Principat de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
El 23 de gener de 1118, el comte [[Ramon Berenguer III]] donava "la ciutat i el camp de Tarragona" al bisbe [[Oleguer de Barcelona]]. Resulta significativa l'afirmació efectuada en el document de donació de l'antiga [[Tarraco]], on se la declarava "destruïda i deserta, sense conreus ni inquilins".
Amb la intenció de procedir a la seva immediata repoblació i a restaurar el poder de la Església sobre la [[
== Robert d'Aguiló, concessionari del territori pontifici a títol de «príncep de Tarragona» ==
Línia 23:
El 14 de maig de 1129, el bisbe Oleguer de Barcelona firmà la carta de cessió de la sobirania de la Ciutat i el Camp de Tarragona, a Robert Bordet de Culley, conferint-li el títol de «príncep de Tarragona». Es tractava d'un cavaller normand que després de casar-se en segones núpcies amb la filla d'un noble català passaria a ser conegut com [[Robert d'Aguiló]] -forma catalanitzada del seu lloc de naixement Culley o Aculley (actual [[Rabodanges]] en [[Orne]], França)<ref>Miret i Sans, ‘La familia de Robert Burdet‘, Segundo congreso de historia de la corona de Aragón, I, 56-58</ref><ref>Norman and Anglo-Norman Participation in the Iberian Reconquistac .1018 -c .1248, Lucas Villegas-Aristizábal</ref><ref>The Normans in Europe, Elisabeth M. C. Van Houts http://books.google.com/books?id=IarkHmOdjnsC&pg=PA271&hl=es&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q&f=false</ref>
Aquesta cessió de sobirania era, realment, un pacte feudovassallàtic, del qual en quedaven exclosos els béns eclesiàstics. El [[Camp de Tarragona]] es constituïa, per tant, com un territori en [[tinença feudal|tinença]] o donació feudal subordinada a l'[[Arquebisbat|Arquebisbat de Tarragona]] i a [[Ramon Berenguer III]], amb el bisbe [[
A partir de la infeudació de Tarragona, els normands, comanats por Robert Bordet, s'instal·laren a la ciutat. Robert Bordet aprofità una antiga torre romana encara empeus, l'actual [[Fòrum Provincial (Tarragona)|Torre del Pretori]], per establir-hi el seu castell. S'iniciava així un primer procés de colonització de la ciutat, dirigit sobre el terreny per Robert, però controlat des de Barcelona per l'arquebisbe Oleguer i el comte Ramon Berenguer III.
Robert d'Aguiló fou un autèntic príncep guerrer, un cavaller medieval que reclutà soldats a la seva [[Normandia]] natal per consolidar el poder cristià sobre la zona. Encomanà part de les terres tarragonines en vassallatge a diferents cavallers cristians, els quals tenien com objetiu repoblar l'àrea del Camp de Tarragona.
Línia 41:
No obstant, el fill de Robert, Guillem d'Aguiló, que ja havia succeït al seu pare en vida seva, no reconegué la seva renúncia a la corona del principat de Tarragona i defensà els seus drets amb les armes contra les tropes del nou arquebisbe de Tarragona, [[Hug de Cervelló]], que també era vassall del comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]].
Les disputes es mantingueren, amb major o menor intensitat entre Guillem d'Aguiló i l'arquebisbe Hug de Cervelló fins que en 1168, en Tarragona, es celebrà un judici en el que es considerà vàlida la renúncia de Robert, però concedint a la família Aguiló el dret de nomenar "vegueries" i "justícies" al Camp de Tarragona. Aquesta concessió no agradà a l'arquebisbe [[
== El principat de Tarragona: concessió sota la sobirania del comte de Barcelona ==
Línia 47:
En el diploma de concessió al príncep Robert d'Aguiló del principat de Tarragona es fa constar per<ref>Eloy Benito Ruano, art. cit., 1990, secció [http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFE0F633C6-9BE9-0678-D0D8-432444280157&dsID=PDF «El Principado de Tarragona», pàg. 68]</ref> {{Cita|el arzobispo donatario (14 de marzo de 1128) que ha recibido de Ramón Berenguer (III), «''Illustris comes et marchio Barchinonensium et Provintiae''» la ciudad y territorio que transmite, a los que convierte en este acto, «''consilio et favore praedicti Raymundi Comitis''», en Principatus del que al mismo tiempo instituye como ''Princeps'' a su nuevo vasallo.|Benito Ruano, art. cit., 1990, pàg. 68.}}
És a dir, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III estableix, en paraules de Benito Ruano, un «extraño estado feudal» i transmet aquestes terres a través de l'arquebisbe a Robert d'Aguiló a títol de ''princeps'' (que a Catalunya no tenia les repercusions del nord europeu)<ref name=princeps>Eloy Benito Ruano, art. cit., 1990, secció [http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFE0F633C6-9BE9-0678-D0D8-432444280157&dsID=PDF «El Principado de Tarragona», pàg. 69]</ref> infeudat al comte de Barcelona com al «seu nou vassall»; i el territori transmès acabarà sent retornat al Comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]]. El comte de Barcelona era, efectivament, el sobirà d'aquells territoris. En una cita històrica, el professor Eloy Benito Ruano recull la forma en què el comte Ramon Berenguer IV firmà l'acceptació de la renúncia a Tarragona per part de l'arquebisbe no només com «comes Barcinonae, Tortosae, Illerdaeque marchio», sino també com «princeps Tarraconae et Aragonum»,<ref name=princeps/> si bé el sentit d'aquests ''princeps'' remitien a la seva capacitat per a exercir el poder, i no que fossin un «Principat» entès como una entitat política o estat medieval independent. [[Aragó]] era un regne, governat per Ramon Berenguer IV a títol de ''princeps''; i el [[Camp de Tarragona]], un territori depenent del comte de Barcelona que l'Església cedí a Robert d'Aguiló amb el títol de ''princeps''.
Eloy Benito Ruano planteja, com conclusió, quina és la «naturaleza y calidad de Principado tan ''sui generis''» i assenyala com una de les seves més destacades característiques «La escasa entidad o consideración jerárquica que por esta vez parece haber merecido el título de Príncipe y el de Principado, en su contexto hispánico, a los protagonistas.»<ref name=princeps/>
| |||