Mars 3: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: es:Mars 3 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MM|2L = si|FR = si}}
{|Id = "toc" style = "margin-left: 1em; float: right; width: 25em;"
|+<font Size="+1">
|----
! bgcolor = "black" colspan = "2"|
Línia 22:
|2265 kg Orbitador//358 kg aterrizador
|}
La
El principal objectiu [[ciència|científic]] del mòdul de descens mars 3 era realitzar un [[aterratge]] suau a [[Mart (planeta)|Mart]], tornar [[fotografia]]s de la superfície i enviar dades de les condicions [[meteorologia|meteorològiques]], així com de la composició atmosfèrica i de les propietats
▲La sonda ''' Mars 3 ''' (també anomenada ''' Marsnik 3 ''' o ''' Mart 3 ''') era una [[Nau espacial|nau]] idèntica a la [[Mars 2]], cadascuna amb un mòdul orbital i un [[mòdul de descens]] acoblat, desenvolupades en el marc del [[Programa Mars|programa ''' Mars ''']] de sondes soviètiques per a l'exploració de [[Mart (planeta)|Mart]]. El principal objectiu del [[Nau espacial|orbitador]] Mars 3 era l'obtenció d'imatges de la superfície marciana i de les [[núvol]] s, determinar la [[temperatura]], estudiar la [[topografia]], composició i propietats [[física]]s de la superfície, així com mesurar les propietats de la [[atmosfera]], mesurar el [[vent solar]] i els [[magnetisme|camps magnètics]] marcià i interplanetari. També actuaria com repetidor cap a la Terra dels senyals enviats pel mòdul aterrizador.
▲El principal objectiu [[ciència|científic]] del mòdul de descens mars 3 era realitzar un [[aterratge]] suau a [[Mart (planeta)|Mart]], tornar [[fotografia]]s de la superfície i enviar dades de les condicions [[meteorologia|meteorològiques]], així com de la composició atmosfèrica i de les propietats [[mecànica]] si [[química]]s del sòl. La sonda mars 3 ''' va ser la primera que va realitzar un aterratge suau en la superfície de Mart '''.
Entre els dos mòduls tenien una massa total de 4.650 [[quilogram]]s en el moment del llançament incloent el [[combustible]].{{CN}} L'altura de la nau era de 4,1
El sistema de [[Propulsió espacial|propulsió]] estava situat a la part inferior del cos [[cilindre
La [[telemetria]] era transmesa per la nau a 928,4 [[Hertz|MHz]].{{CN}} Els instruments i els sistemes de navegació estaven situats a la part baixa de la sonda i la [[antena]] per a les comunicacions amb l'aterrizador estava ancorada als panells solars. A més la nau portava tres antenes direccionals de baixa potència que se situaven prop de l'antena parabòlica.▼
▲Entre els dos mòduls tenien una massa total de 4.650 [[quilogram]]s en el moment del llançament incloent el [[combustible]]. L'altura de la nau era de 4,1 [[metre]] si arribava fins als 5,9 metres d'envergadura amb els dos [[panell solar|panells solars]] desplegats, mentre que el [[diàmetre]] de la base era de dos metres. De la [[massa]] total, 3.440 quilograms pertanyien a l'orbitador carregat de combustible i 1.210 kg eren del mòdul de descens també amb el combustible carregat.
▲El sistema de [[Propulsió espacial|propulsió]] estava situat a la part inferior del cos [[cilindre (geometria)|cilíndric]] de la nau que era el principal element de la [[sonda espacial|sonda]]. Estava format per un [[tanc de combustible]] cilíndric dividit en compartiments per allotjar el combustible i el [[oxidant]]. El [[motor]] estava col·locat en un suport en la part baixa del tanc i el mòdul de descens estava situat a la part superior del bus de l'orbitador. Els dos panells solars s'estenien en els laterals del cilindre i una [[antena parabòlica]] de 2,5 metres situada al lateral costat dels [[radiador]]s servia per a les comunicacions en alt guany.
Els [[experiment]]s científics es trobaven majoritàriament en compartiments
- Un [[radiòmetre]] [[infraroig]] d'1 kg de pes que treballa entre les 8 i 40
▲La [[telemetria]] era transmesa per la nau a 928,4 [[Hertz|MHz]]. Els instruments i els sistemes de navegació estaven situats a la part baixa de la sonda i la [[antena]] per a les comunicacions amb l'aterrizador estava ancorada als panells solars. A més la nau portava tres antenes direccionals de baixa potència que se situaven prop de l'antena parabòlica.
▲== Instrumentació l'orbitador ==
▲Els [[experiment]]s científics es trobaven majoritàriament en compartiments [[hermètic|hermèticament]] [[segell|segellats]]. La sonda mars 3 portava:
▲- Un [[radiòmetre]] [[infraroig]] d'1 kg de pes que treballa entre les 8 i 40 [[micra]]s per determinar la [[temperatura]] de la superfície marciana.
