Regionalisme crític (arquitectura): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'perturbació' per 'pertorbació'
Línia 10:
Dos exemples que Frampton va abordar breument són el treball de [[Jørn Utzon]] i d'[[Alvar Aalto]]. Segons Frampton, l'[[Església Bagsvaerd]] d'Utzon (1973-6) prop de Copenhaguen és una tímida síntesi entre la civilització universal i una cultura ètnica. Això és revelat per la closca exterior racional, modular, neutra i econòmica, que en part és prefabricada en formigó (és a dir en referència amb una civilització universal), respecte a la closca interior en formigó armat, concebuda a mesura, sense preocupació d'economia i orgànica, significant, amb el seu domini de la llum, un espai sagrat i de múltiples referències transculturals. Frampton no veu antecedent en la cultura occidental però els trobaria més aviat a les teulades de les [[pagoda|pagodes]] xineses (és a dir en referència a una cultura ètnica). En el que concerneix Aalto, Frampton parla de l'[[Ajuntament de Säynätsalo]] (1952) en maons vermells que es pot, segons ell, assimilar a una resistència al domini tecnològic universal, però també s'hi pot veure un joc sobre les qualitats tàctils que ofereixen els materials; per exemple sentint la fricció entre el sòl de les escales en maons i el parquet en fusta de la sala del consell.
 
Tal com ho han proposat Tzonis i Lefaivre, el regionalisme crític no necessita sortir directament del context, però més aviat alguns elements poden ser aïllats en el seu context i ser utilitzats d'una manera inèdita. L'objectiu seria llavors de fer conscients la perturbaciópertorbació i la pèrdua de l'indret que són ja un fet complert, per la reflexió i l'autoavaluació.
 
El regionalisme crític és un enfoc diferent del regionalisme en l'arquitectura que intenta, de manera mimètica, assemblar-se a l'[[arquitectura popular]] de manera conscient sense prendre part de manera conscient a l'universal.