Fets de Prats de Molló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Plantejament: imatge |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
== Plantejament ==
El pla de l'atac consistia en crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa França amb Espanya (Catalunya Nord i Catalunya Sud) i s'endinsarien per camins de muntanya fins a prop d'[[Olot]], on se'ls hi afegirien diversos grups més vinguts de l'interior.
Un cop reunits, l'estratègia marcava caure per sorpresa per sobre la capital de la [[Garrotxa]] per atacar les casernes de la [[Guàrdia Civil]] i dels carrabiners de l'exèrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la [[República Catalana]] mitjançant una emissora que ells mateixos transportarien. S'esperava que, en rebre la notícia de l'operació, el poble català se sublevés contra l'Estat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les [[Guilleries]] on s'instal·laria el campament base i es prosseguirien les operacions.
[[File:Ramon Casas - MNAC- Francesc Macià- 027598-D 058092.jpg|thumb|Francesc Macià, vist per [[Ramon Casas]] ([[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]]).]]
La idea sembla que va ser del propi Macià, qui havia estat coronel de l'exèrcit espanyol, i la decisió de dur-la a terme la va prendre la direcció d'Estat Català a l'exili francès, que era repartida en tres llocs. A [[Bois-Colombes]] ([[Alts del Sena]]) hi era [[Ventura Gassol i Rovira]], [[Josep Bordas de la Cuesta]], [[Josep Carner i Ribalta]], Ernest Dalmau, [[Josep Rovira i Canals]], [[Josep Marlès i Sans]] i [[Martí Vilanova i Purcallas]]; a [[Tolosa de Llenguadoc]] hi eren [[Roc Boronat i Font]] i Juli Figueres, i a [[Perpinyà]] Artur Coromines i Josep Esparç.<ref name="Sapiens121macià">{{Citar publicació | cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref>
Van intentar formar una mena d'exèrcit d'[[Estat Català]] amb desertors de l'exèrcit i exiliats. Per al seu finançament, el [[23 d'abril]] del [[1925]] Macià va emetre l'[[Emprèstit Pau Claris]] (8.750.000 pessetes) que fou finançat pels catalans d'Amèrica. Macià nomenà com a lloctinents [[Josep Bordas de la Cuesta]] per a les qüestions polítiques, [[Josep Carner i Ribalta]] i [[Ventura Gassol i Rovira]] per a les de propaganda, [[Josep Rovira i Canals]], Martí Vilanova, els germans Morella, Joaquim Carrió, Roc Boronat i Ferran Arqués per a les militars. A l'interior s'encarregaven de captar voluntaris [[Jaume Aiguader i Miró]] i [[Amadeu Bernadó i Calcató]].
Linha 22 ⟶ 21:
Tots 17 foren processats el 20 i el [[22 de gener]] del [[1927]] a [[París]]. El seu advocat defensor fou [[Henri Torrès]]. Macià se'n va declarar únic responsable i va fer una declaració de principis en nom de tots, basada ens els principis d'independència, democràcia i revolució. Això va donar al procés molt de ressò, de manera que féu conèixer arreu d'[[Europa]] el problema de Catalunya i la figura de [[Francesc Macià]], qui assolirà el lideratge del [[nacionalisme català]]. Finalment, tant Macià com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de presó, i els altres, a un mes i a pagar algunes multes.
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
| |||