Flavi Honori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
rvv |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Honorius - Miliariense - RIC 0369.1.jpg|thumb|right|260px|Honori en una moneda encunyada durant el seu imperi]]
'''Flavi Honori''' (''Flavius Honorius'') ([[9 de setembre]] de [[384]] – [[15 d'agost]] de [[423]]) fou [[emperador]] de l'[[Imperi Romà d'Occident]] del [[395]] al [[423]].
== Ascens al tron ==
Era fill de [[Teodosi I el Gran]] i de la seva primera muller, [[Èlia Flacila]], i germà d'[[Arcadi]], emperador d'[[Imperi Bizantí|Orient]]. Fou nomenat cèsar pel seu pare amb només dos anys, el [[386]], i august d'Occident, el [[393]], quan Teodosi es va negar a reconèixer [[Eugeni (emperador)|Eugeni]] (que havia substituït [[Valentinià II]] per imposició del cap militar bàrbar [[Arbogast]]) com a emperador a l'oest.
Les forces de Teodosi van atacar ([[394]]) Arbogast i Eugeni, però foren derrotades a la vora del riu Fred (''Frigidus''), prop de la moderna [[Wippach]]. En un segon atac al mateix lloc, Teodosi fou més afortunat i mercès a la traïció d'Arbitrims, un dels generals d'Arbogast i d'Eugeni, va obtenir una victòria completa. Arbogast va fugir, però va ser acorralat als Alps i es va suïcidar. Eugeni fou fet presoner i executat. Honori fou reconegut com a august d'Occident amb només vuit anys i mig.
A la mort del pare, el [[17 de gener]] del [[395]], Honori fou erigit emperador d'Occident, amb només nou anys i mig. El seu tutor fou el ''magister militum'' [[Estilicó]], un general vàndal, i durant aquells primers anys va residir a [[Milà]]. A [[Constantinoble]] hi va haver disturbis i tot seguit els visigots es van revoltar. Dirigits per [[Alaric]], van envair [[Tràcia]], [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]], [[Tessàlia]] i [[Grècia]], on van entrar per les [[Termòpiles]] i van saquejar [[Atenes]] i [[Corint]], i després el [[Peloponès]]. Estilicó va anar a la zona amb forces occidentals i els va derrotar a Corint.
Després de vèncer els [[visigot]]s, Estilicó hi va negociar, per la qual cosa es va enemistar amb les autoritats d'Orient, especialment [[Rufí (ministre)|Rufí]], que ocupava el mateix càrrec que ell a la part oriental de l'Imperi, prop d'Arcadi, germà d'Honori.
Estilicó, amb la col·laboració de [[Mascezel]], va sufocar la rebel·lió del comte [[Gildó]] (germà de Mascezel) a Àfrica ([[396]]-[[398]]) i després va casar una de les seves filles, Maria, amb Honori, que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar més tard amb una altra filla d'Estilicó anomenada Termància).
[[Fitxer:Jean-Paul Laurens - The Byzantine Emperor Honorius - 1880.jpg|right|thumb|''The Byzantine Emperor Honorius'', oli romàntic de [[Jean-Paul Laurens]] ([[1880]])]]
El [[402]] Estilicó va rebutjar la primera invasió dels visigots a [[Itàlia]]. A Roma, durant les festes per celebrar la victòria es van permetre jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la qual els cristians s'oposaven. L'eremita [[Sant Telèmac|Telèmac]] va baixar a l'arena per impedir les lluites i va ser linxat per la multitud. Després d'això, ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el [[404]].
== Esfondrament de l'Imperi ==
Després del [[402]] la cort es va haver de traslladar a [[Ravenna]], que, protegida pels [[aiguamoll]]s que l'envoltaven, oferia una més gran seguretat que Roma o Milà. El [[18 de novembre]] del mateix [[402]] [[Alaric]] va entrar a Itàlia amb la seva gent per segona vegada, va assetjar [[Aquileia]] i després es va dirigir a Ravenna i a Milà (febrer del [[403]]) sense èxit, i finalment van assetjar [[Asti (municipi italià)|Asti]], on era Honori amb forces romanes. Estilicó els va derrotar a ''Hasta'' (març) i a ''[[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]]'' ([[6 d'abril]]), batalla en la qual els romans van fer presoners la muller i els fills d'Alaric. Aquest va atacar [[Verona]], però fou rebutjat pel general Saule (''Saulus'') i es va haver de retirar a [[Il·líria]].