- Un [[fotòmetre]] per realitzar anàlisis [[Anàlisi espectral|espectrals]] per absorció de les concentracions del [[Vapor d'aigua|vapor]] d'aigua atmosfèric en la línia de les 1,38 micres.
Linha 52 ⟶ 48:
- Un fotòmetre de rang visible que estudiava sis franges estretes entre les 0,35 i 0,70 micres.
- Un [[radiotelescopi]] i un [[radiòmetre]] per determinar la [[reflectivitat]] de la superfície i l'atmosfera en el visible (0,3 a 0,6 micras) i la ràdio-reflectivitat de la superfície en el rang dels 3,4 cm, així com la [[permeabilitat dielèctrica]] per determinar la temperatura de la superfície a 50 centímetres de profunditat.{{CN}}
- Un [[espectròmetre]] infraroig per mesurar la banda d'absorció del [[diòxid de carboni]] a la banda de les 2,06 micres, per tenir una estimació de l'abundància.{{CN}}
A més la sonda portava una [[càmera fotogràfica|càmera]] amb una longitud [[Focus (òptica)|focal]] de 350 mil·límetres per a l'angle estret i de 52 mil·límetres per a l'angle ample, totes dues al mateix [[
Es van dur a terme experiments de
Aquest orbitador portava a més un experiment [[França|francès]] que no portava la sonda Marsnik 2. Es deia Spectrum-1 i servia per mesurar la radiació solar a longituds d'ona mètriques, en conjunció amb receptors a la Terra per estudiar les causes de les [[erupció solar|erupcions solars]]. L'antena del Spectrum-1 estava muntada en un dels panells solars.
==
La sonda mars 3 va ser llançada cap a Mart impulsada per l'última etapa del coet llançador anomenada [[Tyazheliy]] [[Sputnik]] (71-049C). Es va realitzar una maniobra de correcció de la [[trajectòria]] el dia 8 de juny. El mòdul orbital va deixar anar el mòdul de descens (71-049F) unes 4
El mòdul de descens va entrar en l'atmosfera marciana a una velocitat de 5,7 quilòmetres per segon. Usant el
Mentrestant l'orbitador havia sofert una pèrdua parcial de combustible i no va tenir el suficient com per a col·locar en l'òrbita planejada de 25 hores. El motor va realitzar un encès que va quedar truncat i va col·locar a la mars 3 en una òrbita de 12 dies i 19 hores de durada, amb una inclinació de 48.9º.{{CN}}▼
▲La sonda mars 3 va ser llançada cap a Mart impulsada per l'última etapa del coet llançador anomenada [[Tyazheliy]] [[Sputnik]] (71-049C). Es va realitzar una maniobra de correcció de la [[trajectòria]] el dia 8 de juny. El mòdul orbital va deixar anar el mòdul de descens (71-049F) unes 4 [[hora]] si 35 [[minut (temps)|minuts]] abans d'arribar a Mart el dia 2 de desembre de [[1971]] a les 09:14 [[GMT]].
Els
▲El mòdul de descens va entrar en l'atmosfera marciana a una velocitat de 5,7 quilòmetres per segon. Usant el [[frenat aerodinàmic]], els [[paracaigudes]] i els [[retrocohete]] s, la sonda de descens va aconseguir un [[aterratge]] suau a 45º S i 158º O i va començar a funcionar. No obstant això, després de 20 [[segon (unitat de temps)|segons]] de treball dels instruments es van parar per raons desconegudes, potser com a resultat de la massiva [[tempesta]] de [[pols]] que estava tenint lloc al moment de l'aterratge.
Les imatges obtingudes juntament amb les dades van revelar [[muntanya]]s de 22 quilòmetres d'altura, la presència d'oxigen i hidrogen atòmic en l'atmosfera superior, temperatures a la superfície entre els -110 [[Grau Celsius|° C]] i els+13° C, pressions superficials d'entre 5,5 i 6
▲Mentrestant l'orbitador havia sofert una pèrdua parcial de combustible i no va tenir el suficient com per a col·locar en l'òrbita planejada de 25 hores. El motor va realitzar un encès que va quedar truncat i va col·locar a la mars 3 en una òrbita de 12 dies i 19 hores de durada, amb una inclinació de 48.9º.
▲Els orbitadores Marsnik 2 i mars 3 van enviar grans quantitats de [[dada]] sa [[terra|nostre planeta]] entre desembre de [[1971]] i març de [[1972]], encara que les transmissions van continuar fins al mes de agost. Es va anunciar que ambdues sondes van finalitzar les seves operacions el 22 d'agost de 1972, després de que la sonda Marsnik 2 un total de 362 [[òrbita]] sa Mart i un total de 20 òrbites la sonda mars 3. En total van realitzar 60 fotografies.
