Escenografia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 95.17.5.245 (discussió) fins l'última edició de: BotReversor
Línia 21:
 
França havia d'intervenir per consolidar les noves conquestes. Lleó Moussinac, expert en aquesta matèria, diu sobre això: '' El sistema modern de decorats de tela pintada, és a dir, de decoracions successives en reemplaçament de decorats simultanis va ser creat per Mahelot i Laurent, qui van treballar per [[Molière]]. D'aquesta època és [[Giovanni Niccolo Servandoni]], gran [[escenògraf]] que va muntar els millors espectacles d'òpera. Va ser en aquest admirable segle XVII quan va néixer la decoració teatral pròpiament dita, en la qual va posar llavors l'artista la seva originalitat i l'aportació de la seva personalitat.
 
=== Romanticisme ===
Durant el [[teatre romàntic|romanticisme]], l'escenografia viu una etapa de plenitud. El nom més destacat d'aquest període és [[Francesc Soler i Rovirosa]], el primer en experimentar amb la [[llum elèctrica]] el [[1874]]. A [[Alemanya]], coneix de primera mà l'escenografia que es fa de les obres de [[Richard Wagner]] al teatre de [[Bayreuth]] i és un dels artistes que més intenta adaptar-la al [[teatre català]].<ref name="mae3">{{citar ref |títol =Escenografia |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=11:escenografia&Itemid=2&lang=ca |consulta = 26 d'octubre 2012 }}</ref>
 
Els deixebles més reconeguts de Francesc Soler i Rovirosa són [[Fèlix Urgellès]], [[Maurici Vilomara]], [[Joan Morales]] i [[Salvador Alarma]]. L'escenografia generarà una escola que arriba fina a mitjans del [[segle XX]] de la ma de [[Josep Mestres Cabanes]].<ref name="mae3"/>
 
Els tallers on es construeix l'escenografia, l'època d'esplendor dels quals va del 1850 al 1950, s'ubiquen originàriament al mateix teatre, d'alt de l’escenari. Més tard, per tal de poder atendre les peticions d'altres teatres, els escenògrafs s'instal·len en antics teatres o grans locals. La seva estructura condiciona la productivitat i és necessari que disposin de molta alçada per desplegar els [[teló|telons]], lloc per guardar els estris, una bona il·luminació i sobre tot un pont o passadís per poder veure tot el decorat des de dalt.<ref name="mae3"/>
 
==Noves tendències en l'escenografia ==