Imperi de Vijayanagara: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Vijayanagar}}
'''Vijayanagar''' o '''Imperi de Vijayanagara''' (en [[canarès]] ವಿಜಯನಗರ ಸಾಮ್ರಾಜ್ಯ, en [[telugu]] విజయనగర సామ్రాజ్యము, en [[portuguès]] regne de Bisnaga), fou un [[regne]] hindú del sud de l'Índia establert el [[1336]] per [[Harihara Raya I]] i el seu germà [[Bukka Raya I]], que s'identificaven com a yadaves. L'estat va gaudir de gran poder a la segona meitat del segle XIV i el va augmentar encara al segle XV. El [[1565]] va iniciar la decadència després de la derrota davant els sultanats musulmans del [[Dècan]] a la batalla de [[Talikot]] però encara va subsistir fins el [[1646]] i com a poder merament local posteriorment. Rebia el nom de la seva capital Vijayanagar les ruïnes de la qual es troben a la moderna [[Hampi]] a [[Karnataka]], i són [[Patrimoni de la Humanitat]].
==Fonts==
Línia 7:
==La ciutat==
Vijayanagar vol dir "Ciutat de la Victòria" i estava a la riba dreta del [[Tungabhadra]]
▲Vijayanagar vol dir "Ciutat de la Victòria" i estava a la riba dreta del [[Tungabhadra]] a {{coord|15|20|N|76|28|E|display=inline,title}}. Hampi era un llogaret de la zona a la vora de les seves ruïnes coneguda com "ruïnes d'Hampi", avuida dia amb major importància degut al turisme. Les ruïnes tenen una superfície d'uns 24 km² però incloent les fortificacions i posicions exteriors l'àrea es sensiblement més gran. La zona disposa de poques muntanyes i roques i molta jungla. Fou fundada el [[1336]] i la seva importància deriva que fou la posició principals dels hindús en un moment en que els musulmans estaven en expansió, que van poder aturar durant dos segles. Va passar de capital d'un cap secundari a capital d'un gran imperi dominant tots els territoris al sud del [[Kistna]], en un temps relativament breu.
==Història==
El regne es va estendre pel sud de l'Índia i va arribar al seu zenit sota el rei [[Krishna Deva Raya]] (1509-1529), contemporani de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V d'Alemanya]] i I de Catalunya i d'[[Enric VIII d'Anglaterra]]. Va ser visitat per nombrosos europeus que van descriure la seva força i riquesa. El successor de Krishna Deva, [[Achyuta Deva Raya]] (1529-1542), fou un governant tirànic i la seva conducta va portar indirectament a la ruïna de la causa hindú al sud de l'Índia quan els nobles es van rebel·lar contra la seva autoritat i el poder va caure en mans de tres germans dels quals el cap era Rama Raja que va intentar reparar les malifetes del rei i restaurar el prestigi imperial, però el seu arrogant tractament dels feus hereditaris i dels seus veïns va induir al als sultans del [[Dècan]] a oblidar les seves disputes i unir-se contra el regne. La [[batalla de Talikot]] el [[1565]] va marcar el principi del final . Rama Raya i un dels seus germans van morir a la batalla; el dia següent el nou rei Deva Raya va fugir a [[Penukonda]] (al modern [[districte d'Anantapur]]) amb 550 elefants carregats amb un tresor d'un valor extraordinari; el tercer dia els victoriosos musulmans van arribar a la ciutat de Vijayanagar i durant cinc mesos es van dedicar a la seva destrucció sistemàtica. Dos anys després el viatger Cesare de' Federici, que va estar a la ciutat, diu que les cases encara hi eren però buides, i que no hi vivia ningú excepte animals salvatges. L'antiga dinastia va conservar un regne reduït a Penukonda i [[Chandragiri]] amb sobirania nominal sobre diversos virreis que poc a poc es van anar fent independents, el més importants els nayaks de [[Madura]]. Els musulmans van capturar les fortaleses una darrera l'altra i finalment tota aparença de poder es va esvair. La dinastia no obstant va seguir a [[Anegundi]] i al segle XVIII fou feudatària del nizam d'[[Estat de Hyderabad|Hyderabad]] rebent una pensió dels britànics; la seva nissaga encara existeix avui en dia. ▼
