgins (Philadelphia: Westminster, 1966) p. 66–66; R. E. Brown, ''The Virginal Conception and Bodily Resurrection of Jesus'' (New York: Paulist Press, 1973) pp. 81; Thomas Sheehan, ''First Coming: How the Kingdom of God Became Christianity'' (New York: Random House, 1986) pp. 110, 118; Ulrich Wilckens, ''Resurrection'' translated A. M. Stewart (Edinburgh: Saint Andrew, 1977) p. 2; Hans Grass, ''Ostergeschen und Osterberichte'', Second Edition (Gottingen: Vandenhoeck und Ruprecht, 1962) p. 96; Grass favors the origin in Damascus.</ref> Paul Barnett writes that this creedal formula, and others, were variants of the "one basic early tradition that Paul "received" in Damascus from Ananias in about 34 [CE]" after his conversion.<ref name="Paul Barnett 2009">Paul Barnett, ''Finding the Historical Christ'' (After Jesus Volume 3), Eerdmans, 2009. 182.</ref>
Molts becaris han afirmat allò en la discussió la resurrecció, Apostle Paul es refereix a una transmissió d'estil rabbinic d'una primera tradició autoritzada que rebia i ha passat a l'església a Corinth. Per a això i unes altres raons, es creu àmpliament que aquest credo és d'origen prepaulí.<Ref>Neufeld, ''Les Primeres Confessions Cristianes'' (Gran Rapids: Eerdmans, 1964) pàg. 47; Reginald Més Ple, ''La Formació de les Narratives de Resurrecció'' (Nova York: Macmillan, 1971) pàg. 10; Wolfhart Pannenberg ''Déu de Jesús i Home'' Lewis Wilkins traduït i Duane Pribe (Philadelphia: Westminster, 1968) pàg. 90; Oscar Cullmann ''L'Earlychurch: Estudis en la Primera Història Cristiana i Teologia'', edició. A. J. B. Higgins (Philadelphia: Westminster, 1966) pàg. 64; Hans Conzelmann ''1 Corinthians'', traduïa James W. Leitch (Philadelphia: Fortalesa 1969) pàg. 251; Bultmann ''Teologia del New Testament'' volum 1 pàg. 45, 80-82, 293; R. E. Marró, ''La Concepció Virginal i Resurrecció Corporal de Jesús'' (Nova York: Premsa Paulist, 1973) pàg. 81, 92</ref><ref name="autogenerated1">. La majoria Companyes del Seminari de Jesús acabat que aquesta tradició data a abans de la conversió de Paul ''c'' Anunci [[33. Funk, W]] DE ROBERT i el [[Seminari De Jesús]]. ''Els actes de Jesús: la cerca de les accions autèntiques de Jesús.'' HarperSanFrancisco. 1998. "Buidi Tomba, Aparicions & Ascensió" pàg. 449-495.</Ref>[[Geza Vermes]] escriu que el credo és "una tradició que ell [Paul] ha heretat dels seus majors en la fe pel que fa a la mort, enterrament i resurrecció de Jesús".<Ref>Geza Vermes (2008) ''La Resurrecció'' . Londres, Pingüí: 121-2</ref> Els orígens definitius de credos són dins de la comunitat apostòlica de Jerusalem que s'ha formalitzat i passada dins d'uns quants anys de la resurrecció.<Ref>veure Wolfhart Pannenberg, ''Déu de Jesús i Home'' Lewis Wilkins traduït i Duane Pribe (Philadelphia: Westminster, 1968) pàg. 90; Oscar Cullmann ''La Primera església: Estudis en la Primera Història Cristiana i Teologia'', edició. A. J. B. Higgins (Philadelphia: Westminster, 1966) pàg. 66-66; R. E. Marró, ''La Concepció Virginal i Resurrecció Corporal de Jesús'' (Nova York: Premsa Paulist, 1973) pàg. 81; Thomas Sheehan ''Primer Venir: Com el Regne de Déu Es Convertia en cristianisme'' (Nova York: Casa Fortuïta, 1986) pàg. 110, 118; Ulrich Wilckens ''Resurrecció'' A. M. Stewart traduït (Edimburg: Saint Andrew, 1977) pàg. 2; Herba d'Hans ''und Ostergeschen Osterberichte'', Segona Edició (Gottingen: Und Vandenhoeck Ruprecht, 1962) pàg. 96; L'herba afavoreix l'origen a Damasc.</Ref>Paul Barnett escriu que aquesta fórmula creedal, i altres, eren les variants del bàsic primera tradició aquell Paul "rebut" a Damasc des d'Ananias en sobre 34 [Ce]" després de la seva conversió.<
Línia 284:
According to international scholar Thorwald Lorenzen, the first Easter led to a shift in emphasis from faith "in God" to faith "in Christ." Today, Lorenzen finds "a strange silence about the resurrection in many pulpits." He writes that among some Christians, minsters, and professors, it seems to have to have become "a cause for embarrassment or the topic of apologetics."<ref name="Lorenzen" />{{Rp|pp.3-4}} It has been argued that many Christians neglect the resurrection because of their understandable pre-occupation with the Cross.<ref name="Warnock">Warnock, Adrian Raised With Christ, Crossway 2010 http://raisedwithchrist.net</ref> However, the belief in Jesus' physical resurrection remains the single doctrine most accepted by Christians of all denominational backgrounds.