▲Les imatges obtingudes juntament amb les dades van revelar [[muntanya]]s de 22 quilòmetres d'altura, la presència d'oxigen i hidrogen atòmic en l'atmosfera superior, temperatures a la superfície entre els -110 [[Grau Celsius|° C]] i els+13° C, pressions superficials d'entre 5,5 i 6 [[milibar]] s, concentracions de vapor d'aigua 5000 vegades inferiors a les de la [[Terra]]. També es va detectar que la [[ionosfera marciana]] començava entre els 80 i 110 quilòmetres d'altura i que es trobaven presents grans de les tempestes de pols fins als 7 quilòmetres d'altura. Les dades van permetre la realització de [[mapa]]s de [[Relleu terrestre|relleu]] de la superfície, així com valuosa informació sobre la [[gravetat]] i camps magnètics de Mart.
== Mòdul de descens ==
El mòdul de descens de mars 3 estava situat a la part de l'orbitador contrària al sistema de propulsió. Tenia forma de [[esfera]] de 1,2 metres de diàmetre i un [[escut]] de frenada de 2,9 metres de diàmetre amb forma [[con
Un sistema de control
== Instrumentació del lander ==
L'aterrizador portava com instrumentació científica:{{CN}}▼
▲L'aterrizador portava com instrumentació científica:
- Dues [[càmera de televisió|càmeres de televisió]] que permetien obtenir unes vistes de 360 º de la superfície.
Linha 93 ⟶ 85:
- Dispositius per a mesurar les propietats mecàniques i químiques del sòl.
- Una [[Pala (eina)|pala]] mecànica per buscar compostos [[química orgànica|orgànics]] i signes de [[vida]].
Quatre antenes col·locades a la part superior proporcionaven les comunicacions amb l'orbitador a través dels sistemes de ràdio. La nau portava [[bateria elèctrica|bateries elèctriques]] que van ser carregades per l'orbitador just abans de la separació. El control de la temperatura era mantingut usant aïllants tèrmics i radiadors. La càpsula d'aterratge va ser [[Esterilització
==Rover ==
El aterrizador mars 3 portava un petit [[robot]] amb capacitat de moure anomenat PROP-M. El robot tenia una massa de 4,5 quilograms i estava unit al aterrizador per un [[cable]] per mantenir les comunicacions. El rover estava dissenyat per a 'caminar' usant un parell de [[esquí]]s que li permetien desplaçar-se fins uns 15 metres, la longitud del cable. El rover portava un [[penetròmetre]] dinàmic i un mesurador de [[radiació]]. El robot tenia forma de caixa amb una petita protuberància al centre. A cada costat de la caixa es trobaven els esquís, que elevaven lleugerament el robot sobre la superfície. Davant de la caixa hi havia una barra de detecció d'obstacles. El rover havia de desplegar després de l'aterratge, sent portat per un braç robòtic que el col·locaria davant de les càmeres de televisió. Després moure una mica, havia de fer una anàlisi del sòl cada 1,5 metres. Les empremtes deixades a la superfície a més servirien per conèixer les característiques del [[Sòl|terreny]].
== Desenvolupament de la missió ==
El mòdul de descens es va separar de l'orbitador el 2 de desembre de 1971 a les 09:14 GMT. Quinze minuts més tard el motor de descens va ser encès per col·locar cap endavant l'escut de aerofrenado. A les 13:47 GMT el mòdul va entrar en l'atmosfera marciana a 5,7 km/si amb un [[angle]] menor de 10º. El paracaigudes de frenada es va desplegar correctament i va ser seguit pel paracaigudes principal que va frenar la nau fins aconseguir una [[barrera del so|velocitat menor que la del so]]. Llavors l'escut tèrmic va ser expulsat i es va posar en marxa el [[radar]]
Mars 3 va tocar la superfície a uns 20,7 m/s{{CN}} aproximadament a 45º S i 158º O, en el cràter Ptolomeo (o
Uns 20 segons després, a les 13:52:25, la transmissió va cessar per complet per causes desconegudes i no es van rebre més senyals des de la superfície marciana. Es desconeix si els errors eren al aterrizador o al sistema repetidor de l'orbitador. En aquest escàs temps es va poder aconseguir una panoràmica parcial d'una imatge que no mostrava detalls i amb una [[
== Vegeu també ==
* [[Exploració de Mart]]
* [[Exploració espacial]]
== Enllaços externs ==
* [http://subefoto.net/showoriginal-1449/m3s5b.jpg Proposta de color per la imatge reprocesada per Ted Stryk (versió 2)]▼
* [http://www.laspace.ru/rus/mars23.php Космические Аппараты Марс-2 -3], article en www.laspace.ru, en rus.
* [http://www.sondasespaciales.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=10281 sondasespaciales.com: Article relacionat per Pedro Lleó del que s'ha obtingut la informació]
Linha 121 ⟶ 110:
* [http://www.svengrahn.pp.se/histind/Mars3/Mars3.html La imatge original enviada per la mars 3 des de la superfície]
* [http://www.mentallandscape.com/V_Mars3Signal.jpg El senyal original enviada per la mars 3 des de la superfície, representada en un plotter]
▲* [http://subefoto.net/showoriginal-1449/m3s5b.jpg Proposta de color per la imatge reprocesada per Ted Stryk (versió 2)]
▲== Nota ==
[[Categoria:Exploració
[[Categoria:Sondes espacials]]
[[ar:مسبار مارس 3]]
|