Òrbita terrestre baixa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 5:
La [[velocitat orbital]] de les òrbites baixes es troba al voltant de 7 km/s (uns 25.000 km/h, que correspon a una volta a la Terra en uns 90 minuts). Trobem satel·lits en òrbites baixes de tot tipus d'[[inclinació]], amb una [[excentricitat]] que en general acostuma a ser petita. Les més utilitzades, però, són les òrbites amb una inclinació propera a 90º. És el tipus d'òrbita baixa que hom anomena [[òrbita polar]].
 
[[Fitxer:Debris-LEO1280.jpg|thumb|250px|right|Diagrama mostrant la població d'objectes en òrbita baixa detectats per [[radar]]. Només un 5% són satèl·lits operatius, la resta és deixalla o [[brossa espacial]].]]Les òrbites baixes ofereixen força avantatges. Són les òrbites en les quals és més fàcil situar un satèl·lit (ja que es requereix menys [[energia]]) i la proximitat de la Terra les fa ideals per posar-hi [[satèl·lit d'observacióTeledetecció|satèl·lits d'observació]]. A més, estan ben protegides pel [[camp magnètic]] terrestre i el nivell de radiació és baix. És per això que són, de llarg, les òrbites més utilitzades. Només els [[satèl·lit de navegació|satèl·lits de navegació]] i molts dels [[Satèl·lit de comunicacions|satèl·lits de comunicacions]] i [[satèl·lit meteorològic|satèl·lits meteorològics]] no les utilitzen perque els requeriments de les seves missions respectives no ho permeten. El baix nivell de radiació i la facilitat d'accés fan que actualment (2005) totes les naus espacials tripulades (que són força grans i pesades i no ofereixen molta protecció als seus ocupants contra les radiacions) només s'utilitzin en òrbita baixa. L'[[Estació Espacial Internacional]] o el [[Transbordador Espacial]] operen sempre d'aquesta zona (a 360 km aproximadament).
 
Les òrbites baixes també presenten inconvenients. Aquests són en bona part deguts a que la proximitat de la Terra fa que encara quedin restes d'atmosfera a aquestes altures. Per bé que la densitat de l'[[aire]] és minúscula, és suficient per fer perdre alçada als satèl·lits a causa del fregament. Per exemple, a 650 km un satèl·lit perd 3 km d'alçada per any. A més, el que queda d'atmosfera no és aire ordinari, sino [[àtom|àtoms]] excitats i força reactius que acaben corroent la superfície dels satèl·lits. Un altre inconvenient important és la proliferació de la [[brossa espacial|deixalla espacial]]. Aquests objectes (satèl·lits i restes de coets fora d'ús i petites peces i eines perdudes pels astronautes) i les partícules que desprenen poden entrar en col·lisió amb els objectes que es troben en òrbita baixa. Com que la velocitat relativa pot ser molt elevada (fins a 15 km/s en un xoc frontal) fins i tot petites deixalles poden inutilitzar un satèl·lit o posar en perill la vida dels tripulants d'una nau espacial.