Blaverisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 88.5.227.233 (discussió) fins l'última edició de: 62.57.74.163 |
|||
Línia 15:
Aquestes tesis gaudiran d'èxit entre bona part de la intel·lectualitat i dels universitaris dels [[Dècada de 1960|anys 60]], pel seu component clarament [[Francisco Franco|antifranquista]] i de trencament i, alhora, influeix a tota l'esquerra (els partits dels quals adoptaran majoritàriament la bandera quadribarrada i el terme País Valencià, fins i tot si rebutgen el pancatalanisme). El trencament fusterià no fou plantejat només en relació amb el franquisme, sinó també amb el valencianisme anterior a la [[Guerra Civil Espanyola]].
El trencament intern del [[valencianisme]] provocat pel sorgiment del ''nou
És important posar èmfasi en allò que definirà al blaverisme no serà la denúncia de l'argument fusterià com una fal·làcia, sinó la seua resposta igualment essencialista però del tot antagònica. A la frase de Fuster: "''No és que la bandera valenciana siga igual que la catalana. És la mateixa. Igual que amb la llengua i tantes altres coses''" <!-- algú podria trobar la referència, per favor? ----> el blaverisme respondrà amb una negació rotunda de què ambdues comunitats compartisquen cap d'aquests aspectes.
Línia 27:
La identificació de la UCD amb l'ideari ''blavero'' arribarà a ser absoluta. Durant les negociacions de l'[[Estatut d'Autonomia]] del País Valencià, la UCD defensarà: a) la senyera coronada valenciana, contra la quadribarrada que defensaven els ponents socialistes i comunistes; b) la denominació ''valencià'' per a la llengua pròpia constaria sense cap referència de la seua filiació lingüística; c) la denominació de "Regne de València" per a la comunitat autònoma, contra la de "País Valencià" que defensava l'esquerra. Malgrat la seua posició minoritària la UCD valenciana farà valdre la seua capacitat de bloqueig per a imposar les seues tesis en tots aquestos punts, menys en l'últim. Finalment, la UCD espanyola rebutjarà la denominació "País Valencià" al Congrés dels Diputats i s'acabarà adoptant una nova denominació, suggerida per Emilio Attard, de ''Comunidad Valenciana''.
Igualment, segons aquestos crítics, s'hauria afavorit la infiltració de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional. De fet, Attard arribà a incorporar-hi en 1978 a la UCD, com a militants, a membres
Aquestos elements ultradretans encapçalaran els sectors més extremistes i de vegades agressius del moviment, i se'ls atribuiran diverses accions en [[1977]] i [[1978]], com la utilització de bombes contra llibreries, insults i atacs a autoritats democràtiques en la processó cívica del [[Nou d'Octubre]], desqualificacions i persecucions des de mitjans de comunicació, institucions i persones per "''catalanistes''", agressions físiques i incendi de locals públics. Aquesta mena d'accions continuarà en els successius anys: la crema de la senyera oficial del Consell Preautonòmic (sense la franja blava coronada, i l'escut de la [[Generalitat Valenciana]] al bell-mig) al balcó de l'Ajuntament de València en octubre de [[1979]], i l'agressió a membres del [[Consell Valencià de Cultura]] en la primavera de 1998 seran algunes de les que tindran més repercussió. Les dues principals figures públiques del ''nou valencianisme'', [[Manuel Sanchis i Guarner]] i [[Joan Fuster]], patiran cadascun d'ells dos atemptats amb bomba en [[1978]] i [[1981]] respectivament, dels quals no es responsabilitzarà cap grup ni pels que cap persona ha estat imputada. No obstant això, el GAV farà apologia de terrorisme el primer d'aquestos atemptats a la seua revista SOM en octubre de 2002, quan el delicte ja haja prescrit.
== Els símbols ==
| |||