Enric el Lleó: diferència entre les revisions

Va néixer a Ravensburg, fill d'[[Enric l'Orgullós]], duc de Baviera i Saxònia, que era fill d'[[Enric el Negre]] i l'hereva de la casa [[Billungs]], antics ducs de Saxònia. La seva mare era Gertrudis, l'única filla de l'emperador [[Lotari III, emperador romanogermànic|Lotari III]] i la seva esposa RichenzaRiquenssa de NortheimNordheim, hereva dels territoris saxons de [[NortheimNordheim]] i de les propietats dels [[BrunonenBrunons]], comtes de Brunswick.

El pare d'Enric va morir el 1139 a l'edtedat de 32, quan ell encara era un nen. El rei [[Conrad III]] havia desposseït Enric l'Orgullós, que li havia disputat la corona el 1138, dels seus ducats entregant Saxònia a [[Albert l'Ós]] i Baviera a [[LleopoldLeopold IV de Babenberg|Leopold d'Àustria]]. Però Enric mai va renunciar als seus drets en l'herència del seu pare, i Conrad li va tornar Saxònia el 1142. El 1156 Enric també va recuperar Baviera per decisió del nou emperador [[Frederic Barba-roja]].

[[Fitxer:Heinrich der Löwe und Mathilde von England.jpg|thumb|left|Coronació d'Enric el Lleó i MatildaMatilde d'Anglaterra (1188).]]

El [[1147]] Enric es va casar amb Clemència de [[Zähringen]], obtenint així els seus territoris hereditaris a [[Suàbia]]. Se'n va divorciar el [[1162]], sembla que sota pressió de lemperador Frederic Barba-roja, que no veia amb bons ulls que els Welfs tinguessin possessions a la seva terra natal. Frederic hauria ofert a Enric diverses fortaleses a Saxònia a canvi. El 1168 Enric va casar-se amb [[MatildaMatilde d'Anglaterra|MatildaMatilde]] (1156 -1189), filla d'[[Enric II d'Anglaterra]] i [[Elionor d'Aquitània]], i germana de [[Ricard Cor de Lleó]].

Llargament i fidel Enric va servir el seu cosí Frederic en els seus intents per consolidar la corona imperial i en les contínues guerres contra les ciutats de [[Llombardia]] i els Papes. Però el 1174, Enric va renunciar a ajudar a Frederic en una nova invasió a Llombardia, en part perqueperquè estava preocupat assegurant les seves pròpies fronteres a l'est. No va considerar que les aventures italianes de l'emperador valessinvalguessin la pena, tot i que Frederic li oferí com a recompensa la rica ciutat imperial de [[Goslar]] al sud de Saxònia, un botí que Enric feia temps que desitjava.

L'expedició de Barba-roja a la Llombardia va ser un fracàs complet, i va retreure la derrota a Enric per no haver-lo ajudat. Aprofitant-se de l'hostilitat dels altres prínceps alemanys envers Enric, que havia establert amb èxit un estat poderós i contigu amb substanciosos territoris al nord i est d'Alemanya, Frederic va fer jutjat a Enric ''in absentia'' per insubordinació per una cort de bisbes i prínceps el [[1180]]. Declarant que la llei de l'imperi era de més rang que els usos tradicionals germànics, el tribunal va desposseïrdesposseir Enric de totes les seves terres i el va declarar un proscrit. Frederic va envaïrenvair Saxònia amb l'exèrcit imperial per sotmetre el seu cosí. Els aliats d'Enric va abandonar-lo, i finalment es va haver de rendir el novembre de 1181 a [[Erfurt]]. Va ser exiliat d'Alemanya el 1182 per un període de tres anys, que va passar a [[Normandia]] amb el seu sogre [[Enric II d'Anglaterra]], fins que se li permeté de tornar a Alemanya el [[1185]]. Va ser exiliat un altre cop el [[1188]]. La seva esposa matildaMatilde va morir el [[1189]].

** MatildaMatilde (aprox. 1172-aprox. 1209), casada amb Godfrey, vomte[[comtat de Perche|comte de Perche]], i després amb [[Enguerrand III de Coucy|Enguerrand III]], [[comtat de Coucy|comte de Coucy]].

** RichzaRiquessa (1172-1204), casada amb el rei [[Valdemar II de Dinamarca]]

** LotharLotari de BavariaBaviera (aprox. 1174-1190)

** Matilda, casada amb Enric Borwin I, príncep de [[ducat de Mecklenburg|Mecklenburg]]