==Palaus==
▲El regne es va estendre pel sud de l'Índia i va arribar al seu zenit sota el rei [[Krishna Deva Raya]] (1509-1529), contemporani de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V d'Alemanya]] i I de Catalunya i d'[[Enric VIII d'Anglaterra]]. Va ser visitat per nombrosos europeus que van descriure la seva força i riquesa. El successor de Krishna Deva, [[Achyuta Deva Raya]] (1529-1542), fou un governant tirànic i la seva conducta va portar indirectament a la ruïna de la causa hindú al sud de l'Índia quan els nobles es van rebel·lar contra la seva autoritat i el poder va caure en mans de tres germans dels quals el cap era Rama Raja que va intentar reparar les malifetes del rei i restaurar el prestigi imperial, però el seu arrogant tractament dels feus hereditaris i dels seus veïns va induir al als sultans del [[Dècan]] a oblidar les seves disputes i unir-se contra el regne. La [[batalla de Talikot]] el [[1565]] va marcar el principi del final . Rama Raya i un dels seus germans van morir a la batalla; el dia següent el nou rei Deva Raya va fugir a [[Penukonda]] (al modern [[districte d'Anantapur]]) amb 550 elefants carregats amb un tresor d'un valor extraordinari; el tercer dia els victoriosos musulmans van arribar a la ciutat de Vijayanagar i durant cinc mesos es van dedicar a la seva destrucció sistemàtica. Dos anys després el viatger Cesare de' Federici, que va estar a la ciutat, diu que les cases encara hi eren però buides, i que no hi vivia ningú excepte animals salvatges. L'antiga dinastia va conservar un regne reduït a Penukonda i [[Chandragiri]] amb sobirania nominal sobre diversos virreis que poc a poc es van anar fent independents, el més importants els nayaks de [[Madura]]. Els musulmans van capturar les fortaleses una darrera l'altra i finalment tota aparença de poder es va esvair. La dinastia no obstant va seguir a [[Anegundi]] i al segle XVIII fou feudatària del nizam d'[[Hyderabad]] rebent una pensió dels britànics; la seva nissaga encara existeix avui en dia.
Hi ha diverses descripcions dels palaus i grans edificis del regne. El palau principal fou el més afectat per la fúria destructiva dels musulmans, que no van deixar pedra sobre pedra; resten el bany de la reina, la cambra del consell i els estables d'elefants; l'edifici principal és el temple d'Hazara Ramaswani o dels "Mil Ramas" considerat el lloc privat de culte dels reis. Les muralles del pati estaven cobertes d'escenes escultòriques del [[Ramayana]]. Prop del riu hi ha una gran estàtua de Narasimha l'home lleó encarnació de Vixnu; aquesta estàtua de 7 metres i d'una sola peça fou trencada pels musulmans; a la riba del riu el temple de Pampapati, amb la seva alta torre que es una característica de les ruïnes, construïda per Krishna Deva. Al llarg del riu el temple de Vitthalaswami, una de les ruïnes més notables, obra començada per Krishna Deva i continuada pels seus successors
Linha 22 ⟶ 19:
==Bibliografia==
* {{Plantilla:Gazetteer 1908}}
{{coord|15|20|N|76|28|E|display=title}}
{{Enllaç AD|en}}▼
{{Enllaç AD|es}}▼
{{Enllaç AD|it}}▼
[[Categoria:Regnes de l'Índia]]
[[Categoria:Llocs arqueològics de l'Índia]]
▲{{Enllaç AD|en}}
▲{{Enllaç AD|es}}
▲{{Enllaç AD|it}}
[[de:Vijayanagar]]
| |||