Territori (País Basc): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pt:Território histórico |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Euskal Herriko herrialdeen mapa_ca.svg|thumb|Els set territoris del País Basc. En groc els del País Basc francès, en lila els de la Comunitat Autònoma Basca i en verd la Comunitat Foral de Navarra.]]
Els '''territoris''' (en [[basc]] ''lurralde'', plural ''lurraldeak''), de vegades també referits com a '''províncies''', '''territoris històrics''' o '''lurraldeak''', són les divisions tradicionals del [[País Basc]]. El seu origen es remunta a l'[[edat mitjana]], en què es formaren els [[furs]] i les institucions de cadascun, excepte per [[Navarra]] i la [[Baixa Navarra]], que van formar un sol territori fins al 1530, en què aquesta va retornar als reis de Navarra ([[Dinastia borbònica|reis de França]] des del [[1589]]) mentre que la resta del regne (Alta Navarra o, senzillament, Navarra) romania com a virregnat de [[Castella]]. Actualment, els quatre territoris del [[Hegoalde|País Basc espanyol]] coincideixen amb les [[província|Províncies d'Espanya]]. D'aquests, [[Navarra]] constitueix una comunitat autònoma uniprovincial ([[Comunitat Foral de Navarra]]) i els altres tres ([[Àlaba]], [[Biscaia]] i [[Guipúscoa]]) formen la [[Comunitat autònoma del País Basc]], on reben la denominació legal de '''territori històric''' (''lurralde historiko'') i disposen d'institucions pròpies, que són les diputacions forals (''Foru Aldundia''). A més, en la concepció cultural per uns i político-nacional per altres, el territori de Biscaia inclou l'actual enclavament càntabre de [[Valle de Villaverde]] i Àlaba inclou l'[[enclavament de Treviño]] (actual [[província de Burgos]]). Per contra, els tres territoris del [[Iparralde|País Basc francès]] ([[Lapurdi]], [[Baixa Navarra]] i [[Zuberoa]]) foren esborrats com a demarcacions administratives per la [[Revolució Francesa]] el [[1789]] i [[1790]], juntament amb els seus furs i institucions, i des de la divisió de l'estat francès en [[Departament francès|departaments]] (el 1790) pertanyen, juntament amb el [[Bearn]] [[occitània|occità]], al [[Departament francès|departament]] dels Baixos Pirineus, anomenat dels [[Pirineus Atlàntics]] des del [[1971]].
== Els territoris històrics en l'estatut d'autonomia ==
Els antics territoris històrics formen part de la divisió administrativa de la [[Comunitat Autònoma]] del [[País Basc]]
{{cita|El territori de la Comunitat Autònoma del País Basc quedarà integrat pels Territoris Històrics que coincideixen amb les províncies, en els seus actuals límits, d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia...|Estatut d'Autonomia del País Basc, article 2.2.}}
Els territoris històrics estan regits per [[Diputació Foral|Diputacions Forals]], les quals exerceixen no només les competències ordinàries d'una [[diputació provincial]], sinó també competències pròpies del [[règim foral]] com, per exemple, en matèria [[dret tributari|fiscal]], i per [[Juntes Generals]], òrgans legislatius facultats per aprovar normes i reglaments forals. Cada Junta General està composta per 51 membres, triats per sufragi universal a cada territori.
El reconeixement constitucional d'aquesta singularitat dels territoris històrics, igual que la de la [[Comunitat Foral de Navarra]], deriva de la disposició addicional primera de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]] (si bé la Constitució al·ludeix a "territoris forals", el [[Estatut d'Autonomia del País Basc|Estatut d'Autonomia per al País Basc]] adopta l'expressió "territoris històrics"):
{{cita|La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualització general d'aquest règim foral es durà a terme, si escau, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.}}
La disposició addicional primera de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia del País Basc i la [[Llei de Territoris Històrics]] (Llei 27/1983, de 25 de novembre, de Relacions entre les Institucions Comunes de la Comunitat Autònoma i els Òrgans Forals dels seus Territoris Històrics) aprovada pel [[Parlament Basc]] constitueixen el marc jurídic bàsic d'aquests ens territorials forals.
==Vegeu també==
* El lema [[Zazpiak Bat]] (en basc, ''els set, un'') i els símbols que el representen, reivindiquen la unitat dels set territoris en una sola [[nació]].
== Enllaços externs ==
[[Categoria:País Basc]]▼
*[http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/pv-l27-1983.html Llei 27/1983, de 25 de novembre, de Relacions entre les Institucions Comunes de la Comunitat Autònoma i els Òrgans Forals dels seus Territoris Històrics.]
▲[[Categoria:Entitats del País Basc]]
[[es:Territorio histórico]]
| |||