Bernat de Caríntia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: cs, de, es, nl, pl, ru, sl |
mCap resum de modificació |
||
Línia 9:
Bernat va ser primer regent del ducat de Caríntia des que el seu germà el duc Ulric II va caure greument malalt al 1199. En el conflicte entre la Casa de Hohenstaufen i els seus rivals els güelfs pel tron alemany, originalment va continuar el suport del seu germà pel seu parent [[Felip de Suàbia]], besnebot del rei [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]], que havia estat elegit [[rei dels Romans]] el 1198. No obstant això, es va tornar cap al güelf [[Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó IV]] després de l'assassinat de Felip al [[1208]]. El 1213, Bernat de nou va canviar de bàndol donant suport al nebot de Felip II, el rei [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic]], que finalment es va imposar.
Bernat va guanyar el control sobre els passos de muntanya estratègicament importants que conduïen a l'adjacent [[marca de Carniola]], al sud, on el seu fill Ulric III el 1248 es va convertir en marcgravi pel seu matrimoni amb l'hereva Inés d'Andechs, filla del duc [[Otó II de Borgonya|Otó I de Merania]] i germana d'[[Otó III de Borgonya|Otó II]].
El 1252 el duc Bernat i el seu fill [[Felip de Caríntia|Felip]], bisbe electe de Salzburg (1247-1256) van fer presoners a [[Greifenburg]] al comte [[Albert IV de Tirol]] i al seu gendre Meinard . Van ser posats en llibertat, després que va cedir les importants possessions que tenia a l'alta Carintia i de pagar un gran rescat, havent de deixar a més dos fills de Meinard com a ostatges.
Bernat està enterrat a l'abadia de St Pau, al [[Lavanttal]].
==Matrimoni i fills==
| |||