Segons el becari internacional Thorwald Lorenzen, el primer Pasqua portat a un canvi en èmfasi de la fe "en Déu" a fe "en Crist." Avui, Lorenzen troba "un silenci estrany sobre la resurrecció a molts púlpits." Escriu que entre alguns cristians, catedrals, i professors, sembla que s'hagi d'haver convertit "en una causa per vergonya o el tema d'apologetics."<
Groups such as [[Jews]], [[Muslims]], [[Bahá'í Faith|Bahá'
Els grups com [[Jueus]], [[Musulmans]], [[Fe bahà'í|Bahá'ís]], i uns altres no-cristians, així com alguns [[Cristians liberals]], discuteixen si Jesús de fet pujava dels morts. Les discussions sobre reclamacions de mort i resurrecció ocorren a molts [[debat
Línia 308:
The earliest Christians [[kerygma|proclaimed]] Jesus as the risen Christ. The first Christians may be defined as those followers of Jesus who, after his crucifixion, proclaimed him as the risen lord.<ref name="Ehrman 2006"/> The earliest Christian scriptures place Jesus' resurrection at the center of religious faith.
Els primers cristians [[proclamaven]] Jesús com l'aixecat Crist. Els primers cristians es poden definir com aquells seguidors de Jesús que, després de la seva crucifixió, el proclamaven com el senyor aixecat.<
Línia 314:
The preaching of the [[Apostle Peter]] in the [[Acts of the Apostles]] which is widely believed to reflect [[Aramaic]] Jewish-Christian preaching<ref>C.H. Dodd, ''Apostolic Preaching and Its Developments: Three Lectures With an Appendix on Eschatology and History.'' 25. (Baker Book House, 1982).</ref> declare that Jesus died, was raised by God and the apostles are witnesses to this resurrection.<ref>{{Bibleref2|Acts|2:14-40}}; {{Bibleref2-nb|Ac|3:11-12}}; {{Bibleref2-nb|Ac|4:5-12}}; {{Bibleref2-nb|Ac|5:29-32}}; {{Bibleref2-nb|Ac|10:34-42}}</ref> The same proclamation of Jesus' death and resurrection is found within the letters of Paul. In his first epistle to the Corinthians({{citar Bíblia2|1 Co|15:1-8}}, Paul passes on a Christian creed that he claimed to have received at his conversion. Paul Barnett writes that this creedal formula, and others, were variants of the "one basic early tradition that Paul "received" in Damascus from Ananias in about 34 [CE]."<ref name="Paul Barnett 2009"/>
El predicar de l'[[Sant Pere|Apòstol Peter]] en els [[Fets dels Apòstols|Actes Dels Apòstols]] que és àmpliament considerat que reflecteix [[Arameu|Aramaic]] cristià jueu que predica<ref>C.H. Dodd ''Predicar Apostòlic i els Seus Desenvolupaments: Tres Conferències Amb un Apèndix en Escatologia i Història.'' 25. (Casa de Llibre de Baker, 1982).</Ref>declarar que Jesús moria, era alçat per Déu i els apòstols són testimonis d'aquesta resurrecció.<Ref>{{Bibleref2|Acts|2:14-40}}; {{Bibleref2-nb|Ac|3:11-12}}; {{Bibleref2-nb|Ac|4:5-12}}; {{Bibleref2-nb|Ac|5:29-32}}; {{Bibleref2-nb|Ac|10:34-42}}</ref> La mateixa proclamació de la mort de Jesús i resurrecció es troba dins de les cartes de Paul. A la seva primera epístola al Corinthians({{citar Bíblia2|1 Co|15:1-8}}, passos de Paul sobre un credo cristià que afirmava haver rebut a la seva conversió. Paul Barnett escriu que aquesta fórmula creedal, i altres, eren variants d'"aquest primera tradició bàsica que Paul "rebia" a Damasc des d'Ananias en sobre 34 [Ce]."<
Línia 326:
In Mark's account, the earliest manuscripts of [[Mark 16]] break off abruptly at 16:8, where the men at the empty tomb announce Jesus' resurrection, lacking post-resurrection appearances of Jesus. The modern text of Mark 16:9–20 does not appear in the earliest manuscripts.