|
[[Fitxer:Tablet Zimri-Lim Louvre AO20161.jpg|thumb|200px|Tauleta de Zimri-Lim relatant una fundació a [[Terqa]], [[museu del Louvre]]. ]]
'''Zimri-Lim''' o '''Zimrilim''' fou rei de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] vers 1775 a 1761 aC. Als documents ell mateix s'anomena com a fill de l'antic rei de Mari [[Yakhdun-Lim]], però molts historiadors pensen que en realitat era el seu nét o el seu nebot. Fos com fos, va agafar la direcció de la noblesa amorrita de Mari deposada per ShamsiadadXamxi-Adad d'Ekallatum i es va haver de refugiar a [[Anatòlia]] sud-oriental; va rebre el suport del rei [[Sumu-epukh]] de [[Yamkhad]] ([[Alep]]), enemic de ShamsiadadXamxi-Adad i a la mort d'aquest vers 1775 aC va sortir cap a Mari amb els seus partidaris i segurament forces que li va deixar el rei d'Alep, i va ocupar Mari, eliminant a [[Yashmakhadad]], el fill de [[ShamsiadadXamxi-Adad I]], i retornant al tron dels seus ancestres. Zimri-Lim era de la nissaga reial de Mari i a més era rei dels [[bensimalites]], una de les dues fraccions dels nòmades del país (en canvi només tenia poder sobre l'altra fracció, els [[benjaminites]], en la seva condició de sobirà de Mari).
Va continuar amb l'administració de Yashmakhadad del que es va quedar amb l'harem incloent la seva esposa principal Dam-hurasi, la filla del rei de [[Qatna]] que amb aixóaixò va esdevenir el seu aliat de fet, pero Zimri-Lim va mantenir la seva aliança amb Alep o Yamkhad i es va casar amb la filla del rei, anomenada Shibtu. La resistència dels partidaris de ShamsiadadXamxi-Adad fou eliminada. Els benjaminites que inicialment li van donar suport, no van tardar a enfrontar-se al rei. Vers el 1772 aC va fer una victoriosa expedició al [[Khabur]], però va haver de tornar a corre cuita perquè [[Eshunna]], l'aliança de la qual havia rebutjat en favor d'Alep, havia fomentat la revolta dels benjaminites que es va produir en l'anomenat "any de l'''Ah-Purattim''" (vers 1772 aC), esclatant esclatar greus enfrontaments. Ziri-Lim va derrotar als rebels de manera decisiva a Dur-Yahdun-Lim, una fortalesa del districte de Saggaratum, lluita en la que el rei de Mari va tenir el suport de [[Qatna]] i de [[Babilònia]]. Després de la victòria es va apoderar de les ciutats de Mišlan i Samânum, als districtes de Mari i de [[Terqa]], de les que va arrasar de manera preventiva les fortificacions. Els benjaminites no es van donar per vençuts i al final del quart any de regnat de Zimri-Lim (vers 1771 aC), la guerra es va reprendre. Els benjaminites tenien l'aliança de tribus del Zalmaqum i les tensions creixents entre Mari i [[Eshnunna]], afavorien la seva resistència i al cinquè any la guerra s'havia fet general a tota la Mesopotàmia siriana. Diversos vassalls reials es van revoltar contra Zimri-Lim. Eshnunna va entrar directament en el conflicte i va enviar dos exèrcits contra Mari i els seus aliats, amb 15.000 homes cap el nord i 5.000 o 6.000 homes cap al sud. La intervenció de [[Babilònia]] al costat de Mari al final del conflicte va permetre a Zimri-Lim d'equilibrar les forces i va poder signar una pau en condicions acceptables. L'any següent els bensimalites que li donaven suport i els benjaminites, es van reconciliar i van estar en pau.
Quan el rei elamita [[Siwepalarhuhpak]] va atacar Eshunna, Zimri-Lim i [[Hammurabi]] de [[Babilònia]] (un altre adversari d'Eshnunna) li van donar suport. Els elamites van conquerir Eshunna. Llavors Zimri-Lim es va sentir segur per aquesta banda i es va dedicar a fer expedicions cap a l'oest en suport de Yamkhad, i se sap que va estar un temps a [[Ugarit]]. Estant allí va saber que els elamites estaven envaint el triangle del Khabur i Babilònia; llavors va forjar una nova aliança amb Hammurabi contra Elam. [[Shubat-Enlil]] va caure inicialment en mans dels elamites i Babilònia va estar seriosament amenaçada, però l'exèrcit de Mari amb el de Babilònia, i ajudats pel de Yamkhad, van rebutjar al darrer moment als elamites que en endavant van deixar de representar un perill.
Després d'aixó Zimri-Lin va teni un conflicte amb el rei de Yamkhad, que era Hammurani o [[Hammu-Rabi]] I (no s'ha de confondre amb Hammurabi de Babilònia), a causa dels dominis a Alakhtum o Alahtum ([[Alalakh]]) però el conflicte es va poder arranjar. Després d'això Zimri-Lim va donar suport al rei Hammurabi de Babilònia que estava en guerra contra Larsa.
[[Ishme-Dagan I]], fill gran de ShamsiadadXamxi-Adad I, que havia conservat amb dificultats el tron d'[[Ekallatum]], va atacar els dominis septentrionals de Zimri-Lim aprofitant que part de les seves tropes eren al sud de Mesopotàmia en suport d' Hammurabi contra Larsa. La victòria dels babilonis va permetre a Zimri-Lim retornar les tropes a Mari i rebutjar al atacant. Llavors van esclatar revoltes al Khabur que va sufocar amb dificultats.
Totes aquestes guerres i revoltes van afeblir el poder de Mari, mentre que el de Babilònia no parava d'ascendir després de l'eliminació dels elamites i de [[Larsa]] (amb l'ajut de Mari) i d'[[Eshunna]], conquerida per Hammurabi vers el 1762 aC. Mari i Babilònia van quedar com els dos grans poders regionals. La causa del conflicte entre els dos estats són desconegudes però la situació aviat va evolucionar en favor de Babilònia i el seu rei Hammurabi. Mari fou capturada i saquejada i el seu palau destruït (vers 1759 aC) i encara que els babilonis no van restar a la ciutat, aquesta va quedar quasi abandonada. La part nord del regne de Mari va passar a Hammurabi I de [[Yamkhad]], i a la vall de l'Eufrates es va formar un regne de importància menors anomenat [[Khana]] (o Hana) amb capital a [[Terqa]] que va durar fins vers el 1625 aC.
==Bibliografia==
* {{Ref-llibre |cognom= Oliva|nom= Joan |enllaçautor= Joan Oliva|coautors= |títol= Textos para un Historia política de Siria-Palestina|url= http://books.google.cat/books?id=MM3SJvJgGKoC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|editorial= Ediciones Akal |lloc= Madrid |data= 2008 |isbn=978-84-460-1949-7}}
[[Categoria:Reis de Mari]]
|
