Enna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: zh:恩纳
m correcció gramatical
Línia 145:
Existia a l'edat mitjana i es deia Castro Ianni (derivació de Fortalesa d'Enna) de on va derivar el seu modern nom de [[Castrogiovanni]]. Hi va residir l'emperador Frederic II (1296-1337). El [[1307]] es va començar a construir la catedral d'estil gòtic. Al darrer segle fou rebatejada altre cop '''Enna'''. El seu nom en català antic fou Castrejoan.
 
La rodalia de la ciutat es conegut a la mitologia como el lloc on Proserpina fou portada per [[Plutó (mitologia)|Plutó]]; el lloc concret es una petita llacuna ([[Ovidi]] l'esmenta com a ''Pergos'' i [[Claudi]] com ''Pergus'') a uns 8 km d'Enna, amb una cova de la quequal va sortir el rei del infern. Però la llacuna no es esmentada ni per Ciceró ni per Diòdor que si que esmenten la cova. Les restes d'un petit llac avui sec encara existeixen, així com la cova. Aquesta llegenda va provocar l'adoració peculiar a la zona de [[Ceres (mitologia)|Ceres]] i [[Proserpina]]. Ciceró diu que hi havia un temple de Ceres molt antic i venerat que fou saquejat per Verres que es va emportar la imatge de bronze de la deessa que era la mes venerada de l'illa. No queden restes de l'antiga ciutat que segurament foren destruïts pels àrabs que van construir el castell i altres edificis a la part alta de la moderna ciutat.
 
A les monedes romanes la llegenda es Mun. Henna (''Municipium Henna''), i a les gregues apareix com ''Eennaion''.