Tenor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
els tenors son gent inutil e imbecil qui o esta llegint es una merda
Etiqueta: paraulotes
m Revertides les edicions de: 213.96.20.247 (discussió) fins l'última edició de: Xqbot
Línia 4:
Musicalment, en contra del que la major part de la gent creu, la veu de tenor és la més escassa de les veus d'[[òpera]], i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. En general, els bons tenors tenen més treball del que poden realitzar. Per raons desconegudes, és una veu que s'ha fet cada vegada més estranya, fins al punt que pot dir-se que és una malaltia lírica d'aquest segle, tot i els abundants papers que hi ha per aquesta veu.
 
El tenor, és la més aguda de les veus masculinesrpretenmasculines aanomenades [[Mozart]]naturals. i [[òpera bufa]].
 
En l'ambit operístic podem trobar els següents tipus de tenors:
* '''Tenor lleuger''': Té una veu àgil, capacitada per una perfecta vocalització, encara que amb uns aguts limitats. És freqüent entre els personatges de [[Rossini]] i [[Donizetti]]. Avui en dia aquests tipus de tenors interpreten a [[Mozart]] i [[òpera bufa]].
* '''Tenor líric''': Aquesta és la tessitura més freqüent de la veu de tenor i el seu so és suau, però no està gaire valorat en els termes d'extensió, aguts, possibilitats de superar l'orquestra o agilitat tècnica. Acostuma a ser l'intèrpret de la producció francesa, i també s'acostuma a trobar a [[Puccini]], com en el ''Rodolfo'' de ''[[La Bohème]]''. Un exemple d'aquest tipus de veu és [[Pavarotti]].
* '''Tenor còmic''': Té un timbre clar i suau, amb gran capacitat de modulació del volum i per afrontar els passatges de coloratura amb extrems aguts. Els seus papers no són forçosament còmics.