Grec jònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m cagada als colors |
un xic més traduit |
||
Línia 4:
Cap el final de l'edat fosca grega al [[segle VIII aC]], la [[Jònia]] pròpiament dita la formaven la costa occidental de l'[[Àsia Menor]] i les illes de [[Quios]] i [[Samos]]. El grec jònic es parlava també a les illes de l'Egeu central i a la gran illa d'[[Eubea]], al nord d'[[Atenes]]. Aviat es va estendre, gràcies a la colonització [[jonis|jònica]], cap a àrees del nord de l'Egeu, el [[Mar Negre]] i el [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] occidental.
Se sol dividir el dialecte jònic en dos períodes de temps principals: el grec jònic vell i el grec jònic nou. El punt exacte de transició es desconeix però una bona aproximació seria el [[600 aC]].
Les obres d'[[Homer]] (la [[Ilíada]], l'[[Odissea]] i els [[Himnes homèrics|himnes]]) i les d'[[Hesíode]] van ser escrites en un dialecte literari anomenat [[grec homèric]] o grec èpic, consistent en gran part de vell joni amb manlleus dels subdialectes de l'[[eoli|grec eòlic]] que es llindaven pel nord. El poeta [[Arquíloc]]<!-- arkhilikhos... en català? --> va escriure en grec jònic vell.
Els autors més famosos en nou joni són [[Heròdot]] i [[Hipòcrates]].
''traduint de [[:en:Ionic Greek]]''
| |||