Al-Mútadid: diferència entre les revisions

'''Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''Al-Mútadid ''' (-en {{lang-ar|'''أبو العباس أحمد المعتضد بالله'''}}, '''ʿAbū al-ʿAbbās Aḥmad b. Talha al-Muʿtaḍid bi-Llāh''')- ([[857]]-[[902]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[893]]-[[902]]). Era fill del regent Talha [[Talha al-MuwaffakMuwàffaq]] ibn Mutawakkil i nét del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]].

Va rebre educació militar i des de 880/881 apareix en combat contra els [[zandj]]. El 885 fou enviat contra [[Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun]]; el febrer/març del 885 les seves tropes es van enfrontar a les de Khumàrawayh a la batalla anomenada dels Molinsmolins (al-Tawahin), al sud de [[Palestina]] i els caps dels dos bàndols van fugir vergonyosament als primers xocs; la victòria fou pels egipcis perquè un general, Sad al-Aysar, es va dirigir a [[Damasc]] i la va ocupar, però allí es va revoltar contra el seu senyor (després l'emir el va matar de pròpia ma). Khumàrawayh va tractar amb màxima clemència als presoners buscant la reconciliació.

Va tenir males relacions amb el seu pare que una vegada, el 888/889, el va fer arrestar, però els seus partidaris van exigir la seva llibertat. Mort el pare el juny del 891, va rebre el ''[[lakab]]'' d'al-Mútadid i va heretar la posició paterna com a segon en la línia de successió després d'[[al-Mufawwad]] (fill d'[[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mútamid]], llavors califa). Els partidaris del seu pare van passar a ser-ho seus, destacant la figura del visir Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb, així com el general Badr, després anomenat [[Badr al-Mutadidi]]. L'abril del 892 al-Mufawwad fou desposseït de la seva condició d'hereu i al-Mútamid va ocupar el primer lloc. Sis mesos després, l'octubre del 892, a la mort d'al-Mútamid, va ser proclamat califa. La seva força eren les bones relacions amb els caps militars. El nou califa dirigia els exèrcits i va passar la major part del regnat en campanya.

Ve enfrontar a l'emir d'[[Amida (Armènia)|Amida]], [[Ahmed ben Isa ben Shaikh|Ahmad ibn Isa ibn Shaykh al-Shaybani]]: el 893 va ocupar [[Mossul]] que estava en poder del [[shaybànida]] i el 899 li va arrabassar Amida, on ara governava [[Muhammad ben Ahmed ben Isa al-Shaybani]], el fill i successor. Va donar suport al cap taghlabita [[Hamdan ibn Hamdun]] amb el que involuntàriament va afavorir la pujada dels [[hamdànides]]. Per un acord amb els [[saffàrides]] (892/893) aquestos foren confirmats a [[KhurasanKhorasan (província del Califat)|Khorasan]] i [[Fars]], però [[Rayy]] i el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] ([[Isfahan]] i [[Hamadan]]) quedava sota control directe abbàssida. No obstant el califa no es va poder sostenir a Rayy que va haver d'entregar als saffàrides el [[897]] i va canviar diverses vegades de mans; a Isfahan el [[dulàfida]] Ahmad ibn Abd al-Aziz va morir el 894/895 i la successió fou disputada pels seu germà Bakr ibn Dulaf ibn Abd al-Aziz i el seu fill Umar ibn Ahmad ibn Abd al-Aziz que finalment es va imposar després de força temps de lluita; els dos que se sàpiga foren lleials al califa. Al pujar al poder el darrer dulàfida al-Harith, el califa va decidir recuperar el DjibalJibal, i va poder derrotar a al-Harith el 897/898; el dulàfida va morir a causa d'una caiguda de cavall durant la batalla i Isfahan va passar al califa.

Des de el 897 o 898 els [[càrmates]] van començar revoltes a petita escala a la regió del [[Sawad]] a la zona de [[Kufa]], que es van incrementar després del 899 quan el cap càrmata [[Abu Said al-Djannabi]] es va apoderar del [[BahraynBahrain]] o [[Hadjar]] (la costa oriental d'Aràbia). El 898 el califa va nomenar al [[saffàrida]] [[Amr ibn al-Layth]] governador de [[Transoxiana]] o [[Mawara al-Nahr]] a petició pròpia, on l'emir samànida [[Ismail I ben Ahmad]] (892-907) estava en rebel·lió contra el califa; però quan va intentar exercir els seus drets, Ismail el va derrotar a la riba de l'[[Oxus]] prop de [[Balkh]] (abril del 901) i el va fer presoner sent enviat al califa abbàssida, que tot i que nominalment era el seu delegat a la zona, no estava descontent de veure al saffàrida humiliat. Després d'estar presoner un any fou executat el [[20 d'abril]] del [[902]] (just després de la mort de'al-Mñutadid). Els samànides van ocupar [[KhurasanKhorasan (província del Califat)|Khorasan]] i es van estendre cap a [[Tabaristan]] (dels [[Dinastia zaidita del Tabaristan|zaydites]]), [[Gilan]] i [[Daylam]] (dominades pels [[Djustànidesdjustànides]]), regions que van saquejar durant dos anys, en els que van arribar a ocupar [[Qazwín]] i [[Rayy]] (dominis djustànides). El 900 els càrmates van aconseguir una gran victòria sobre les tropes abbàssides manades per al-Abbas ibn Amr al-Ghanawi i van ocupar la capital dedel l'Hadjar.

El visir Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb va morir el 901 i el va substituir el seu fill [[Abu l-Husayn al-Kasim ibn Ubayd Allah]]. Fin el 899 les finances de l'Iraq van estar en mans de la família Banu l-Furat (vegeu [[Ibn al-Furat (família)|IbnBanu all-Furat]]), però llavors foren substituïts per la família rival dels [[Djarràhides|Banu l-Djarrah (vegeu [[Djarràhides]]). L'exèrcit va restar tot el regnat en mans del general Badr.

==ReferènciaBibliografia==