Flaüta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
La '''flaüta''' és un [[instrument de vent]] amb [[embocadura]] de bec i un tub cilíndric d'un 45cm de llargada amb tres forats a la part inferior per a la digitació: dos de superiors i un d'anterior. La flaüta és inseparable del tambor i se sona amb la mà esquerra que, alhora, agafa el tambor pel canell i és colpejat amb una vareta que es porta a la mà dreta que a les Pitiüses rep el nom de '''tocador''' o '''sonador'''. La flaüta té una escala diatònica i sol anar afinada en Si. Segons la classificació tradicional és considerat un instrument de [[vent fusta]]. És un instrument similar al [[txistu]] del [[País Basc]] o al [[galoubet]] de la [[Provença]].
És un instrument que està fet amb fusta de [[baladre]] i acostuma a estar ricament ornamentada amb gravats fets al cos de l'instrument i, a vegades, fins i tot amb relleus fets també amb la mateixa fusta o amb metall que pot ser [[plom]] o [[estany]]. El mateix passa amb el bec de l'instrument, que tot i poder ser única i exclusivament de fusta, la majoria de vegades està fet amb un d'aquests dos metalls esmentats.<ref>EEIF, Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. veu: flaüta</ref>
[[Fitxer:Detall elaboració d'una flaüta.jpg|thumbnail|esquerra|Detall del brodat o gravat amb el qual es decoren aquests instruments]]
Línia 15:
La ''flaüta'' arribà a les Pitiüses després de la [[Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera| conquesta catalana]] de l'any [[1235]] i gràcies a l'aïllament i la insularitat que han patit les illes Pitiüses fins arribar al [[segle XX]] han ajudat a que, mentre aquest instrument anava desapareixent de forma gradual de la Península Ibèrica a Eivissa i Formentera es conservés. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] hi ha una [[pintura gòtica]] amb la representació del [[Banquet d'Herodes]] pintada pel pintor català [[Pere Garcia de Benavarri]] on hi apareix un joglar en segon pla que fa sonar una flauta de tres forats acompanyada d'un tamboret.
Aquest instrument va patir una forta decadència durant la [[postguerra espanyola]] havent-hi avui en dia un buit generacional en la societat pitiüsa on gairebé no hi ha ningú nascut entre [[1940]] i [[1970]] que sàpiga sonar aquest instrument. Així i tot a finals de la dècada de [[1980]] i durant la de [[1990]] hi va haver un cert ànim de renaixença ajudat per l'embranzida de grups i cantautors com [[Isidor Marí]], [[Aires Formenterencs]] o [[Uc]] que han facilitat que la gent jove conegui aquest instrument i aprengui a fer-lo sonar.<ref>Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, veu: Formentera</ref>
== Tipus de música ==
Línia 25:
La flaüta ha tingut un paper important dins de la missa. En dates assenyalades és comú trobar una '''esquadra de sonadors''' sonant, un dels homes de l'esquadra sona la flaüta acompanyada del tambor mentre que els altres dos que formen l'esquadra sonen un les [[castanyoles]] i l'altre l'[[espasí]]. Dins de la celebració ja hi ha peces de flaüta, '''''gaites''''', que es toquen en moments determinats de la missa. Així tenim ''s'Entrada de Missa'', ''sa Sortida de Missa'', ''es Kyrie'', ''es Credo'', ''s'Alçar a Déu'', ''Oh Maria'', etc.
Després, fora d'aquests ambients més formals és un instrument capaç d'adoptar aires ben desenfadats i festius i hi ha un amplíssim repertori de ''gaites'' que els sonadors han après o fins i tot, en ocasions, han creat. Hi ha algunes ''gaites'' que són més conegudes, com ''sa Calera'', ''anàrem a Sant Miquel'', ''es Puig d'en Francolí'', ''es Pas de Maria'' etc. com peces de creació més moderna.<ref>ESCANDELL GUASCH, Jaume ''Aproximació al conjunt flaüta-tambor de les illes Pitiüses'' Col·loquis del Flabiol, 2005</ref>
Línia 55:
[[Categoria:Instruments de vent]]
== Referències ==
{{referències}}
| |||