Cap al [[405]] també [[Radagais]], al capdavant de [[vàndals]], [[sueus]], [[burgundis]], [[alans]] i [[hèruls]], va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de [[Florència]] i els va obligar a rendir-se. Radagais va fugir a les muntanyes ''Fescolanis'' ([[Fiesole]]), però els seus homes s'hi morien de gana i de set i quan va intentar obrir-se pas fou derrotat, capturat i després executat i els seus homes venuts com a esclaus. Dos generals bàrbars, Huldin i [[Sar]], es van passar als romans.
Vers el [[407]] o començaments del [[408]] es va rebel·lar a [[Britània]] [[Constantí III]], que cap al [[408]] va aconseguir dominar les [[Gàl·lia|Gàl·lies]]. Constantí va nomenar cèsar el seu fill [[Flavi Juli Constant|Constant]]. Aleshores, Estilicó va buscar l'aliança visigoda per fer front a aquest nou enemic, però es va trobar amb la forta oposició del partit nacionalista romà.
[[Fitxer:Honorius et Galla Placidia.JPG|left|thumb|Medalles amb les efígies d'Honori i [[Gal·la Placídia]], fetes a [[Ravenna]] el [[425]] (París, Bibliothèque nationale)]]
Els enemics d'Estilicó (cristians i nacionalistes romans) van fer circular el rumor que volia col·locar el seu fill Euqueri en el tron. Honori, convençut pels conspiradors, va enviar assassins per executar el general, que fou mort el [[23 d'agost]] del [[408]]. Probablement després de l'assassinat de Estilicó es va sotmetre [[Hispània]] a Constantí III, o si més no una part d'ella (la [[Tarraconense]] amb tota seguretat). Constant, el cèsar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispània. Honori va haver de reconèixer Constantí III com a august.
Els visigots van posar setge a Roma amb la intenció de forçar Honori a cedir-los terres. En el decurs de l'estira-i-arronsa Alaric va entrar a la ciutat, va fer proclamar emperador el senador [[Prisc Àtal]] i ell mateix es va fer nomenar ''magister militum''. Amb Honori dominat per la facció nacionalista romana, el [[24 d'agost]] del [[410]], per un conflicte menor, els visigots d'Alaric van saquejar Roma i van deposar Àtal. Al mateix temps, Honori rebia peticions d'ajut de [[Britània]] (i el [[411]] d'[[Hispània]]), atacades pels bàrbars, a les que no podia respondre.
Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos dels [[Pirineus]] el general [[Geronci (general)|Geronci]], que no va tardar a rebel·lar-se i va proclamar emperador el seu amic [[Màxim Tirà|Màxim]]. Geronci va atacar Constantí a [[Arle]], però va ser vençut i va fugir a Hispània, on es va suïcidar. Màxim va perdre Hispània poc després davant dels sueus, els vàndals i els alans. Les tropes d'Honori, comandades pel general Constanci (el futur [[Constanci III]]), van vèncer Constantí i aquest i el seu fill Julià van ser assassinats a Ravenna el [[411]]. A la Gàl·lia, [[Joví]] s'havia proclamat emperador i havia associat al tron el seu fill o germà [[Sebastià]]. El general [[Sar]], enviat a la zona, aspirava també al govern de les Gàl·lies, però va morir en lluita contra [[Ataülf]], nou rei dels visigots, que va ocupar [[Narbona]] ([[412]]), amb l'ajut del general romà Dardà, i després [[Valença]]; aquí li va fer front Joví, que fou derrotat i fer presoner, però Sebastià va conservar el control del nord de la Gàl·lia fins que el [[413]] fou capturat per Ataülf i executat juntament amb Joví. Ataülf es va apoderar de tot el sud de les Gàl·lies malgrat ser derrotat a [[Marsella]] pel governador Bonifaci.
