Estat nació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro comentaris sense referències
Línia 14:
Les diferents escoles de [[ciència política]], defineixen de diverses maneres el concepte de l'estat nació, però en la majoria dels casos es reconeix que les nacions, grups humans identificats per característiques culturals, tendeixen a formar estats amb base a aquestes similituds. Cal anotar que sota aquesta òptica la nació és un agrupament humà, delimitat per les similituds culturals (llengua, religió) i físiques (tipologia). Un estat pot albergar a diverses nacions en el seu espai territorial i una nació pot estar dispersa a través de diversos estats.
 
Si bé lL'estat nació sorgeix cap a l'any 1648 (amb el [[Tractat de Westfàlia)]], i les institucions polítiques d'aquesta entitat tenen un desenvolupament que es pot rastrejardesenvolupen fins a unala maduració el 1789 (amb la [[Revolució Francesa).]] Elsamb models d'agrupació al voltant d'una autoritat central segueixen dues visions contraposades, pessimista i optimista, sobre l'home en estat de naturalesa, marcades pels treballs filosòfic-polítics de [[Hobbes]] i [[Rousseau]], sense excloure altres tradicions del pensament polític: el concepte platònic de [[La República]] o la [[Política d'Aristòtil]], i el funcionament i teoritzacions de la democràcia atenès i la República romana a l'Edat Antiga; els debats de l'Edat Mitjana entre els poders universals i l'intent fallit del conciliarisme ([[concili de Constança]] de 1413, [[concili de Florència]] o de Basilea de 1431); o en l'Edat Moderna l'establiment del ''[[ius gentium]]'', els justos títols i el [[tiranicidi]] pels espanyols de l'[[Escola de Salamanca]]-[[Bartolomé de las Casas]], pare Mariana-o l'holandès [[Grotius]], l'[[humanisme]] de [[Nicolau de Cusa]], el [[racionalisme]] de [[Leibniz]] o l'empirisme de [[John Locke]]; {{CN}}tots ells refosos i reprès per la [[Il·lustració]] europea (primer [[Montesquieu]] i després els enciclopedistes), així com la percepció d'exemples d'algunes experiències polítiques indígenes americanes-les comunitats precolombines a les Antilles, el mite d'[[El Dorado]], l'imperi incaic del Tahuantinsuyo o la Confederació Iroquesa-que vistes des de la perspectiva eurocèntrica van conformar la idea del [[bon salvatge]] i el utòpica. La primera plasmació política textual d'aquest procés intel·lectual van ser els textos de la [[Revolució Americana]]: la [[Declaració d'Independència dels Estats Units]] (4 de juliol de 1776) i la [[Constitució dels Estats Units ]] del 1787.
 
== Vegeu també ==