Antoni Desvalls i de Vergós: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Guerra de Successió - Canviant enllaç(s) per Guerra de Successió Espanyola |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Quan començà la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] es posà a favor de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] i aconseguí posar l'[[Urgell]], la [[Segarra]], el [[Segrià]], la [[Ribagorça]] i la [[vall de Benasc]] sota l'obediència austriacista el 1705. Per la seva lleialtat, el [[1706]] obtingué el títol de [[vescomte]], i poc temps després, el de marquès del Poal. S'encarregà de la defensa de Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710. El 1713 presidí la junta de guerra a Barcelona, i dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els [[miquelet]]s.
El gener del 1714 fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana. Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, que es desenvolupà sobretot a la Catalunya central. La zona muntanyosa del Bages, Moianès, Lluçanès i bona part d'Osona fou escenari dels principals combats, que també s'estengueren cap als Vallès, els Penedès, part del Maresme, etc. Una de les principals batalles va tenir lloc a [[batalla de Talamanca|Talamanca]] el 13 i 14 d'agost del 1714, i provocà unes 600 baixes, entre morts i ferits, a les tropes [[Felip V d'Espanya|filipistes]] el [[1714]].<ref name="s1714batalles">{{Citar publicació | cognom=Mata | nom =Jordi | article =6 batalles decisives | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.32-37 |issn = 1695-2014}}</ref>
Quan [[Barcelona]] va caure, es va refugiar al [[Castell de Cardona|castell]] i vila de [[Cardona]], on el seu germà [[Manuel Desvalls i de Vergós|Manuel]] era governador.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607 }}</ref> Amb ell i la guarnició de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien participat a l'exèrcit català de l'interior, va capitular el 18 de setembre del 1714. Preferí l'exili, i s'embarcà cap a [[Mallorca]] i [[Nàpols]], i després a Viena. Continuà com a comandant militar a [[Àustria]] i el [[1716]] va combatre els [[turcs]] a [[Hongria]], comandant una divisió imperial. El seu fill [[Manuel Desvalls i d'Alegre]] fou [[preceptor]] del futur emperador [[Josep II, emperador romanogermànic|Josep II]], i el seu nét [[Joan Antoni Desvalls i d'Ardena]], un il·lustre científic.
Línia 11:
== Bibliografia ==
* SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. ''La darrera victòria de l'
{{ORDENA:Desvalls De Vergos, Antoni}}
| |||