Valentinià II: diferència entre les revisions

Era fill de [[Valentinià I]] i quant aquest va morir l'exèrcit el va proclamar august ([[23 de novembre]] del [[375]]) sis dies després de la mort del seu pare, quan només tenia uns 5 anys, juntament amb son germà [[Gracià]], que tenia 17 anys. Gracià i Valentinià eren fills de diferent mare. La mare de Valentinià II, Justina, va exercir la regència. Gracià va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'[[Hispània]], [[Britània]] i les Gàl·lies i va reservar les províncies de les diòcesis d'[[Itàlia]], [[Il·líria]] (o les Panònies) i Àfrica, a Valentinià II, sota regència de la seva mare. La seva residència fou [[Milà]], on Gracià de fet va exercir bona part del poder a causa del fet que Justina era arriana i s'oposava al bisbe [[Sant Ambròs]] de Milà, que era qui mes poder de fet tenia. El 379, mort [[Valent]], Gracià va cedir part de l' ''Illyricum'' a l'Orient on va nomenar emperador a [[Teodosi I el Gran|Teodosi]].

 

 

Aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove emperador (a instàncies de la seva mare), [[Magne Màxim]] va va creuar els [[Alps]] l'agost del [[387]] i avançant per la vall del [[Po]] va arribar a [[Milà]]. L'emperador i la seva mare van fugir cap a la [[mar Adriàtica]] on van agafar un vaixell que els va portar a [[Tessalònica]] i es van refugiar amb Teodosi I el Gran. Gal·la, germana de Valentinià i dona de Teodosi, va incitar llavors al seu marit a restaurar al sobirà deposat.