Revisió del 20:21, 6 nov 2012 modifica Jaumeortola (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.490 edits m correcció gramatical ← Edició anterior		Revisió del 20:26, 6 nov 2012 modifica desfés Jaumeortola (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.490 edits m correcció gramatical Edició següent →
Línia 132: * Càrrecs municipals. Encara que el Codi no els esmenta expressament van mantenir-se els altres càrrecs de les Cúries: el Curador, encarregat de supervisar les finances locals; els qüestors encarregats d'administrar els fons obtinguts per la recaptació d'impostos a la ciutat i el seu territori; els edils encarregats dels diversos aspectes administratius, com mercats, proveïments i edificis públics; els duunviros anuals encarregats dels assumptes polítics (presidència de la Cúria, eleccions, administració del patrimoni, defensa, festes i cerimònies, etc...) i del cens quinquennal a la ciutat i les aldees pròximes que d'ella depenien; i l'Exactor, encarregat de la recaptació d'impostos, sense que hagi noves notícies dels seus auxiliars els Tabularis (que comunicaven l'import de l'impost) i els ''Susceptores'' (que acudien a cobrar-ho). * Exercici de càrrecs. L'existència d'un dux provincial amb nom romà (Claudius de Lusitània) ha portat a pensar que els romans podien exercir el càrrec de dux. No obstant això segurament que no era així, i que el càrrec estava reservat als gots. Claudius hauria adoptat un nom romà al convertir-se però seria got. No hi ha cap un altre dux conegut amb nom romà si bé el pare de Leandre de Sevilla, amb nom romà, fou probablement dux. Es coneixen alguns càrrecs palatins de nom romà, probablement vinculats a tasques ~~especifiques~~específiques que els gots no sabien exercir; se'ls titula comes (David, Paulus, Severí, Vitul) però probablement no eren comtes de ciutat, sinó comtes palatins vinculats a determinats càrrecs sobretot financers. Fins i tot en el supòsit que fossin romans (podrien ser gots que havien adoptat un nom romà) representaven una mínima part dels funcionaris. En tot cas, a partir del Codi de Recesvint, no s'estableix cap prohibició als romans per a exercir càrrecs judicials o administratius, i sembla més el costum i afinitat la que determinava que la majoria dels càrrecs fossin ocupats per germans. * Dret penal (Llibres 6, 6 i 8). En dret penal el Jutge podia ser recusat. Si un jutge era sospitós havia de jutjar acompanyat del Bisbe, i el litigant podria apel·lar davant el rei en cas d'estimar injusta la sentència. Es regulaven les denúncies i acusacions de delictes greus susceptibles de pena de mort i/o confiscació de béns, per a les que el càrrec de la prova era per al denunciant; si l'acusació resultava no provada o es demostrava falsa l'acusador era sotmès a la Llei del [[Talió]], o era convertit en esclau del qual havia estat acusat sense proves o falsament.

Codi de Recesvint: diferència entre les revisions