Luis Daoíz y Torres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Origen i família ==
Luis Daoíz va néixer en el si d'una família [[aristocràcia|aristocràtica]] [[Andalusia|andalusa]]. El seu pare, Martín Daoíz Quesada, pertanyia al llinatge noble de la família Daoíz que es remuntava a l'[[Edat Mitjana]]. Aquesta família era originària de la localitat [[navarresa]] d'[[Aoiz]] i va estar molt vinculada a la [[milícia]] des de temps de la [[
A mitjan [[segle XVII]], Joaquín D'Aoiz, natural de [[Pamplona]], es va traslladar amb de la seva família a [[Gibraltar]] per a exercir el càrrec d'agutzil major i regidor perpetu fins a la seva caiguda en poder dels [[Regne Unit|anglesos]], per la qual cosa es van veure obligats a traslladar-se a [[El Puerto de Santa María]], on posseïen unes finques anomenades Espínola; les finques anomenades Quesada, a [[Cadis]]; Monreal a [[Medina-Sidonia]] i altres propietats a [[Sanlúcar de Barrameda]]. A més posseïen dos [[senyoriu]]s a Navarra, nou [[Merindad (divisió administrativa)|merindades]] i la casa principal a Aoiz, al costat dels seus camps i [[vinya|vinye]]s. A partir del citat Joaquín D'Aoiz, regidor de Gibraltar, el cognom D'Aoiz passa a ser Daoíz. Don Joaquín era l'avi patern de Luis Daoíz.
Línia 41:
Per la seva banda el capità [[Pedro Velarde]] va aconseguir que el coronel d'una caserna de [[Voluntaris de l'Estat]] li lliurés el comandament de la 3a companyia del 2n batalló, amb 33 homes i 2 oficials, i acudeix amb ells al parc d'artilleria. Velarde va aconseguir la rendició de la unitat francesa que es trobava al parc i va obrir les portes als paisans que es movien pels voltants cridant proclames contra els francesos. Després d'una tibant conversa entre Daoíz i Velarde, el primer es va debatre entre obeir les ordres d'aquarterar-se i les demandes del seu company de lluitar contra els francesos, i tots dos van optar per proveir d'armes al poble i aprestar-se a la defensa del parc. Velarde va organitzar la defensa del parc amb uns 120 paisans i els soldats d'infanteria i artilleria, distribuïts en seccions al comandament d'oficials. Daoíz es va situar en la porta del parc dirigint una bateria de quatre canons, municionats amb pots de metralla, i manejada per oficials i paisans. Gràcies a la disposició d'aquesta bateria van aconseguir frenar les diferents càrregues de la infanteria francesa, causant-los quantioses baixes, que pretenia prendre el parc pels limítrofs carrers de Fuencarral i San Bernardo.
La lluita en aquesta caserna va durar unes tres hores. Però combatien enfront de forces deu vegades superiors i les municions van començar a escassejar. Murat va enviar al general [[Joseph Lagrange]] per vèncer la resistència del parc amb tropes de cavalleria i infanteria reforçades amb quatre canons, però van ser rebutjades novament per la bateria de la porta del parc i les descàrregues de fusell dels soldats i els paisans situats en els murs, dirigits per Velarde. Lagrange va arribar a reunir 2.000 infants per a l'assalt definitiu al parc.
Encara que ferit en una cuixa, Daoíz va intentar seguir la defensa del parc, per la qual cosa va rebre diverses ferides de [[baioneta]] quan lluitava amb el seu sabre al costat dels canons de l'entrada. Daoíz va ser traslladat extremadament greu a la seva casa per alguns soldats, on va morir aquest mateix dia. Els oficials Pedro Velarde i el tinent [[Jacinto Ruiz y Mendoza|Jacinto Ruiz]], que el van acompanyar en la lluita, també van morir en la defensa: el càntabre Velarde allí mateix i Ruiz uns mesos més tard a [[Extremadura]] a conseqüència de les ferides que va rebre. Daoíz va ser enterrat a l'església de San Martín aquesta mateixa nit al costat de Velarde i altres soldats espanyols.<ref name="mayrena" /><ref name="ideal">{{citar web | títol = ¿Otra vez: !Todos a una¡? | url = http://www.ideal.es/granada/20080502/opinion/otra-todos-20080502.html | dataaccess=7 d'octubre | añoacceso=2008}}</ref><ref name="1808-1814" />
== Monuments y homenatges ==
[[Fitxer:Daoiz o Velarde.jpg|thumb|Un dels dos lleons que, coneguts com a "[[Daoíz i Velarde]]", adornen l'entrada principal del [[Congrés dels Diputats]] d'Espanya.]]
El [[2 de maig]] de [[1814]], les restes de Luis Daoíz van ser traslladades, juntament amb els de Velarde, a la col·legiata de [[San Isidro el Real]], com a homenatge al seu sacrifici. Avui dia reposa al [[Monument als Caiguts per Espanya (Madrid)|Monument als herois del Dos de Maig]] que en el seu honor es va erigir en [[1840]] al [[Passeig del Prado]] de Madrid.
En [[1852]] la ciutat de Sevilla va col·locar una placa en el seu record en el solar en el qual va estar situada la seva casa a la plaça de la Gavidia, i en [[1889]] es va erigir un monument en el seu honor en el centre de la plaça, obra de l'[[escultura|escultor]] [[Antonio Susillo]].<ref name="mayrena" />
Els dos lleons de bronze que adornen l'entrada principal del [[Congrés dels Diputats]] a Madrid, fosos en la [[Reial Fàbrica d'Artilleria de Sevilla]], reberen els nom de "[[Daoíz i Velarde]]" en honor a ambdós militars. Aquests lleons són obra de l'escultor [[Aragó|aragonès]] [[Ponciano Ponzano|Ponciano Ponzano y Gascón]] i foren fosos an la Maestranza de Sevilla amb metall dels canons capturats a l'enemic el [[1886]] en la [[Guerra d'Àfrica]].<ref>{{citar web | url=http://www.elpais.com/articulo/madrid/leones/Cortes/bajan/pedestal/elpepuespmad/19851101elpmad_1/Tes | títol=elpais.com - Los leones de las Cortes bajan del pedestal | dataaccess=7 de octubre | añoacceso=2008}}</ref>
== Vegeu tambié ==
* [[Premi Daoíz]]
* [[Daoíz i Velarde]]
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.abc.es/informacion/2demayo/partes.asp ABC, diario insurrecto de la monarquía]
* [http://www.memoriademadrid.es/ Documents originals sobre el 2 de maig custodiats per l'Ajuntament de Madrid]
{{ORDENA:Daoiz Torres, Luis}}
[[Categoria:Sevillans]]
[[Categoria:Militars espanyols]]
[[en:Luis Daoíz y Torres]]
[[es:Luis Daoíz y Torres]]
| |||