Ducat de Baixa Lorena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 68:
== La fi del ducat de Baixa Lotaríngia ==
 
Quan el 23 de setembre de [[1190]] Enric I de Brabant va ajudar a la [[dieta]] de [[Schwäbisch Hall]] que presidia [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic]], va intentar oposar-se al reconeixement oficial del [[comtat de Namur|marquesat de Namur]] que el rei havia creat per consolidar la unió de l'herència d'[[HenriEnric el Cec]] amb el [[comtat d'Hainaut]]. El duc afirmava que el seu ducat s'havia d'estendre fins als límits del [[Cambresis]]. Convidat a justificar aquesta asserció anomenant els comtats dels quals era el [[senyor feudal]], va citar [[Lovaina]], [[Nivelles|Anivelles]], [[Aarschot]], [[Cuijk]], [[Gueldre]], [[Clèveris]], [[comtat de Loon|Looz]]; però el [[canceller]] d'Hainaut, Gislebert, va respondre immediatament que mai els [[comtat de Lovaina|comtes de Lovaina]], fins i tot quan foren ducs, havien tingut un dret qualsevol sobre els territoris de Namur i d'Hainaut, i els pars reunits van jutjar per dret que el ''ducatus'' no havia de comprendre més que els feus mantinguts pel duc o que altres tenien d'ell<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 42-43.</Ref>.
 
L'incident ensenya que ni tan sols la cort imperial ja no se sabia a què atendre's sobre aquest punt; les pretensions d'Enric de Lovaina eren lluny d'ap`licar-se a la Baixa Lotaríngia sencera: ni [[Frísia]], ni els països ripuaris, ni la [[regió de les Ardenes]] i els seus dominis ja no podien ser reivindicats; finalment el judici de la dieta establia que en el transcrus del temps el poder ducal ja no era l'intermediari necessari entre el del rei i el dels comtes; era un títol honorífic, un grau superior en la jerarquia principesca, però allò no implicava una preponderància perquè que la relació feudal no l'havia creat de manera expressa<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 43.</Ref>.