Estètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 14:
 
==Història==
{{article principal|Història de l'estètica}}
 
===Antiguitat===
[[Plató]] va igualar [[bé]], bellesa i [[veritat]], donant a la estètica una dimensió cognoscitiva i ètica que va acompanyar-la durant molt de temps. Allò bell era allò bo, i ben format d'acord amb les idees veritables que servien de model per jutjar la composició i aspecte de les entitats físiques. [[Aristòtil]] va fer èmfasi en dos conceptes grecs molt lligats a la bellesa i a l'ordre: l'harmonia i l'acompliment d'unes regles o canon. Aquesta visió va fer sorgir la preceptiva artística, que dictava com havia de procedir l'artista per elaborar obres belles i acceptables.
Linha 20 ⟶ 22:
L'Islam va rebutjar la pretensió de l'art de reflectir la natura o els homes, ja que només Déu és autènticament creador i no l'artista. Per aquest motiu l'art islàmic està molt lligat a la forma pura i no als motius realistes, amb una intenció simbòlica o decorativa més que emocional. El vincle amb la religió es també propi de l'art cristià medieval, on l'art té una doble funció: de lloança a Déu i d'explicació als creients de la seva obra, per això l'estètica té relació amb la funció didàctica de l'art. Comparteix amb l'art islàmic el fort component simbòlic de les obres.
 
===Edat moderna i primera època de la contemporània===
Alexander Gottlieb Baumgarten va lligar la noció de l'estètica a la del gust: hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. Kant, a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allò més adequat. [[Schiller]] afirmava que l'adequació, i per tant la funció de l'art, no sorgeix de la finalitat de res, ja que l'art en si mateix no té una utilitat pràctica, sinó que sorgeix de la fusió de raó i sentiment buscant la plasmació de la [[personalitat]] interior de l'artista.
 
Linha 31 ⟶ 33:
 
<br style="clear:both;">
 
== Vegeu també ==
{{Portal|Filosofia}}