Autopoesi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 7:
== Segons Maturana i Varela <ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Xile: Editorial Universitaria.</ref> <ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Xile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref> <ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Xile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> ==
 
Segons Maturana i Varela són autopoesics els sistemes que presenten una xarxa de processos o operacions (que el defineix com a tal i ho fa distingible dels altres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les pertorbacions del medi . Encara que el sistema canviï estructuralment, aquesta xarxa roman invariant durant tota la seva existència, mantenint la identitat d'aquest. Els éssers vius són en particular sistemes autopoiètics moleculars, i que estan vius només mentre estan en autopoesi.
 
Aquesta propietat dels sistemes de produir-se a si mateixos és la autopoesi i defineix el «acoblament» d'un sistema al seu entorn.
Línia 17:
 
Aquests sistemes estan oberts al seu medi perquè intercanvien matèria i energia però simultàniament es mantenen tancats operacionalment, ja que les seves operacions són les que el distingeix de l'entorn. No obstant això, són autònoms en les seves operacions a causa de la capacitat que té el sistema de reaccionar als estímuls del medi que l'envolta.
La mort d'un ésser viu per exemple pot ser considerada com la disrupció de la autopoesijaautopoesi ja que la mort pot resultar de mecanismes de la dinàmica interna o mecanismes interruptors d'origen extern. En qualsevol dels dos casos, el sistema autopoesic no pot compensar més els efectes d'aquests mecanismes, la qual apropiat és que sí els pugui compensar.
 
Aquesta solució per Maturana és sistèmica, ja que explica els sistemes vius en termes de relacions i no de propietats dels seus components.