La revolta d'[[Heraclià]] (l'assassí d'Estilicó) a Àfrica ([[413]]) fou de curta volada i va acabar aviat, amb la seva execució. El [[414]] [[Ataülf]] es va casar amb [[Gal·la Placídia]], la germana d'Honori. L'aliança amb els visigots es va trencar i el general Constanci fou enviat contra ells, els va derrotar a [[Narbona]] i va ocupar el sud-est de la Gàl·lia, enviant-los a Hispània, la major part de la qual estava dominada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]] (els romans només governaven la [[Tarraconense]]). Ataülf va acceptar-ho, va entrar a Hispània i es va establir a [[Bàrcino]]. Mentrestant, els pobles del nord-oest de la península ([[vascons|bascs]], [[àsturs]] i [[càntabres]]) van independitzar-se dels romans.
== Darrers anys ==
El [[415]] [[Prisc Àtal]] fou capturat per un vaixell romà quan navegava pel [[golf del Lleó]]. Honori li va fer tallar els dits de la mà dreta, el va exposar a la vergonya pública i el va desterrar a les illes [[Lipari]], on finalment va morir. El [[416]] el general Constanci va rebre la mà de [[Gal·la Placídia]], que havia tornat després d'haver enviudat d'[[Ataülf]]. El casament es va portar a efecte el [[417]] i poc després Constanci ([[Constanci III]]) fou associat al tron amb el títol de cèsar.
El [[419]] Honori va haver d'actuar en el conflicte entre els papes [[Eulali]] i [[Bonifaci I]]. El [[421]] va donar a Constanci III el títol d'august i el govern de [[Britània]], les [[Gàl·lies]] i [[Hispània]], amb la intenció de reforçar-lo com a successor, però Constanci va morir al cap de set mesos ([[11 de setembre]] del [[421]]).
Honori va morir, als 38 anys d'edat, el [[27 d'agost]] del [[423]], probablement a causa de la [[hidropesia]].
A la seva mort, un usurpador conegut com [[Joan (emperador romà)|Joan el Secretari]] va fer-se amb el poder, fins que fou eliminat per [[Valentinià III]].
{{Commons|Category:Honorius (imperator)}}
{{inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'emperadors romans|Emperador Romà d'occident]]|abans=[[Teodosi I el Gran]]|després=[[Valentinià III]]|anys= Des del [[23 de gener]] de l'any [[393]] al [[15 d'agost]] de l'any [[423]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Emperadors Romans}}
{{Commons|Category:Honorius (imperator)}}
[[Categoria:Emperadors romans d'Occident]]
[[an:Honorio (emperador)]]
[[ar:هونوريوس]]
[[be:Ганорый]]
[[bg:Хонорий (император)]]
[[cs:Honorius]]
[[cy:Flavius Augustus Honorius]]
[[da:Flavius Honorius]]
[[de:Flavius Honorius]]
[[el:Ονώριος]]
[[en:Honorius (emperor)]]
[[es:Honorio (emperador)]]
[[et:Honorius]]
[[eu:Honorio]]
[[fa:هونوریوس]]
[[fi:Honorius]]
[[fr:Flavius Honorius]]
[[fy:Honorius]]
[[gl:Flavio Honorio]]
[[he:פלביוס אוגוסטוס הונוריוס]]
[[hr:Honorije]]
[[hu:Flavius Honorius római császár]]
[[id:Honorius (kaisar)]]
[[it:Onorio (imperatore romano)]]
[[ja:ホノリウス]]
[[ka:ჰონორიუსი]]
[[ko:호노리우스]]
[[ku:Honorius]]
[[la:Honorius (imperator)]]
[[lt:Honorijus]]
[[mk:Хонориј]]
[[mr:फ्लाव्हियस ऑनरियस]]
[[nap:Onorio]]
[[nl:Honorius (keizer)]]
[[nn:Honorius av Vestromarriket]]
[[no:Honorius]]
[[pl:Flawiusz Honoriusz]]
[[pt:Flávio Honório]]
[[ro:Honorius]]
[[ru:Гонорий]]
[[sh:Honorije]]
[[sk:Honorius]]
[[sr:Хонорије]]
[[sv:Honorius]]
[[sw:Kaizari Honorius]]
[[th:จักรพรรดิโฮโนริอัส]]
[[tl:Honorius (emperor)]]
[[tr:Honorius]]
[[uk:Гонорій (римський імператор)]]
[[vi:Honorius (Hoàng đế)]]
[[yo:Honorius (emperor)]]
[[zh:弗拉維烏斯·奧古斯都·霍諾留]]
| |||