Kufa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: hi:कूफ़ा
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Kufa.gif|right|300px|thumb|Situació de Kufa a l'[[Iraq]] actual]]
'''Kufa''' (en {{lang-ar|'''الكوفة'''}}, ''al-Kūfa'') és una ciutat d'[[Iraq]] situada a la riba del riu [[Èufrates]], uns 170 km al sud de [[Bagdad]] i 10 km al nord-est de [[Najaf]]. La població estimada el 2003 era d'uns 110.000 habitants. Juntament amb [[Samarra]], [[Karbala]], i [[Najaf]], Kufa és una de les quatre ciutats iraquianes que són de gran importància pels musulmans [[xiïtes]].
[[Fitxer:Kufa Mosque, 1915.jpg|thumb|gran mesquita el 1915]]
[[Fitxer:Kufa masjid.pdf|thumb|la mesquita després de la reforma als darrers anys]]
'''Kufa''' (en {{lang-ar|'''الكوفة'''}}, ''al-Kūfa'') és una ciutat d'[[Iraq]] situada a la riba del riu [[Èufrates]], uns 170 km al sud de [[Bagdad]] i 10 km al nord-est de [[Najaf]]. La població estimada el 2003 era d'uns 110.000 habitants.
 
Juntament amb [[Samarra]], [[Karbala]], i [[Najaf]], Kufa és una de les quatre ciutats iraquianes que són de gran importància pels musulmans [[xiïtes]].
 
==Història==
[[Fitxer:Kufa Mosque, 1915.jpg|thumb|gran mesquita el 1915]]
Kufa fou fundada el [[638]] per [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] el vencedor de la [[batalla d'al-Qadisiyya]], just després de la conquesta de [[Ctesifont]] ([[Madain]]) el [[637]], que tenia un clima molt dolent. El seu nom podria derivar del siríac ''Akula'' o ser una paraula àrab que vol dir llengua d'arena arrodonida (la ciutat es va crear sobre una llengua d'arena a la riba dreta de l'[[Eufrates]]). Va ser essencialment un campament militar fins el 643, airejada, geomètrica i oberta. Els habitacles eren tendes, però després del 641 es va passar a les cabanes i del 642 al 644 es van convertir en cases la primera construïda sota el govern de al-Mughira ibn Shuba (encara que hi ha altres informacions que diuen que es van construir cases des de el 638). la ciutat no tenia muralles.
 
Linha 15 ⟶ 12:
Sota els abbàssides fou per un moment capital però les simpaties alides eren fortes i es va dubtar entre Kufa, [[Anbar]] o la nova ciutat d'[[al-Hashimiyya|Hashimiyya]], fins que el califa [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va fundar [[Bagdad]] (762-763). Els departaments administratius que eren a Kufa foren traslladats. En aquestos tretze anys van afluir a Kufa nombrosos soldats khurasanians i alguns noms es van iranitzar. No es torna a produir una revolta fins la de [[Ibn Tabataba]] el 814 i una menor dirigida per Yahya ibn Umar el 864.
 
Després del 763 Kufa fou només una capital provincial i va anar perdent importància. La seva decadència era un fet al segle X. Al final del segle IX fou teatre d'una gran revolució ismaïlita que va derivar en el moviment [[càrmata]]. Kufa fou atacada pels [[càrmates]] el 905, 924 i 927. El 945 va sorgir prop de la ciutat, sota protecció dels [[buwàyhides]], la ciutat de [[Nadjaf]], centre de devoció xiïta. El 996 [[Bahà-ad-Dawla|Bahà-ad-Dawla]] va cedir Kufa en ''ikta'' (feu) a als [[ukàylides]] o Banu Uqayl.{{CN}} Els Banu Asad, elels [[Tayytayy]] i elels [[ShammarBanu Xammar]] van dominar Kufa i la van arruïnar. El 1101 amb l'emergència d'[[al-Hilla]], Kufa va perdre tota importància i va quedar quasi despoblada. [[Ibn Djubayr]] que la va visitar vers 1182-1185 diu que era una ciutat deserta i ruïnosa, amb molts pocs habitants que eren objecte del pillatge periòdic de la tribu khafadja; tota la zona construïda entre la mesquita i l'Eufrates havia esdevingut jungla. Sota els mongols (després del [[1258]]) es diu que tenia una muralla, i era un centre agrícola. Al segle XIV [[Ibn Battuta]] la descriu com una ciutat en la major part arruïnada però encara no morta.
 
Sota els otomans al segle XVI va ser capital d'una ''nahiya'' dependent del ''kada'' de [[Nadjaf]], que al seu torn depenia del [[sandjak]] de Karbala a la província de Bagdad. Matignon que la va visitar el 1908 i 1934 la va trobar gairebé deserta, restant la mesquita, algunes tombes i alguns edificis entre els quals un construït els britànics com a cos de guàrdia; fa notar no obstant que un barri entre la mesquita i l'Eufrates donava signes de vida. Però encara que aquest barri va subsistir i es va desenvolupar, l'expansió es va fer a la part oest en direcció a Nadjaf. El 1938 fou declarat lloc arqueològic i es va fer una primera campanya d'excavacions. La mesquita fou restaurada (en part malament) i restà l'edifici central. Les muralles subsistien; es va trobar el kasr.
Linha 22 ⟶ 19:
 
== Vegeu també ==
* [[Al-HaythamHàytham ibn Adi al-TaiAdí]], historiador del segle IX.
* [[Iyad]].
* [[AbenIshaq Al-Mawsiliibn IshaqIbrahim al-Mawsilí]], músic i cantant del s. VIII.
 
{{coor title dm|32|2|N|44|24|E|type:city_region:IQ_source:enwiki}}
 
[[Categoria:Ciutats de l'Iraq]]