Ptolemeu II Filadelf: diferència entre les revisions

Encara que tenia dos fills mes gran del primer matrimoni, Ptolemeu I Soter tenia preferència per Filadelf, i volia excloure aquells de la successió, però s'hi oposava el seu conseller [[Demetri de Falèron]]. Ptolemeu va imposar el seu punt de vista i el [[285 aC]] va convocar una assemblea popular a [[Alexandria]], en la que va anunciar que transferia la reialesa al seu fill PtolomeuPtolemeu II Filadelf (gener del [[284 aC]]). Es van celebrar festes i processions de gran magnificència. Uns dos anys després Ptolemeu va morir entre gener i l'estiu del [[282 aC]] i Filadelf li va fer un esplèndid [[funeral]], col·locant el seu cos al [[mausoleu d'Alexandre]] i rendint-li honors divins. [[Ptolemeu Ceraune]] i [[Meleagre de Macedònia|Meleagre]] van abandonar Egipte ([[284 aC]]) i la seva autoritat no fou posada en qüestió en els dos anys en què encara va viure Ptolemeu I.

== Família Govern==

A la mort del pare va apartar de d'entre els seus consellers a [[Demetri de Falèron]] i poc després va fer matar al seu germà Argeos acusat de conspirar contra la seva vida. Un altre germà va intentar una revolta a [[Xipre]] i va patir la mateixa sort, i la seva primera dona [[Arsinoe I]], filla de Lisímac, fou desterrada a [[Coptos]] acusada de conspiració. Després d'això va prendre la sorprenent decisió de casar-se amb la seva germana [[Arsinoe II]], la vídua de Lisímac (que era mes gran que ell mateix), en violació de les nocions religioses dels grecs però no dels egipcis. A Arsinoe II li va tenir sempre un bon tracte i a la seva mort li va fer construir un temple. Amb la primera Arsinoe va tenir tres fills, Ptolemeu (futur [[Ptolemeu III Evergetes I]]), Ptolemeu (que fou virrei de Xipre); i una fill anomenada Berenice que es va casar mes tard amb [[Antíoc II Theós]]. Amb la segona no va tenir fills.

El [[276 aC]] PtolomeuPtolemeu II va envair Síria fins a la regió de [[Damasc]], que considerava dins la seva zona de influencia. [[Antíoc I Soter]] que era a [[Sardes]], va marxar a la regió i va rebutjar als egipcis.

Tot seguit Ptolemeu es va enfrontar amb el seu oncle [[Magas de Cirene|Magas]], governador de [[Cirene]], que el [[274 aC]] es va fer independent de fet, es va aliar a Antíoc I Soter de Síria (es va casar amb la seva germana Apama) i encara va envair Egipte, avançant fins a [[Paretonion]] però va haver de retornar davant la revolta de la tribu dels [[marmàrides]] instigada pels egipcis (aquesta rebel·lió es creu que fou l'obra d'[[Arsinoe II]] la dona de PtolomeuPtolemeu II). Quant Ptolemeu l'anava a perseguir els seus mercenaris galàtes es van amotinar i va haver d'abandonar la persecució.

En aquestes circumstancies Magas va tornar de provar una segona invasió i va avançar fins a la frontera ocupant aquesta vegada Paretonion. La flota egípcia mentre va passar al atac i va desembarcar a [[Cilícia]], que va ocupar i va seguir [[Pamfília]] i les costes de [[Lícia]] i de [[Cària]] amb les ciutats de [[Cnidos]] i [[Halicarnàs]] entre d'altres. També va ocupar algunes de les illes [[Cíclades]] de la [[mar Egea]], especialment [[Samos]]. Soldats egipcis van desembarcar també a [[Itarcos]], a [[Creta]] i a algunes ciutats de la costa fenícia (la principal [[Arvad]]). Tot això va impedir a Antíoc atacar per Síria i ajudar a [[Magas]].

Finalment el [[272 aC]] es va fer la pau i Egipte va conservar [[Cilícia]] occidental, i les costes de Pamfília, Lícia i [[Cària]], la [[Celesíria]] i [[Fenícia]] i la [[Jònia]], [[Cíclades]] i [[Samos]], però Magas fou reconegut com a rei de Cirene i la seva jove filla Berenice es va casar amb Ptolemeu, fill gran de Filadelf.

El [[261 aC]] a la mort d'Antíoc I va fer la pau amb el seu fill [[Antíoc II Theós]] sobre la base del manteniment de les posicions vigents. La filla de Filadelf, Berenice, es va casar amb Antíoc II. La pau no va durar i la rebel·lió del seu fill bastard [[Ptolemeu de Jònia|Ptolemeu]], governador de la [[Jònia]] Egípcia, instigada per Antíoc, va suposar el reinici de les hostilitats ([[260 aC]]). Els selèucides van recuperar Cilícia i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies, especialment Arvad ([[259 aC]]) on fou proclamat Gerostrat amb el seu fill Estrató. El 258 aC els selèucides van entrar a [[Efes]], capital de la Jònia Egípcia, i a [[Milet]], i van ocupar tota la regió. [[Antígon II Gònates]] de [[Regne de Macedònia|Macedònia]], aliat als Selèucides, també va derrotar els egipcis en aigües de l'[[illa de Cos]]. PtolomeuPtolemeu, el governador de Jònia, fou finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenada II Guerra de Síria, va acabar finalment amb un nou tractat de pau ([[255 aC]]), en virtut del qual, en un dels acords, Antíoc repudiaria a la seva dona Laodice (que era sa cosina germana) i es casaria amb Berenice, filla de PtolomeuPtolemeu II, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com Antíoc Hierax); Egipte va renunciar a Jònia (incloent algunes illes), a Cilícia i a Celesíria.

Va morir el [[29 de gener]] del [[246 aC]] de mort natural després d'un regnat d'uns 38 anys (36 des la mort del pare). El va succeir el seu fill gran [[Ptolemeu III Evergetes I]]. A la seva mort, Antíoc II Theós de Síria, va canviar la seva decisió sobre la successió i va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com hereu, i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice.