Diferència entre revisions de la pàgina «Estètica»

1.252 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:Amedeo_Modigliani_Jeanne_Hebuterne.jpg|thumb|282px|[[Amedeo Modigliani]] ([[Liorna|Livorno]], [[12/07/1884]] - [[París]], [[24/01/1920]]), ''JEANNE HEBUTERNE''. Quadre a l'[[pintura a l'oli|oli]] pintat l'any [[1919]]. The Barnes Foundation. Merion, [[Pennsilvània]], [[Estats Units d'Amèrica]].]]
L''''estètica''' (del [[Grec antic|grec]]: ''aisthèsis: [[sensació]]'' ) és la branca de la [[filosofia]] que té per objecte d'estudi l'[[essència]] i la [[percepció]] de la [[bellesa]]. L'estètica estudia les [[raó|raons]] i les [[emoció|emocions]] estètiques, així com les diferents formes de l'[[art]]. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la [[bellesa]], el [[sublim]], la [[lletjor]] o la [[disonància]].
 
Una estètica determinada, es dóna quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p.ex. l'estètica del [[minimalisme]]).
 
La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic [[Alemany|germànic]] pel filòsof [[Alexander Gottlieb Baumgarten]] a finals del [[segle XVIII]]. La traducció a l'[[Anglès (idioma)|anglès]] del llibre ''[[Crítica de la facultat de jutjar]]'' del filòsof [[alemany]] [[Kant|Immanuel Kant]] l'any [[1892]] va ser l'inici de la difusió del mot a altres [[idioma|llengües]].
 
Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals :
==Història==
===Antiguitat===
[[Plató]] va igualar [[]], bellesa i [[veritat]], donant a la estètica una dimensió cognoscitiva i ètica que va acompanyar-la durant molt de temps. Allò bell era allò bo, i ben format d'acord amb les idees veritables que servien de model per jutjar la composició i aspecte de les entitats físiques. [[Aristòtil]] va fer èmfasi en dos conceptes grecs molt lligats a la bellesa i a l'ordre: l'harmonia i l'acompliment d'unes regles o canon. Aquesta visió va fer sorgir la preceptiva artística, que dictava com havia de procedir l'artista per elaborar obres belles i acceptables.
 
===Edat mitjana===
L'Islam va rebutjar la pretensió de l'art de reflectir la natura o els homes, ja que només Déu és autènticament creador i no l'artista. Per aquest motiu l'art islàmic està molt lligat a la forma pura i no als motius realistes, amb una intenció simbòlica o decorativa més que emocional. El vincle amb la religió es també propi de l'art cristià medieval, on l'art té una doble funció: de lloança a Déu i d'explicació als creients de la seva obra, per això l'estètica té relació amb la funció didàctica de l'art. Comparteix amb l'art islàmic el fort component simbòlic de les obres.
 
===Edat moderna i primera època de la contemporània===
Alexander Gottlieb Baumgarten va lligar la noció de l'estètica a la del gust: hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. Kant, a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allò més adequat. Sc|genihiller[[Schiller]] afirmava que l'adequació, i per tant la funció de l'art, no sorgeix de la finalitat de res, ja que l'art en si mateix no té una utilitat pràctica, sinó que sorgeix de la fusió de raó i sentiment buscant la plasmació de la [[personalitat]] interior de l'artista.
 
D'aquesta concepció es va passar a la idea romàntica de [[genialitat|geni]], on només les ànimes més elevades i inspirades eren capaces de crear art basant-se en el seu interior i no pas en normes externes o models, perquè l'ideal artístic passava per l'exaltació individual i la connexió amb els altres. [[Anthony Ashley Cooper]] li suma un aire espiritual. Va agafar força el concepte de [[sublim]], enunciat en època clàssica i lligat als extrems, lloables per la commoció que causen en l'espectador. El pitjor defecte de l'artista no és doncs crear obres lletges sinó deixar indiferent el seu públic. [[Joseph Addison]] va diferenciar entre plaers primaris, lligats als sentits i més instintius, i secundaris pel que fa al gaudi estètic.
 
[[Francis Hutcheson]] retorna a la idea grega de l'ordre, per indicar que una certa combinació d'elements comuns forma art i bellesa mentre que els mateixos elements disposats d'una altra forma, no ho fan. Aquest privilegi de la mirada o composició per sobre del contingut serà el precedent del concepte "art per l'art" del modernisme i altres moviments posteriors, una manera de pensar que troba que pot ser art qualsevol cosa concebuda amb aquesta finalitat.
 
===Actualitat===
L'estètica contemporània no és uniforme i considera que l'espectador té un paper molt actiu en la construcció d'allò que es pot definir com a art, que està subjecte a tradicions canviants i a gustos subjectius. L'[[inconscient]], la pressió dels models culturals i la influència dels mitjans de comunicació afecten a la percepció de l'obra artística, que sovint s'envolta d'un espai o temps específics que la separen de la resta de la realitat (com el [[museu]]).
 
<br style="clear:both;">
40.913

modificacions