<ref>[[Bruce Metzger]]'s ''Textual Commentary on the Greek New Testament'', p. 122, commentary on {{Bibleref2|Mark|16:9-20}}: "The last twelve verses of the commonly [[received text]] of Mark are absent from the two oldest Greek manuscripts ([[Codex Sinaiticus]] and [[Codex Vaticanus Graecus 1209]]), from the [[Vetus Latina|Old Latin]] [[Codex Bobiensis]], the Sinaitic Syriac manuscript, syr(s), about one hundred Armenian manuscripts, and the two oldest Georgian manuscripts…</ref> Many modern translations of Mark 16 end at Mark 16:8 with ''for they were afraid'', sometimes adding 16:8–20 in italics, or in a foot note; the [[New Revised Standard Version]] gives both the "long ending," i.e., 16:8–20, and another variant "short ending" after {{Bibleref2|Mark|16:8}}. Scholars disagree about whether the original work ended at 16:8, or whether the last part, perhaps the last page, is missing.<ref name = "Ehrman 2006"/> John Fenton writes that if the Evangelist intended to end at 16:8, this does not mean that he "did not believe that Christ was risen" as he refers to the resurrection directly and indirectly on numerous occasions throughout the work.<ref>John Fenton, "The Ending of Mark's Gospel" in ''Resurrection: Essays in Honour of Leslie Houdlen'' Ed. Stephen Barton and Graham Stanton.6.</ref> [[Reginald H. Fuller|Reginald Fuller]] believes that the "writer seemed to know such appearances, apparently to Peter and the others in Galilee."<ref>Reginald Fuller, ''The Formation of the Resurrection Narratives.'' (SPCK, 1972). 2.</ref> Members of the Jesus Seminar believe that Mary of Magdala, Paul, and probably Peter had genuine visionary experiences of the risen Jesus.<ref name="ActJJesus"/>
En el compte de Marca, els primers manuscrits de [[Mark]] 16 trenquen abruptament a les 16:8, on els homes a la tomba buida anuncien la resurrecció de Jesús, aparicions postresurrecció que falten de Jesús. El text modern de la Marca 16:9-20 no apareix als primers manuscrits.<Ref>[[Bruce Metzger]] ''Comentari Textual en el grec New Testament'', pàg. 122, comentari en {{Bibleref2|Mark|16:9-20}}: "Els dotze últims versos del [[text]] comunament [[Còdex Vaticanus|Rebut]] de Marca són absents dels dos manuscrits grecs més vells ([[Còdex Sinaiticus|Sinaiticus De Còdex]] i [[Vetus Llatina|Codex Vaticanus]] [[Graecus]] 1209), des del [[Latin Codex]] BOBIENSIS VELL, el manuscrit de siríac Sinaitic, syr(s), sobre cent manuscrits d'armeni, i el dos georgià més vell manuscripts…;</Ref> Moltes traduccions modernes de la Marca 16 acaben a la Marca 16:8 amb ''perquè tenien por'', a vegades afegint les 16:8-20 en itàliques, o en una nota de peu; la [[Versió Estàndard Revisada Nova]] dóna tant el "final llarg", i.e. 16:8-20, com "un" altre variant "final curt" després {{Bibleref2|Mark|16:8}}. Els becaris estan en desacord aproximadament si el treball original acabava a les 16:8, o si l'última part, potser l'última pàgina, falta. <ref name = "Ehrman 2006"/> John Fenton escriu que si l'Evangelista pretenia acabar a les 16:8, això no significa que "no cregui que Crist era aixecat" mentre es refereix a la resurrecció directament i indirectament en ocasions nombroses durant el treball.<Ref>John Fenton, "El Final de Marca Gospel" en ''Resurrecció: Assaigs en honor a Leslie Houdlen'' Ed. Stephen Barton i Graham Stanton.6.</Ref>REGINALD FULLER creu que l'"escriptor semblat saber tals aparicions, aparentment a Peter i els altres a Galilee."<Ref>Reginald Més Ple, ''La Formació de les Narratives de Resurrecció.'' (Spck, 1972). 2.</Ref>els Membres del Seminari de Jesús creuen que Mary de Magdala, Paul, i probablement Peter tenia experiències visionàries genuïnes de l'aixecat Jesús.<
Línia 340:
Algunes altres religions inclouen les seves pròpies descripcions de Jesús que poden no incloure la seva resurrecció.
[[
===Judaisme ===
Línia 473:
* [[Robert M. Price|Price, Robert M.]], ''[http://www.infidels.org/library/modern/robert_price/stinketh.html By This Time He Stinketh: The Attempts of William Lane Craig to Exhume Jesus]''. 1997.
* [[
Línia 485:
* [[John Shelby Spong|Spong, John Shelby]], ''Resurrection: Myth or Reality? '', 1995
* [[
Línia 504:
[[Categoria:Vida de Jesús]]
{{Enllaç AD|hr}}
[[ar:قيامة يسوع]]
| |||