Artur Carbonell i Carbonell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
format |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 4:
Artur Carbonell era fill del comerciant i futur alcalde de Sitges [[Pere Carbonell i Mestre]] i de Sebastiana Carbonell i Termes. En havent acabat el batxillerat començà el 1923 la carrera d'arquitectura, estudis que abandonà per consagrar-se a la pintura. El 1925 exposà obra seva en el marc de l'''Exposició Històrica de l'Art Sitgetà'' que es va fer al [[Casino Prado Suburense]], i fins a l'any 1929 participà en un mínim de sis exposicions col·lectives més. També publicà diversos dibuixos en les revistes locals ''L'Amic de les Arts'' i ''L'Art Novell''.
Amb [[Joaquim Sunyer i de Miró]], al 1929 viatjà a París on feu coneixença tant de les tendències avantguardistes en la pintura, com del teatre que conreaven [[Sacha Guitry]] i Georges Pitoëff. Ambdós fenòmens l'influïren tant, que d'aquell moment fins a la seva mort es dedicà indestriablement a les dues arts. Així, al 1930 dirigí la seva primera obra teatral, l'''Orfeu'' de [[Jean Cocteau]] en traducció de [[Maria Carratalà i Van den Wouver|Maria Carratalà]], que s'estrenà al ''Casino Prado'' amb [[Josep Mirabent i Magrans]], Maria Dolors Bertran i Maria Planes com a actors; poc després representaria una altra obra de Cocteau, ''La veu humana''. Per altra banda, aquell mateix any també la seva primera exposició individual, a les "Galeries Areñas" de Barcelona. Els anys 30 serien de gran activitat: exposà a les Galeries Syra (1932 i 1933), a la Sala Parés, a la llibreria Catalònia (1936
Acabada la [[guerra civil espanyola|guerra]], Artur Carbonell es dedicà intensament al món teatral. A l'any 1940 s'incorporà com a professor de "Dibuix i Realitzacions Escèniques" al claustre de l'[[Institut del Teatre]]. En una tesi de doctorat del 2007 <ref>{{citar web|url=http://www.recercat.net/bitstream/2072/4348/1/Escola+d'art.pdf|títol=“L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època”<!--Títol generat per bot-->}}</ref> es fa una comparació amb la coetània "[[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual]]": {{cita|''A l'Institut'' [del Teatre], ''en canvi, semblava que ni ells mateixos es prenguessin gaire seriosament això de fer teatre, amb honroses excepcions, com ara Artur Carbonell a la secció d'Escenografia o Bartomeu Olsina a Interpretació.''|Oriol Puig Taulé|L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època}} A l'any 1952 seria escollit sots-director de l'Institut del Teatre. A l'any següent fundà amb [[Marta Grau]] una companyia pròpia, el ''Teatro del Arte'', que representà a Barcelona ''La discreta enamorada'' de [[Lope de Vega]] (1941), ''Las medallas de Sara Dowey'' de [[James Matthew Barrie|J.M.Barrie]] i ''El Gran Teatro del Mundo'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] (1943), ''Eco y Narciso'' de Calderón (1944, amb [[Aurora Bautista]] i [[Maria Assumpció Balaguer i Golobart|Maria Assumpció Balaguer]]), ''[[Medea (teatre)|Medea]]'' d'[[Eurípides]] (1945, novament amb Aurora Bautista), ''El tiempo es un sueño'' de Lenormand (1946). La majoria dels decorats i dels figurins foren obra d'Artur Carbonell, també.
Línia 10:
En una altra especialitat dins el món de l'espectacle, al setembre del 1942 estrenà el musical ''Sitges 1900-1941'', que fou el primer d'un llarg seguit d'espectacles de varietats que es representaren a l'escenari del Casino Prado (''Espectáculo 1940-1942'', ''La viuda alegre'' -1943-, ''Sitges sonríe'' -1944-, ''Varieté 1940-1947'' i ''Carillón'' -1953-). En la seva faceta de pintor, exposà a les galeries Pictoria de Barcelona i a la Xermada de Sitges. I encara en un altre vessant artístic, fou el dissenyador dels nous vestits dels [[Gegants de Sitges]], en època de l'alcalde [[Antoni Almirall i Carbonell|Antoni Almirall]] (1955).
Als anys 50 dirigí diverses obres de teatre, algunes de gran volada: ''Asesinato en la catedral'' de [[T. S. Eliot]]
En homenatge pòstum, al 1982 l'ajuntament de Sitges rebatejà un dels carrers més cèntrics de la població, la "Pujada de l'Estació", amb el nom d'"Avinguda d'Artur Carbonell". El 2000, el ''Grup d'Estudis Sitgetans'' li dedicà una exposició monogràfica, comissariada per la historiadora Isabel Coll i Mirabent.
|