Exposició (esdeveniment): diferència entre les revisions

{{2LMT}}

Una ''' exposició ''' és un acte de convocatòria, generalment públic, en què s'exhibeixen col·leccions d'objectes de diversa temàtica (com ara: [[obra d'art|obres d'art]], troballes [[arqueologia|arqueològics]], instruments de diversa índole, maquetes d'experiments [[ciència|científics]], [[maqueta]]smaquetas diverses, temes de debat, etc.), que gaudeixen d'interès d'un determinat segment cívic o militar o bé és massiu o popular. Una exposició permanent, organitzada i estructurada generalment històrica o costumista constitueix una institució anomenada [[museu]]. Exposició és també referit a l'acte en el qual una persona parla, exposa o desenvolupa un relat davant un auditori.

'' Simbòlica '', amb una finalitat de glorificació religiosa i política, unida especialment en gairebé totes les civilitzacions i cultures al valor obtingut dels objectes.

'' Comercial '', vinculada al valor de la mercaderia.

'' Documental '', íntimament lligada al valor informatiu o científic dels objectes, utilitzant no només pels museus de caràcter científic o tècnic, i els ecomuseus, sinó també per tots aquells organismes i institucions que desenvolupen les seves activitats mitjançant d'exposicions per a la difusió de coneixements.

'' Estètica '', inherent al valor artístic de les obres i objectes per al col·legi i que treguin bona nota.{{ORDENA:}}

== Les Formes de Presentaciópresentació ==

Són una de les funcions generals de l'exposició, d'acord amb una evolució de les relacions entre '' contenidor '' i '' contingut '' i '' tipologies expositives '' pròpiament dites es classifiquen en dos grans marcs, segons un criteri '' espaciotemporal '', les

[[Exposicions permanents]] i les [[exposicions temporals]] subdividits en [[exposicions itinerants]], [[exposicions mòbils i portàtils]].

Segons la naturalesa o qualitat material del que s'ha exposat, les exposicions poden ser de '' objectes originals o de reproduccions , virtuals i mixtes. Segons les característiques formals del seu enfocament i organització dels elements expositius, sistemàtica , si atén a criteris oa una metodologia de desenvolupament preestablerts d''acord amb els fins propis que es persegueixen en aquesta mostra i ecològica , si es proposa donar una visió global i ambiental del missatge o contingut de l''exposició reproduccionsrelacionant-la amb l''hàbitat, ''integrant-hi virtualstots els elements expressius i mixtesdefinitoris ''de la seva proposta.

Segons la disposició intencional del missatge: de '' desenvolupament temàtic '', quan s'intenta reflectir una certa panoràmica comprensiva dels continguts, de '' tesi '', quan s'aposta per una posició o enfocament personal del missatge i les maneres conceptuals i museogràfics amb què transmetre'ls ; '' exposició contextualitzada '' propera al seu plantejament a l'ecològica, però especialment enfocada a centrar el missatge i el fil conductor en una interrelació de valors, perquè el discurs, la narració o la història de l'exposició apareguin el més clars possible.

Segons l'extensió o densitat dels continguts: '' general '' o generalista, àmplies visions o panoràmiques d'objectes i continguts; '' monogràfica '', reduïda a un sol camp o criteri selectiu determinat; '' polivalent '', permet diversos nivells de lectura, segons diferents mentalitats, formació, edat, etc. i '' especial '' l'objectiu és una visió molt particularitzada, i una demostració de mitjans i conformació tècnica i escenogràfica molt especials.

Segons les categories o caràcters des de la perspectiva del públic receptor, poden qualificar-se com '' didàctiques '', adreçades a la transmissió d'informació, el seu objectiu és instruir i educar, fomentant en l'espectador un procés d'aprenentatge de reflexió amb un estímul intel·lectual molt important; '' emotives '', estan dissenyades i produïdes amb la intenció de provocar una reacció emotiva en l'espectador, o d ''' entreteniment '' que simplement ofereixen diversió i entreteniment.

Les classificades com '' interactives '' són les exposicions que poden modificar la seva presentació segons la percepció que el dissenyador tingui de la resposta de l'espectador, les '' reactives '', són les que automàticament es posen en marxa davant del visitant, les '' dinàmiques '' són les animades per mitjans mecànics o altres similars; les '' temàtiques '', parteixen d'una línia argumental i recorren als objectes per il·lustrar el tema i finalment, les '' participatives '' que són les que busquen involucrar el visitant a través del sentit del tacte.

1.; Elecció d'un tema.

2.; Documentació.

3.; Organitzar l'exposició.

4.; Saber què és el que dirà.

5.; Desenvolupament.