Castell de Sant Martí Sarroca: diferència entre les revisions

 

A principis del segle XVIII el castell tornà a tenir ús militar durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i fou un dels últims nuclis de resistència a les tropes de [[Felip V d'Espanya]], juntament amb el [[Castell de Cardona]].<ref name="gencat"/> Es va rendir el 18 de setembre de 1714, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a [[Sant Quintí de Mediona]] i morts en ser trobats allà.<ref name="aj"/> El 1782, el castell va tornar a fortificar-se.<ref name="gencat"/>

El [[1831]] apareix com a senyor el [[Palau del Marqués de Dosaigües|marquès de Dosaigües]].{{CN}} Amb la desamortització es va accelerar la degradació de l'edifici, que sovint va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble.<ref name="aj"/> Durant la [[Primera Guerra Carlina]] (1833-1840) i la [[Tercera guerra carlina|guerra civil de 1872]] el poble fou fortificat i l'església destinada a caserna, maltractada i profanada i el castell fou incendiat i quedà convertit en un munt de ruïnes.<ref name="castells"/> L'any 1933, les seves pedres van servir per construir el pont de can Rabell.<ref name="castells"/> La decadència del castell continuà fins a mitjan segle XX, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.<ref name="aj"/> El 1963 Pepet Teixidor i Lluís Pujadó iniciaren la reconstrucció del castell<ref name="castells"/> sota la direcció del ''Servei de Conservació de Monuments'' de la [[Diputació de Barcelona]].