Pere II de Borbó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 25:
* Vers el 1455, hauria tingut una filla natural, Enriqueta de Borbó, nascuda d'una gran dama de la noblesa, segons Tristan l'Hermite de Soliers a l'''Història genealògica de la noblesa de Touraine'' (1665), citant a Samuel Guichenon i Pierre Saint-Julien. Philibert Barjot va servir al duc de Bourbon i va ser el seu escuder, i aquest príncep li hauria donat la seva filla en matrimoni.
 
Després d'haver trobat el rei [[Lluís XII de França]] a [[Mâcon]] al començament del mes d'agost de 1503 amb la seva esposa [[Anna de França]], Pere II de Borbó va agafar una febre. Dos mesos més tard, Anna va ajudar al seu espòs a redactar el seu testament, el 6 d'octubre. Al palau ducal de Moulins, el duc va rebre l'extremunció amb l'eucaristia i va morir el 10 d'octubre. El seu cor va ser enviat a la Col·legial de Notre-Dame de Moulins, mentre que el cos va ser inhumat a la capella nova del priorat clunisenc de [[Souvigny]] on la seva filla i després la seva esposa se li van unir <ref>Jean Cluzel, ''Anne de France, fille de Louis XI, duchesse de Bourbon'', París, Fayard, 2002 i Jacques Château, ''Les Bourbons avant Henri IV'', Charroux, Éditions des Cahiers bourbonnais, 2005. </ref> El funeral va ser sumptuós, en part calcat del cerimonial reial, i testifiquen la potència dels ducs de Bourbon.<ref>. Un relat del funeral ha estat redactat per Jacques de Bigue, senyor de Chézy, antic criat de cambra de [[Carles VIII de França|Carles VIII]] i de [[Lluís XII de França|Lluís XII]]. El seu manuscrit, dedicat a la filla del difunt, [[Susana de Borbó]], va ser conservat al castell ducal de Moulins; va passar a les col·leccions reials amb la confiscació de 1523 i es troba a la Biblioteca Nacional de França (manuscrit francès n° 5872). El text ha estat publicat per J.-M. de La Mure, ''Histoire des ducs de Bourbon et des comtes de Forez'', París, 1868, vol. III, pàg. 225 i seg. Cf. Murielle Gaude-Ferragu, Le corps glorifié : les funérailles des ducs de Bourbon à la fin du Moyen Âge », a ''Le Duché de Bourbon des origines au Connétable, suivi d'un extrait du 'Désastre de Pavie' de Jean Giono'', Actes del col·loqui del 5 i 6 d'octubre de 2000 organitzat pel museu Anne-de-Beaujeu de Moulins, Saint-Pourçain-sur-Sioule: Bleu autour, 2001, pàg. 75-84. {{ISBN|2-912019-16-8}} </ref>
 
Com que el seu fill Carles havia mort solter i sense fills el 1498, el va succeir la seva filla Susana i el seu gendre [[Carles III de Borbó|Carles de Borbó-Montpensier]].